són les huit de la nit i acabe de treballar. Tanque la biblioteca  i anant pel carrer em para un xaval que em coneix. Josep, espera que vull fer-te una pregunta. Mira estic jugant al trivial en el cel·lular (mòbil) i em fa la següent pregunta : - dels tres contes següents en quin no ixen magues ? 1- Hansel i Gretel; 2- El soldadet de plom; 3- la regina de les neus. Jo, la veritat, sense pensar-ho molt li dic la resposta 2 (soldadet de plom de Hans Christian Andersen). Molt bé, correcte, gràcies.

Després, quan em quede a soles amb els meus pensaments recapacite i em done conte que els germans Grimm són els autors de Hansel i Gretel, però la de les neus no em sonava. Com pot ser? qui serà el seu autor?. Arribe a casa i tot maniós faig una consulta a l’opac de la xarxa de lectura de les biblioteques  públiques valencianes i busque a Albaida i mireu per on, m’ixen dues obres :

- La reina de las Nieves / Carmen Martín Gaite (1994)

- La reina de las nieves (1998)

Segueix sense resposta perquè no crec que fora la novel·la de Martín Gaite. Aleshores vaig pensar, demà pel matí el primer que faig es buscar el llibre i veure qui és l’autor. Així va ser, escorcolle i en la secció juvenil en l’apartat en castellà i per als lectors de 8  a 12 anys (gomet verd) trobe el llibre. Continua la curiositat i pense, 45 pàgines no són moltes, per què no el llig? Així va ser. Ah1 clar, voleu saber qui és l’autor, ho havia oblidat comentar-ho : és de H.C. Andersen i és un conte/faula on arribe a la conclusió que l’AMISTAT es per damunt de tot i que tenim que lluitar per conservar-la i mantindre-la.

El conte comença contant com un follet construeix un espill màgic que quan el mires en ell es reflecteix lo lleig i esvaeix lo bonic. Cau a terra i es fa en milers i milers de trossets que es posen en els ulls i en el cor de les persones per a mal d’elles. Per altre costat, ens conta com un xiquet(Kay) i xiqueta(Gerda) fan amistat des des les seues golfes on juguen,xerran,etc. i com un dia la regna de les neus s’enduu al seu amic i desapareix del poble amb el seu patinet. Ningú el busca i tots diuen que s’ha mort en el riu ofegat. Ningú,no, la seua amiga inicia una búsqueda on ensopegarà amb : - una maga i el seu jardí de lliris, cirers i gronxadors; - una princesa i un príncep amb l’ajuda d’un corb; - la filla d’uns bandolers que la salva de la mort; - una dona lapona i una finlandesa.  Tot un viatge ple d’aventures i desventures un busca del seu amic i on sempre ix endavant gràcies a la força del seu cor per a trobar-lo i en ser sincera i honrada (hui diríem... quina inocent....) quan contava la seua història de recerca. Finalment aconsegueix arribar al palau de la regina de les neus i al veure al seu amic es va abraçar a ell i els seus plors van fer que es fonguera (derretir) i es desfera el gel i que després es fragmentara el trosset de vidre que tenia a l’ull i al cor desapareixent per sempre més. Conte contat ja s’acabat!