una d’arxius : custodiant la memòria. L’Institut Internacional d’Història Social (IISG) - www.iisg.nl -, situat a Amsterdam, és el centre de documentació i recerca més gran del món en el camp de la història social. Fundat al 1935 per Nicolaas Willem Posthumus entre altres raons perquè la situació europea del moment (auge dels totalitarismes) amenaçava la pervivència dels documents dels diferents moviments socials. Té com a objectius preservar el llegat documental dels diferents moviments socials i fomentar la investigació històrica, sense entrar en valoracions polítiques o ideològiques (el seu fons ocupa un espai de més de 50 quilòmetres). Entre els seus fons tenim : 1.- es guarda una bandera republicana brodada a mà que la Unió de Dones de Catalunya va regalar el 1938 a la companyia holandesa de la Brigada Thälmann. El capità holandès Piet Laros se la va endur als Països Baixos. Durant l’ocupació nazi (II Guerra Mundial) , la bandera es va amagar a casa de Siebe Dolstra (un vell veterà republicà) i per protegir-la, el seu fill Bert, va dormir amb ella cosida entre dues flaçades; 2.- l’única pàgina que es conserva de l’esborrany del “Manifest Comunista” de Karl Marx i Friedrich Engels publicat l’any 1848 (el manuscrit es va perdre); 3.- la col·lecció anarquista més important del món ( entre altres, 21 caixa de l’arxiu documental de la CNT-FAI); 4.- el manuscrit inèdit de 8 pàgines de la vídua de Lluís Companys en què relata la detenció i l’empresonament del polític; 5.- a banda de fons de moviments socials, també n’hi ha documentació d’organitzacions no governamentals (Amnistia Internacional, Greenpeace). Per què us parle d’aquest organisme? a) perquè considere que la societat en general és poc conscient de la importància de preservar el llegat d’aquests moviments socials, i també posem el nostre granet per fer possible que una part de la nostra història no caiga n l’oblit; b) com un petit homenatge als familiars i amics holandesos
D'aquells que marxaren i d'altres que arribaren.... Vespres de novembre de 1609. Nit fosca i tèrbola. Plou. Cossos mig nus i banyats. Tot és un silenci i sols es sent el sospir i bategar dels cors de les ombres capdavanteres. Filera humana. Caps catxos, pensaments llunyàs. Tenen por, però els soldats els obliguen a seguir caminant. Arriben baix del castell, es sent l'olor marí de l'aigua salada i s'escolta el soroll de les ones colpejant el vaixell amarrat al port. Para de ploure. La lluna plena trenca els núvols i il·lumina la gran muntanya i els seus penya-segats incrustats en la mar. Els fan pujar de manera forçosa, d'un en un, per la passarel·la al vaixell que els durà a un destí obligat i no desitjat perquè són expulsats de les seues terres. Tots no. Els seus fills ens són arrabassats a la força. Són els botins de guerra dels soldats. Dos germans. Yousef té 9 anys. La seua germana Amira 5. Ell porta una coixinera. Fulles de llorer, brots de ruda, ram
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada