Com ha anat hui el passeig? No ha estat malament, saps que el iaio està bastant cec i l’artrosi dels genolls fa que em canse de caminar molt prompte i sols hem pogut arribar fins el cantó del dau. El cantó del dau? li pregunte. Sí home, no te’n recordes?,però si sols fa un parell d’anys que l’han tapat junt al ferro i la paret lluïda de fi que hi havia a la paret de la casa del ti Antonio el Blanco. Com sou els joves, no se’n recordeu de res. Quina modalitat de pilota era ? Nosaltres li dèiem perxa. La perxa és una modalitat de la pilota valenciana a ratlles, açò és, sense una meitat del camp preestablerta, sinó que aquesta s'ha de marcar primer i guanyar després. La "perxa" és una evolució del joc a ratlles que com crec que saps anomenem Llargues i en la "perxa", la treta no la fa el jugador anomenat "banca" des de la seua "ratlla de quinze", sinó que un jugador que rep el nom de feridor, el qual, per a començar el "quinze", ha de llençar la pilota des d'una zona delimitada per sobre d'una corda que creua longitudinalment el carrer (a una altura d'entre 2,4 i 3m) per a que caiga sobre un dau, un rectangle de vora 1,5m d'ample per 3 de llarg en la cantonada esquerra darrere del "quinze del rest". Les pilotes de drap eren fetes per nosaltres i sols portaven borra enrotllada i premsada amb la mà i després  i cosides en agulla espardenyera per la iaia. I si compràvem alguna pilota de vaqueta per a festes no arriba a l’unça de pes. Què dius? Encara que estava el sistema mètric decimal (grams i quilos), els més majors parlàvem de lliures ,“onces” i arroves. Si la memòria no hem juga una mala passada, la pilota de vaqueta que has vist deu pesar uns 25 grams (l’unça són 33,33 grams  i 1 lliura = 100 grams). Vaja, per això les pilotes que tens en la cambra dins del basquet no boten i son molt toves. Així encara jugue jo, li vaig dir. Home, Josep! eren altres temps on la gent estava al bancal treballant tot el dia, de sol a sol,  i no teníem un horari, perquè llevant del ti Antonio el Blanco, el qual tenia un rellotge de butxaca que havia comprat a Cuba quan va emigrar pels anys 20, no sabíem això que era. Sentim un crit des de la porta de casa, és la iaia : Josep vine i prova el que estic fent !. Vaja, per sorpresa meua , més pilotes però aquestes farcides. Iaia, com es fan? Mira, posa a remulla el pa i escórrer-lo ben escorregut. Després pasta tots els ingredients procurant que no quedem grums. Tasta-ho de sal i procura que la massa no estiga molt dura. Ara toca anar fent pilotes, embolica-les en una fulla de col i tanca-les amb un furgadents. Coure-les en el caldo de l’olla. Però iaia, i els ingredients? Tens raó tenia que començar per ahí, però sí el iaio està cec, a la iaia li falla la memòria : serà eixa malaltia nova que anomeneu alzheimer?. No ho se, no sóc metge, però vinga que tinc ganes d’ensenyar-me, dis-me els ingredients però en grams, d’acord? Mira, Josep, necessites mig quilo de carn capolada. Pot ser sols de porc o una mescla de porc vedella i pit de pollastre. 1 cervell de corder picat amb la carn. 1 pessic de sagí de porc. 1 o 2 ous. 150 grams de pa dur remullat en aigua. Fulles de col blanca i la sal al teu gust. Ja està tot? crec que sí, no! ja t’ho deia oblidava els pinyons i la ratlladura de llima. Bon profit nét meu!

posdata : per a les meus cosines “ ploblemitgeres” que aquests nadals em van demanar que no deixara d’escriure en el blog.