Estic enfrascat en la lectura d'una novel·la social escrita a principis de segle XX (any 1904) i la veritat que està costant-me concentrar-me en el tema i el seu vocabulari quan de colp i volta apareixen aquests 3 paraules que em fan recordar temps passats viscuts a casa: 

agua de lithines 

Mireu per on que curiòs : paraules, objectes, sons, sabors...que es posen en la nostra memòria per remoure els nostres records...

*litines és un neologisme del francés "lithiné" per anomenar l'aigua carbonatada artificial generada per la marca Lithinés del dr. Gustin, de composició similar a l'aigua de Lithia. *

L’aigua de litines és una beguda efervescent casolana que s'obté al dissoldre en aigua uns sobres de bicarbonat sòdic i àcid tartàric, creant una soda lleugera i digestiva. El bicarbonat ajuda a neutralitzar l'acidesa estomacal, per això tradicionalment s'ha considerat una beguda digestiva. Era (i és) una mena d’aigua amb gas “feta a casa”, tradicional a la península Ibèrica, molt popular al segle passat (segle XX).  

La beguda no conté liti. Els litines originals del segle XIX i principis del XX sí que contenien sals de liti, d’ací el seu nom “lithiné”, però el liti es va prohibir en refrescos el 1948 per la FDA, i des d'aleshores els sobres no en porten malgrat conservar el nom original.  Va néixer com a una versió casolana de les aigües litiades, molt de moda entre 1880 i 1914 per les seues suposades propietats medicinals. A Espanya, marques com Lithinés del Dr. Gustin, Dalmau, Planas o Teixidor van fer els sobres molt populars a les nostres cases del segle XX perquè també va ser una alternativa barata, refrescant i digestiva als refrescos ensucrats d'aquella època.

Malgrat que per a la gent jove "litines" ni els sonarà ni els dirà res, des de l'antiguitat s’ha atribuït a les aigües minerals efervescents efectes beneficiosos per a la salut : 

època romana, sanadors ("curanderos"), metges com Arnau de Vilanova (segle XIII, metge del rei Jaume II) i un tal  Jacob Schweppe  (s.XVIII) qui intuí les possibilitats comercials que oferia l’aigua gasificada artificialment descoberta per J. Priestley. 

Schweppe patentà un mètode d’obtenció de l’aigua semblant al de Priestley i fundà la companyia: Schweppes. 

Una empresa, al principi, sense massa èxit fins que ... a finals segle XIX com a tractament i prevenció de la malària els soldats britànics que estaven a l’Índia havien de prendre quinina. Per a pal·liar l’amargor d’aquesta substància els soldats s’acostumaren a mesclar-la amb aigua carbonatada i sucre. Ací aparegué de nou Schweppe per a elaborar un producte que incloïa l’aigua amb gas, el sucre i la quinina. 

Amb el temps, l’aigua tònica Schweppes. 

Aquesta beguda trobe que sonarà a tot el món, veritat? 

 

*anècdota final : l'any 2012, la botella original de Schweppes, que es va afonar amb el vaixell Titànic, fou trobada en perfectes condicions, *

Salut,Pluja i Lectura!! 

(hui sense pilota valenciana ni al carrer, ni al trinquet ni en la tele per les alertes taronges i roges)  

No hi ha virus.www.avast.com