una d’arxius : custodiant la memòria. L’Institut Internacional d’Història Social (IISG) - www.iisg.nl -, situat a Amsterdam, és el centre de documentació i recerca més gran del món en el camp de la història social. Fundat al 1935 per Nicolaas Willem Posthumus entre altres raons perquè la situació europea del moment (auge dels totalitarismes) amenaçava la pervivència dels documents dels diferents moviments socials. Té com a objectius preservar el llegat documental dels diferents moviments socials i fomentar la investigació històrica, sense entrar en valoracions polítiques o ideològiques (el seu fons ocupa un espai de més de 50 quilòmetres). Entre els seus fons tenim : 1.- es guarda una bandera republicana brodada a mà que la Unió de Dones de Catalunya va regalar el 1938 a la companyia holandesa de la Brigada Thälmann. El capità holandès Piet Laros se la va endur als Països Baixos. Durant l’ocupació nazi (II Guerra Mundial) , la bandera es va amagar a casa de Siebe Dolstra (un vell veterà republicà) i per protegir-la, el seu fill Bert, va dormir amb ella cosida entre dues flaçades; 2.- l’única pàgina que es conserva de l’esborrany del “Manifest Comunista” de Karl Marx i Friedrich Engels publicat l’any 1848 (el manuscrit es va perdre); 3.- la col·lecció anarquista més important del món ( entre altres, 21 caixa de l’arxiu documental de la CNT-FAI); 4.- el manuscrit inèdit de 8 pàgines de la vídua de Lluís Companys en què relata la detenció i l’empresonament del polític; 5.- a banda de fons de moviments socials, també n’hi ha documentació d’organitzacions no governamentals (Amnistia Internacional, Greenpeace). Per què us parle d’aquest organisme? a) perquè considere que la societat en general és poc conscient de la importància de preservar el llegat d’aquests moviments socials, i també posem el nostre granet per fer possible que una part de la nostra història no caiga n l’oblit; b) com un petit homenatge als familiars i amics holandesos
Passen els dies i no actue. Li pegue voltes al nano cavil·lant el tema i no trobe de què escriure i parlar. És com si mirara el foc i les seues flames embadalit. És estèril. Res. El foc ja són cendres. Aleshores, he decidit pujar unes fotos estiuenques que vaig fer als 2+1 pobles on he estat (Albaida, Aljorf, Laguar) i vosaltres opineu. Mentre mireu les fotos, us deixe un grapat de frases fetes que he anat escoltant i apuntant a les persones amb què m’he ensopegat aquest estiu : 1.- “Arruixa i no faces fang, amb l’arruixadora” em va dir una dona major que estava fent les seues 10 mil o trenta mil passes diàries. Vol dir que feu accions amb prudència i respecte i tindreu una major satisfacció. 2.- “M’he fet vell i estic ple d'alifacs”. És un mal físic que sobrevé amb els anys o que es patix a conseqüència d'una malaltia. 3.- “No en sap sap mal la vellea, sino les coses que ens porta la vellea". 4.- “Cuando el problema o la necesidad entran por la puerta, ...
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada