Quan realitze un butlletí de novetats i l'envie per correu electrònic als usuaris de la biblioteca faig una petita introducció d'algun tema relacionat amb l'època de l'any, dels llibres que he catalogat i fitxat o de qualsevol altre tema que tinc en ment. Aleshores eixos "posts" després no es poden llegir perquè no estan conservats en cap lloc. I he pensat en el blog puc "penjar-los", com sou poquets els que em llegiu, no es cansareu molt i acabareu prompte. Enguany entre plans d'ajust, auditories, retallades, crisis i problemes de salut familiar ha estat un any bastant difícil. Em sap greu, perquè enguany celebràvem 20 anys d'estar oberts al públic. Sí, la Biblioteca Pública Municipal d'Albaida va obrir les seues portes el 2 de juliol de 1992. Encara que vullga no sembla l'altre dia, sinò molts dies.Ho comente perquè fins aquest any, tots els mesos posava novetats i durant el 2012 sols he pogut fer 6 butlletins de novetats i la inmensa majoria són donacions i molt poques compres per part de l'ajuntament. Juguem amb el que tenim. Els butlletins els podeu consultar en

 http://issuu.com/bibliotecari-pilotari/docs/novetats_2012

1er butlletí:

L’equinocci de primavera (20 de març) d’aquest any ha començat molt plujós per tot arreu, sinó mireu : la Vall de Laguar - Isbert (La Marina Alta) 142.6 litres; Bocairent (La Vall d’Albaida) 80.0 litres; Barx - Aemet (La Safor) 184.6 litres; Planes (El Comtat) 85.7 litres. Informació extreta de la web d’informació meteorològica a web de meteonix . És un projecte lliure per a difondre i compartir les dades meteorològiques de qualsevol observador de les nostres terres:  http://www.meteonix.com/v3_priestac.asp .

També tal dia com el 20, entre altres, el santoral celebra la festivitat de “la samaritana” (Santa Fòtima). Era invocada per les dones que havien d’anar a buscar aigua a la font, les quals demanaven que no permetés que se’ls trencara el cànter i que tampoc hi haguera molta gent i tindre que passar molta estona esperant la tanda. Perquè no fa molt, jo encara ho he conegut al meu poble i jo he fet cua, no hi havia aigua potable ni canalitzada per les cases del poble. En terres eixutes i escasses d’aigua, anar a les fonts donava lloc a un xicotet costumari. Era centre de reunió de converses i intercanvis per fer córrer la llengua. També, afilar els cànters per guardar la tanda, així calculaves més o menys l’estona per altres coses. Ho pagar a la xicalla per a què t’avisara. Assenyalàvem els cànters amb ratlles i/o vetes per saber el nostre quin era. Com no, les fonts eren lloc de reunió de jovent i, per tant, lloc de bromes.

Per acabar, dir-vos que el calendari és una eina desenvolupada per les societats humanes per orientar-se en el temps, organització d’activitats i sincronitzar les relacions socials. Eixa eina o regles ens permeten parlar de dies, setmanes, mesos, anys, estacions o eres. El calendari va unit al coneixement dels moviments celests i estel·lars (astronomia). Però, la proliferació de tot tipus d’instruments que mesuren el temps ha despullat el seu càlcul del caràcter quasi mistèric que tingué. La setmana de 7 dies, d’origen hebreu, deu la seua denominació al terme llatí septimana, és a dir, “set matins”. La paraula mes ve del grec mene,”lluna”, de manera que neomenia, significa tant “lluna nova” com “primer dia del mes”. En llatí, mensis, mes deriva de metiri, mesurar. Les dotze denominacions amb què coneguem els mesos, provenen de la mitologia grecoromana i de l’organització de l’any de deu mesos de Ròmul, així com posteriors reformes. El còmput s’iniciava el 1 de març.

  2on butlletí :

 Arriba el mes de juny i per a molts s’acosten els exàmens, la piscina o la platja  i per a altres la renovació de la targeta de l’atur. L’estiu és l’estació festiva per antonomàsia. Ho va ser en la societat tradicional perquè l’estiu era on es concentraven les festes de la collita; i ho és en l’actual societat perquè les vacances escolars i les laborals creen un temps especialment dedicat al descans a l’oci. La biblioteca d’Albaida no es cansarà de fer constar que sempre, es a dir,  tot l’any, està oberta, ja siga mitjançant l’horari d’atenció al públic o via internet (web o xarxes socials) i que aquest projecte de servei públic solament pot eixir endavant amb la vostra participació. Com? de  5 formes : aprofitant-la, emprant-la, servint-la, usant-la, utilitzant-la

 3er butlletí:

A partir de hui, dimarts 11, ja podeu trobar a la Biblioteca les novetats que us hem preparat per aquest setembre. Ara que les vacances s’han acabat i comença el nou curs escolar, us volem ajudar a afrontar el mes amb lectures com ara la novel·la de Boris Izaguirre, Y de repente fue ayer. Us convidem, també, a llegir Fiestas de Denia de Lope de Vega. També podreu gaudir de la novel·la juvenil, Los divertidos líos de la noches, de Lucía Baquedano. Aquestes són només alguns dels títols de narrativa d’actualitat que trobareu a la secció de novetats de la Biblioteca d’Albaida.

  4art butlletí:

 També trobareu, entre d’altres El sant del dia d’Alfons Llorenç, presentat el mes de juny a Albaida, l’últim llibre de Mai Prol, El hombre de arena, o Mi hermano el genio, de Rodrigo Muñoz.

D’entre les novetats de la fonoteca destaquem, Vocabularis, del Quartet de Clarinets a Tempo i Llenguatge Universal del Gamell.

I per als amants de Lluís Llach, no us podeu perdre el dvd de la grabació del concert del 6 de juliol de 1985 al camp del Barça.

Si en voleu més, podeu consultar la nostra web. Si no trobeu una novetat, potser està prestada. Consulteu el catàleg o pregunteu al personal.

I recordeu: els nostres llibres són les vostres lectures.

 5é butlletí:

Novembre ve marcat en els vells calendaris com un mes de trànsit entre la tardor i el hivern amb escenes relatives a afemar/adobar i llaurar les terres. Per la muntanya comencen les boires. Sabeu que és la boira? són uns dimoniets peluts i negres com el sutge que boten, ballen i escampen la boira per tal de no ser vistos i així, en eixa espessor, poder fer mil malifetes. Però, quan es desdueix/aclareix puja cap el cel perquè té por que el llop se la menge. A vegades, també neva perquè al cel fan una gran festa on plomen les oques que són els borrallons de neu que cauen i aleshores cantem la cançoneta : pastoret, d’on véns? –De la muntanya, de la muntanya. –Pastoret, d’on véns? –De la muntanya a veure el temps. –I quin temps hi fa? –Plou i neva, plou i neva. –I quin temps hi fa? –Plou i neva i nevarà.

 6é butlletí:

Per Santa Llúcia, un pas de puça malgrat que el proverbi s’ha conservat en el temps, no és correcte respecte a les hores de claror. Per quina raó ho dic? És un refrany anterior al segle XVI i , per tant, són anteriors a la correcció gregoriana del calendari. Per la qual la celebració de la festa va passar del dia 23 al 13 (hui). El dia que el sol s’eleva menys en el zenit és el dia de Sant Tomàs (dia 21), i aleshores, dos dies més tard, la llargada de la claror es pot comparar als nostres ulls a la passa de la puça. Vos transcrivim les disposicions de les nostres autoritats ordenant al poble l’adopció del nou calendari : “...dietari de la Generalitat del diumenge 30 de setembre de l’any 1582. Aquest matí s’ha publicat a totes les esglésies ....autoritzat pel Santíssim Pare Gregori XIII, el nou calendari perpetu, correcció i renovació de l’antic i que es titula kalendarium gregorianum perpetuum....divendres 15 d’octubre. Aquest dia deixa d’usar-se el calendari antic...així, no estem a 5 del mes, sinó a 15...fet i ordenat observar. Amb aquest refrany podeu veure un bell exemple de la força perdurabilitat dels documents populars, els quals sobreviuen un espai indefinit de temps, malgrat haver desaparegut la raó o el fet lògic que el va originar. Esperem que amb els llibres i la seua lectura ens passe el mateix. Bones festes!!