una d’arxius : custodiant la memòria. L’Institut Internacional d’Història Social (IISG) - www.iisg.nl -, situat a Amsterdam, és el centre de documentació i recerca més gran del món en el camp de la història social. Fundat al 1935 per Nicolaas Willem Posthumus entre altres raons perquè la situació europea del moment (auge dels totalitarismes) amenaçava la pervivència dels documents dels diferents moviments socials. Té com a objectius preservar el llegat documental dels diferents moviments socials i fomentar la investigació històrica, sense entrar en valoracions polítiques o ideològiques (el seu fons ocupa un espai de més de 50 quilòmetres). Entre els seus fons tenim : 1.- es guarda una bandera republicana brodada a mà que la Unió de Dones de Catalunya va regalar el 1938 a la companyia holandesa de la Brigada Thälmann. El capità holandès Piet Laros se la va endur als Països Baixos. Durant l’ocupació nazi (II Guerra Mundial) , la bandera es va amagar a casa de Siebe Dolstra (un vell veterà republicà) i per protegir-la, el seu fill Bert, va dormir amb ella cosida entre dues flaçades; 2.- l’única pàgina que es conserva de l’esborrany del “Manifest Comunista” de Karl Marx i Friedrich Engels publicat l’any 1848 (el manuscrit es va perdre); 3.- la col·lecció anarquista més important del món ( entre altres, 21 caixa de l’arxiu documental de la CNT-FAI); 4.- el manuscrit inèdit de 8 pàgines de la vídua de Lluís Companys en què relata la detenció i l’empresonament del polític; 5.- a banda de fons de moviments socials, també n’hi ha documentació d’organitzacions no governamentals (Amnistia Internacional, Greenpeace). Per què us parle d’aquest organisme? a) perquè considere que la societat en general és poc conscient de la importància de preservar el llegat d’aquests moviments socials, i també posem el nostre granet per fer possible que una part de la nostra història no caiga n l’oblit; b) com un petit homenatge als familiars i amics holandesos
I per què no? Se que ella no vol ser la protagonista del meu tastet; la comprenc, però la possibilitat de recordar (o imaginar) amb paraules és allò que ens fa únics als éssers humans. Paraules orals o escrites, em dona igual. Gravació sonora i/o escriptura, és el rastre que deixem a les altres generacions. És la voluntat d’un fet per a què no s’oblide, el desig de transcendir. A cau d’orella es conten els secrets, i així la paraula oral o escrita activarà la nostra memòria al voltant del foc, del tendur o de les actuals xarxes socials. L’escrit el tenia guardat en “una carpeta” del USB... ...El 12 de setembre de cada any és celebra el DIAM, però per a una persona malalta com ella quasi tots els dies de l’any són DIAM.... Comença a fer-se de dia i sona el telèfon en la tauleta de nit. És el de Rosa M.O., però ella no està. Ha passat una mala nit i van.... Està en el sofà amb les persianes baixades. Té una bossa de gel al cap, s’ha pres la medicació i ha demanat que...
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada