....(abans llig en http://pilota-albaida.blogspot.com/)
jo no se el temps que passà perquè perdé el coneixement, quan vaig sentir veus al meu costat, com si estiguera somniant o alguna cosa pareguda. Agafeu el xicó i porteu-lo al corral, vaig a fer un clot en el fem i anem a estacar-lo tot dins perquè està congelat i té que entrar en calor. Sentia belar les ovelles i al cap d’una estona, ben llarga per a mi, vaig obrir els ulls i em vaig donar compte que estava estacat fins el bescoll dins del fem del corral. Què faig ací, el primer que preguntà. El pare i el iaio junt al ti Miano van començar a riure i en contaren. Es veu que la nevada al Collao era molt forta i jo em vaig desmaiar del fred i al cap de poc passà el ti Miano que anava buscant on amagar-se. El va agafar i el posà en la sàrria de la burra i gràcies a ell estàs viu i també a què el iaio va pensar en estacar-te dins del fem d’ovella per a què entrares en calor perquè tenies congelats els dits dels peus i les mans. Ximet, hi havia mig metre de neu sense exagerar; bé ja t’ho vaig dir que ni partida de pilota ni res. Anem dalt al racó del foc i veurem que fem. Pare, vaig balbucejar, com agraïment jo faré el sopar amb els queviures que m’ha donat la iaia. Tu?. Sí, faré minxos/coques de dacsa/bollos. Una vegada sentat en la cadira de boga col·loque dins del llibrell de pastar els ingredients : 4 gotets xicotets, dels de vi, de farina; 4 gotets, dels de vi, d’aigua; un rajolí d’oli d’oliva que vam trobar en el rebost i un pessic de sal al gust. La manera de fer-los és : posar l’aigua, l’oli i la sal en un perol i deixar-ho calfar al foc. Quan bulla, apagar el foc i tirar la farina, remoure fins que la mescla es desprenga de les parets del perol. Traure la mescla i deixar que es gele un poquet, per poder pastar-la sense cremar-se. Pastar-la, sense deixar que es gele del tot, i donar-li forma redona (pilotetes) i després esclafar-les (prensa, plats) a pressió. Mentre jo feia la massa escaldada, el iaio va fer en el morter all-i-oli i mon pare va treure l’herberet del cabàs de llata. És un licor d’elaboració pròpia a base d’herbes aromàtiques característiques de la vegetació mediterrània i el qual és una bona mostra de l’aprofitament humà d’aquells recursos que té més a prop. Vinga hui estic benèvol i vos dic també els ingredients perquè se que el meu iaio no va a llegir aquestes lletres : mig litre d’anís dolç, mig litre d’anís fort o sec, una rameta de les següents herbes : poliol, camamilla, llimera, rabet de gat, menta, orangina, maria lluïsa, timó reial(poquet). Teniu que deixar-ho macerar al menys una setmana. Salut!!
jo no se el temps que passà perquè perdé el coneixement, quan vaig sentir veus al meu costat, com si estiguera somniant o alguna cosa pareguda. Agafeu el xicó i porteu-lo al corral, vaig a fer un clot en el fem i anem a estacar-lo tot dins perquè està congelat i té que entrar en calor. Sentia belar les ovelles i al cap d’una estona, ben llarga per a mi, vaig obrir els ulls i em vaig donar compte que estava estacat fins el bescoll dins del fem del corral. Què faig ací, el primer que preguntà. El pare i el iaio junt al ti Miano van començar a riure i en contaren. Es veu que la nevada al Collao era molt forta i jo em vaig desmaiar del fred i al cap de poc passà el ti Miano que anava buscant on amagar-se. El va agafar i el posà en la sàrria de la burra i gràcies a ell estàs viu i també a què el iaio va pensar en estacar-te dins del fem d’ovella per a què entrares en calor perquè tenies congelats els dits dels peus i les mans. Ximet, hi havia mig metre de neu sense exagerar; bé ja t’ho vaig dir que ni partida de pilota ni res. Anem dalt al racó del foc i veurem que fem. Pare, vaig balbucejar, com agraïment jo faré el sopar amb els queviures que m’ha donat la iaia. Tu?. Sí, faré minxos/coques de dacsa/bollos. Una vegada sentat en la cadira de boga col·loque dins del llibrell de pastar els ingredients : 4 gotets xicotets, dels de vi, de farina; 4 gotets, dels de vi, d’aigua; un rajolí d’oli d’oliva que vam trobar en el rebost i un pessic de sal al gust. La manera de fer-los és : posar l’aigua, l’oli i la sal en un perol i deixar-ho calfar al foc. Quan bulla, apagar el foc i tirar la farina, remoure fins que la mescla es desprenga de les parets del perol. Traure la mescla i deixar que es gele un poquet, per poder pastar-la sense cremar-se. Pastar-la, sense deixar que es gele del tot, i donar-li forma redona (pilotetes) i després esclafar-les (prensa, plats) a pressió. Mentre jo feia la massa escaldada, el iaio va fer en el morter all-i-oli i mon pare va treure l’herberet del cabàs de llata. És un licor d’elaboració pròpia a base d’herbes aromàtiques característiques de la vegetació mediterrània i el qual és una bona mostra de l’aprofitament humà d’aquells recursos que té més a prop. Vinga hui estic benèvol i vos dic també els ingredients perquè se que el meu iaio no va a llegir aquestes lletres : mig litre d’anís dolç, mig litre d’anís fort o sec, una rameta de les següents herbes : poliol, camamilla, llimera, rabet de gat, menta, orangina, maria lluïsa, timó reial(poquet). Teniu que deixar-ho macerar al menys una setmana. Salut!!
i com deia aquell....”amb un pato i una massa, patotsmassa!!
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada