Els esdeveniments transcorren a finals del segle XIX, de fet , la narració acaba el primer dia de l'any 1900, en el si d'una conservadora família de Texas dedicada a la producció de cotó. Calpurnia Tate, Callie Vee per als seus amics, és l'única xica entre sis germans. Amb els seus onze anys, està destinada a ser, com sa mare, una dona eficient que en el futur es faça càrrec de la seua família, per això, algunes de les seues obligacions són assistir a classes de piano amb la senyoreta Brown, fer calcetins per als seus germans i aprendre a cuinar. Callie ha nascut en una societat en què el paper destinat a la dona està clar: ha de preparar-se per a ser una bona esposa i mare. Així ho desitja sa mare i així ho assumix la seua millor amiga Lula Gates. No obstant això, Callie vol ser científica i anar a la universitat, encara que se sent incapaç de comentar este pensament amb ningú. No obstant això, ella preferix vagarejar pel camp i pel riu observant la naturalesa. El de 1899 era un estiu asfixiant i la naturalesa es veia influïda per la canícula. Callie observa com al costat d'un llagostí verd i xicotets conviuen altres més grans i grocs que mai havia vist fins a eixe moment. Ningú és capaç d'explicar-li este estrany fenomen. No obstant això, la seua curiositat la porta a fer una cosa que els seus germans no serien capaços de fer: s'atrevix a molestar el seu iaio, un vell esquerp que viu reclòs en un xicotet laboratori en què intenta, sense massa èxit, destil·lar pacanes per a fer licor. A poc a poc descobrix que el seu iaio no és tan insociable com ella s'havia imaginat. Ell li presta un llibre (cada capítol comença amb una cita del mateix) L'origen de les espècies, llibre que el iaio presta a Callie encara que a esta li pareix molt difícil d'entendre: L'origen de les espècies Charles Darwin, i ella descobrix per si mateixa el misteri del llagostí verd i grocs. Naix així una estreta relació que impregna tota l'obra. Junts inclús arribaran a descobrir una nova espècie vegetal, un garrofera que portarà el nom de la família, Vicia Tateii (veça).  Mentres Calpurnia intenta sortejar amb desigual èxit les tasques encomanades amb sa mare, aprendrà a observar la Naturalesa i a traure les seues pròpies conclusions, no sols del comportament d'esta, sinó també del comportament dels sers humans que la rodegen: els seus pares; Viola, la infatigable cuinera negra; la seua amiga Lula, que es prepara dòcilment per a ser la senyoreta que sa mare espera que siga; els germans, que comencen a sentir la cridada del sexe i de l'amor. Callie observa tots estos fets confusa però sentint que ha de seguir el seu propi camí. Al llarg del llibre es fa referència a alguns invents que resultaven sorprenents en aquella època. El capítol 16  Es dedica a l'arribada del telèfon a la xicoteta població de Festress.  El fet es convertix en tot un esdeveniment local. El que més impressiona a Calpurnia és que Magie Medlin, l'operadora, guanyarà el seu propis diners i podrà ser una dona independent. En el capítol 23, durant la fira de Fentress, el iaio veu per primera vegada un cotxe.  Tant ell com la seua néta es munten en el vehicle. Posseir un serà des de llavors el major desig de l'ancià. Els fets se situen en  L'Amèrica del Nord profunda, a Texas, en una època en la que encara l'home negre estava sotmés al blanc. Encara que els pares de Callie aprecien als seus criats i valoren el seu treball, les condicions laborals d'estos continuen sent  dures. Viola, la cuinera, dedica la seua vida a elaborar exquisits plats per als deu membres de la família. Ella pareix estar contenta amb la seua sort i s'escandalitza quan veu a Callie treballar amb un estassador (“Es pot saber què et passa? És que has perdut la raó? Actuant com si fores negra...”, capítol 14).

D'altra banda, i a pesar de la campanya de màrqueting de venda en què es poden llegir lloances com: «L'evolució de Calpurnia Tate és la novel·la més deliciosa que he llegit en molts, molts anys… La lluita de Callie perquè li permeten tindre curiositat intel·lectual resulta refrescant, divertida i molt encertada inclús per a l'època en què vivim.»  Esta no deixa de ser una novel·la juvenil, això sí, refrescant i agradable de llegir, amb una protagonista amb inquietuds personals i intel·lectuals que la fan enfrontar-se a la tancada societat en què li va tocar viure. El llibre resulta entretingut i divertit, ja que, a pesar de situar els fets en una societat encotillada i puritana,  A l'estar narrat des d'un punt de vista infantil i al ser els seus protagonistes xiquets i adolescents, els assumptes seriosos són percebuts per ells  desdramatitzats i, al contrari, assumptes que resultarien banals per a un adult es convertixen en autèntics drames infantils.  Exemple del primer cas seria la primera relació sentimental  Del germà major, Harry, amb una estirada xica que no agrada a la família (capítol 7: Harry es tira nóvia). Callie, inconscientment, i el iaio, sabedor del que fa, aconseguiran malbaratar la dita relació. Exemple del segon cas seria el capítol 22, Acció de gràcies, en el que es conta com l'atenció dels titots que se sacrificaran en el sopar d'Acció de Gràcies és encomanat a un dels xicotets, Travis, que s'encapritxa tant amb els animals que es nega vehementment que la família es menge les seues mascotes.La novel·la està dividida en  28 capítols relativament curts, per la qual cosa la seua lectura per a un públic juvenil resulta fàcil.

Per a acabar sobre lectura puc dir que em deixa un grat sabor de boca i alhora és motivant perquè ens ajuda a platejar novament preguntes i observacions com: que vull , que m'agrada,  que necessite per a aconseguir les meues metes, devem prestar més atenció al nostre voltant i  la frase “És més important viatjar amb esperança en el cor que arribar sa i estalvi”.

La evolución de Calpurnia Tate de l’autora Jacqueline Kelly i publicat per Rocaaeditorial a Barcelona l’any 2010 de  268 pàgines és el darrer llibre que acabe de llegir. Jacqueline Kelly és una escriptora americana nascuda en Nova Zelanda de la que a penes coneixem res, ja que esta és la seua primera novel·la. Poden consultar-se algunes dades sobre la seua biografia i la seua obra en la pàgina web (en anglés): http://www.jacquelinekelly.com/index.html