una d’arxius : custodiant la memòria. L’Institut Internacional d’Història Social (IISG) - www.iisg.nl -, situat a Amsterdam, és el centre de documentació i recerca més gran del món en el camp de la història social. Fundat al 1935 per Nicolaas Willem Posthumus entre altres raons perquè la situació europea del moment (auge dels totalitarismes) amenaçava la pervivència dels documents dels diferents moviments socials. Té com a objectius preservar el llegat documental dels diferents moviments socials i fomentar la investigació històrica, sense entrar en valoracions polítiques o ideològiques (el seu fons ocupa un espai de més de 50 quilòmetres). Entre els seus fons tenim : 1.- es guarda una bandera republicana brodada a mà que la Unió de Dones de Catalunya va regalar el 1938 a la companyia holandesa de la Brigada Thälmann. El capità holandès Piet Laros se la va endur als Països Baixos. Durant l’ocupació nazi (II Guerra Mundial) , la bandera es va amagar a casa de Siebe Dolstra (un vell veterà republicà) i per protegir-la, el seu fill Bert, va dormir amb ella cosida entre dues flaçades; 2.- l’única pàgina que es conserva de l’esborrany del “Manifest Comunista” de Karl Marx i Friedrich Engels publicat l’any 1848 (el manuscrit es va perdre); 3.- la col·lecció anarquista més important del món ( entre altres, 21 caixa de l’arxiu documental de la CNT-FAI); 4.- el manuscrit inèdit de 8 pàgines de la vídua de Lluís Companys en què relata la detenció i l’empresonament del polític; 5.- a banda de fons de moviments socials, també n’hi ha documentació d’organitzacions no governamentals (Amnistia Internacional, Greenpeace). Per què us parle d’aquest organisme? a) perquè considere que la societat en general és poc conscient de la importància de preservar el llegat d’aquests moviments socials, i també posem el nostre granet per fer possible que una part de la nostra història no caiga n l’oblit; b) com un petit homenatge als familiars i amics holandesos
Ara us contaré una història que ens va passar fa anys. El Roc pare , D.E.P., ens havia convidat a passar el dia i la nit (cap de setmana) a la seua caseta del " correnou " amb els fills. L'oratge és va fer/girar tort per a poder gaudir del paisatge però no per a contar històries a vora del foc de la ximeneia i fartar del bon menjar i beure de la muntanya. El sol va lluir pel matí, però a la vesprada, de colp i volta, quan teníem ja un manollet d'espàrrecs i un margallonet , es va omplir de boires espeses que baixaven muntanya i barranc avall fent dificultosa i perillosa la passejada/excursió amb els xicons. Tornant cap a la caseta vam tindre una visita inesperada: la " buberota o bubota " ens va eixir a saludar-mos eixe capvespre darrere els pins com podeu comprovar en la foto (solteu i feu córrer vostra imaginació d'infants). Al crit del Roc pare: "la buberota, la buberota s'ha fugit del cementeri i ve a per nosaltres"; tots, majors i m...
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada