pilota de fulls de paper

el dia de.. sempre estem celebrant o commemorant algun acte : dia de la felicitat, del llibre, del xiquet, de la biblioteca, de la dona, del treballador, del pare, de l’arbre, de la ràdio, dels enamorats o l’any d’aquest o aquell escriptor/científic, la commemoració d’això o d’allò i així fins un etcètera que dura els 365 dies de l’any on sempre s’abusa del consumisme pur i dur. La gent que em coneix sap que ho respecte però que estic en contra de celebracions perquè els meus principis em diuen que tots els dies són hàbils i vàlids per estimar, xocar la mà, fer un abraçada, anar a la biblioteca, donar una almoina, plantar un arbre, recordar i/o exposar, reivindicar un dret retallat i així la resta dels 365 dies de l’any amb les seues 24 hores completes. Tot ve a col·lació perquè em catalogue com “amo de casa” (neteja, planxa, menjar, compra, panyals, metges, educació, esbarjo amb els fills, cuidar les mascotes, etc.)   perquè em naix i m’han educat així i és una tasca diària,...

Poques vegades el protagonisme principal d'una novel·la és la màgia. No estic parlant que la màgia siga un element important d'aquesta novel·la (que ho és) si no que la màgia, aquella distorsió de la realitat que no pot explicar-se científicament, aquell miracle que no pot vincular-se a l'acció divina, aquella perplexitat indescriptible que sentim sobre una cosa que no podem entendre… és el veritable nucli d'aquesta història provocant que fins hi tot els personatges principals perden protagonisme. Susanna Clarke és una autora que durant 10 anys es va embarcar en la creació d'una novel·la de fantasia històrica, doncs ens trobem amb 829 pàgines (795 en l'edició castellana) de pura literatura, de passatges magnífics i de personatges carismàtics. Clarke no sols aconsegueix mostrar-nos la màgia en el seu estar més pur i fantàstic si no que ens trasllada a un univers conegut, L'Anglaterra de principis del segle XIX, per barrejar a la perfecció la novel·la hi...

són les huit de la nit i acabe de treballar. Tanque la biblioteca   i anant pel carrer em para un xaval que em coneix. Josep, espera que vull fer-te una pregunta. Mira estic jugant al trivial en el cel·lular (mòbil) i em fa la següent pregunta : - dels tres contes següents en quin no ixen magues ? 1- Hansel i Gretel; 2- El soldadet de plom; 3- la regina de les neus. Jo, la veritat, sense pensar-ho molt li dic la resposta 2 (soldadet de plom de Hans Christian Andersen). Molt bé, correcte, gràcies. Després, quan em quede a soles amb els meus pensaments recapacite i em done conte que els germans Grimm són els autors de Hansel i Gretel, però la de les neus no em sonava. Com pot ser? qui serà el seu autor?. Arribe a casa i tot maniós faig una consulta a l’opac de la xarxa de lectura de les biblioteques   públiques valencianes i busque a Albaida i mireu per on, m’ixen dues obres : - La reina de las Nieves / Carmen Martín Gaite (1994) - La reina de las nieves (...

1900, Cornualles, Castell de Blackhurst 1907, vaixell Lusitània cinta blava creuar Atlàntic amb menys temps (Londres-Nova York) 1913, Londres, 1914, Maryborough 1976, Austràlia, cabana penya-segat Tregenna 2005, Brisbane, Cornualles, Polperro una xiqueta desapareguda vespres de la 1era. Guerra Mundial; millor dit abandonada en un vaixell camí a Austràlia. Una misteriosa dona “Autora” ha promés cuidar-la, però desapareix sense deixar ombra. Quan compleix 21 anys, Nell, descobreix que es adoptada. Aquest fet canvia completament la seua vida per sempre. Anys més tard, intenta buscar la veritat en els seus avantpassats A la seua mort, la seua néta Casandra rep una herència : una cabana i un jardí oblidat ple de secrets amagats. Ella vol descobrir la veritat sobre la seua família i resoldre un misteri de més de 100 anys, amb la xiqueta desapareguda. És la primera vegada que llig a Kate Morton . A la biblioteca d’Albaida tenim dues obres d’ella : -  ...

Estaven tocant el segon toc a missa. M’acabe de vestir i me’n vaig cap a la plaça. La veritat siga dita, no per a anar a escoltar al senyor retor, sinó per seure baix la morera amb la gent major del poble i escoltar les històries que em conten : tradicions i costums que s’han perdut o tenen els dies contats . Hui estic decebut toca el tercer toc i no apareix cap home, la minva afecta a tots i el poble decreix a passes grans. Al poc m’apareixen dos quintos (homes nascuts el mateix any : 1929) parlant entre ells i em busquen. Ens saludem i els dic : - voleu que porte tres quintets?   i al moment els dos contesten : - el metge ens ha prohibit beure begudes amb alcohol, sols vol que beguem aigua de corriola.             La corriola és una màquina simple que consisteix en una roda amb un canal a la vora (en forma de llanda), pel qual es fa passar una corda o cable i que a més és mòbil al voltant del seu eix central. Les co...

Quan realitze un butlletí de novetats i l'envie per correu electrònic als usuaris de la biblioteca faig una petita introducció d'algun tema relacionat amb l'època de l'any, dels llibres que he catalogat i fitxat o de qualsevol altre tema que tinc en ment. Aleshores eixos "posts" després no es poden llegir perquè no estan conservats en cap lloc. I he pensat en el blog puc "penjar-los", com sou poquets els que em llegiu, no es cansareu molt i acabareu prompte. Enguany entre plans d'ajust, auditories, retallades, crisis i problemes de salut familiar ha estat un any bastant difícil. Em sap greu, perquè enguany celebràvem 20 anys d'estar oberts al públic. Sí, la Biblioteca Pública Municipal d'Albaida va obrir les seues portes el 2 de juliol de 1992. Encara que vullga no sembla l'altre dia, sinò molts dies.Ho comente perquè fins aquest any, tots els mesos posava novetats i durant el 2012 sols he pogut fer 6 butlletins de novetats i la i...

Arran dels tallers d’animació lectora fets a l’Escola d’Adults d’Albaida en la biblioteca m’ha arribar a les meues mans un llibre de rebot. La meua funció sols era tornar-lo a la seua propietària, però el seu títol i el seu format de novel·la gràfica(còmic) van cridar la meua atenció i abans de tornar-lo l’he llegit com si me’l furtaren de les mans. Laia Giner naix en gener de 2003 i és especial (PCI). A Laia li agrada reconéixer a la gent en les fotos, la música, la mar i ballar. Jugar a la “boccia” i pintar. A Laia li agrada fer com que llig els contes seguint les línies amb els dits. Posar els seus ninos a veure la tele i fer enquetiar als iaios. Somriu a la gent que li agrada i diu adéu als que no. Laia té una memòria prodigiosa ; recorda el lloc de tots els elements de la casa i tot ha d’estar ordenat. No para un segon fins esgotar als que l’envolten. Laia no parla però es comunica de meravella amb imatges i gestos. El sistema de rehabilitació és contundent : Vác...