L’amiga benissera dels meus fills canta allò de “... el futur és imprevisible (però) Que soc, afortunada, afortunada I soc...” per als qui no la conegueu (a la cantant): li diuen Abril. Tot ve a conte quan, l’altre dia, el google em pregunta que estic pensant. Escric els números 80 73 62 i en menys que canta el pollastre i el seu rellotge biològic intern (5 del matí) la AI (artificial intelligence) o IA em respon : “és una seqüència numèrica que s’interpreta com a codis decimals ASCII o també potser una cadena codificada en Base 64”. Com? Què? Aquesta vegada he “enganyat” a la IA perquè aquesta no pensa com una persona humana. Ai quan de mal ens fa la ia si no s’aplica correctament!!! Eixa seqüència numèrica és l’edat (80 anys, els més major; 73 anys, el del mig; 62 anys, el més jove) que tenim les 3 persones que estem xarrant i bevent a la barra del bar del poble que acaben de “reobrir” (L'Hedrera). És dissabte de migdia, jo volia escodrinyar “la reformeta”...