pilota de fulls de paper

una d’arxius : custodiant la memòria. L’Institut Internacional d’Història Social (IISG) - www.iisg.nl -, situat a Amsterdam, és el centre de documentació i recerca més gran del món en el camp de la història social. Fundat al 1935 per Nicolaas Willem Posthumus entre altres raons perquè la situació europea del moment (auge dels totalitarismes) amenaçava la pervivència dels documents dels diferents moviments socials. Té com a objectius preservar el llegat documental dels diferents moviments socials i fomentar la investigació històrica, sense entrar en valoracions polítiques o ideològiques (el seu fons ocupa un espai de més de 50 quilòmetres). Entre els seus fons tenim : 1.- es guarda una bandera republicana brodada a mà que la Unió de Dones de Catalunya va regalar el 1938 a la companyia holandesa de la Brigada Thälmann. El capità holandès Piet Laros se la va endur als Països Baixos. Durant l’ocupació nazi (II Guerra Mundial) , la bandera es va amagar a casa de Siebe Dolstra (un vell vet...

.... (abans llig en http://pilota-albaida.blogspot.com/) jo no se el temps que passà perquè perdé el coneixement, quan vaig sentir veus al meu costat, com si estiguera somniant o alguna cosa pareguda. Agafeu el xicó i porteu-lo al corral, vaig a fer un clot en el fem i anem a estacar-lo tot dins perquè està congelat i té que entrar en calor. Sentia belar les ovelles i al cap d’una estona, ben llarga per a mi, vaig obrir els ulls i em vaig donar compte que estava estacat fins el bescoll dins del fem del corral. Què faig ací, el primer que preguntà. El pare i el iaio junt al ti Miano van començar a riure i en contaren. Es veu que la nevada al Collao era molt forta i jo em vaig desmaiar del fred i al cap de poc passà el ti Miano que anava buscant on amagar-se. El va agafar i el posà en la sàrria de la burra i gràcies a ell estàs viu i també a què el iaio va pensar en estacar-te dins del fem d’ovella per a què entrares en calor perquè tenies congelats els dits dels peus i les mans. Xim...

Com ha anat hui el passeig? No ha estat malament, saps que el iaio està bastant cec i l’artrosi dels genolls fa que em canse de caminar molt prompte i sols hem pogut arribar fins el cantó del dau. El cantó del dau? li pregunte. Sí home, no te’n recordes?,però si sols fa un parell d’anys que l’han tapat junt al ferro i la paret lluïda de fi que hi havia a la paret de la casa del ti Antonio el Blanco. Com sou els joves, no se’n recordeu de res. Quina modalitat de pilota era ? Nosaltres li dèiem perxa . La perxa és una modalitat de la pilota valenciana a ratlles, açò és, sense una meitat del camp preestablerta, sinó que aquesta s'ha de marcar primer i guanyar després. La "perxa" és una evolució del joc a ratlles que com crec que saps anomenem Llargues i en la "perxa", la treta no la fa el jugador anomenat "banca" des de la seua "ratlla de quinze", sinó que un jugador que rep el nom de feridor , el qual, per a començar el "quinze"...

M’he convertit en una persona furona i poc divertida. Sense adonar-me’n passe hores en silenci sense parlar amb ningú davant d’una pantalla-quadre de 30 x 35 cm. (ho sent l’anglès meu és d’anar per casa i no puc expressar-ho en pulgades) que no em parla  i que soles em mira i no diu ni fu. Sempre està encesa i parpadejant i jo tinc els llavis amb la cremallera posada. Trague saliva i prou : les paraules no brollen per la gola. Menge a soles i moltes vegades, inclús, dorm a soles. Passa, no em pregunteu com, però passa. Ha estat una hibernació complicada perquè s’ha fet més llarga del previst i amb el pas del temps vegem que ha afectat a la meua sociabilitat diària. Aquesta solitud no obligada ni imposada per ningú sinó que per decisió pròpia voluntària està tenint uns efectes negatius. Sempre veig la botella mig buida. Estic sentit un soroll al fons del meu cervell, algú que em dirigeix la paraula però no puc contestar, vull ser amable però estic irascible i amb dolor continu; la q...

Si una cosa crida la meua atenció del món dels còmics, a més de les seues històries, vinyetes o dibuixos son les expressions que solten els distints personatges. Llegir exclamacions com a caragols, caram, recaram, rajos, rebrots, trons i llamps o simbomba( en castellà seria caracoles, cáspita, recórcholis, rayos, repámpanos, truenos y centellas o zambomba) és cosa de tots els dies. Ve a col·lació perquè el rellotge del poble s'ha parat a les 3 i mitja del matí a causa d'un rellamp caigut la nit del diumenge en el campanar ( mireu la fotografia i el podeu comprovar). Les tempestats són un dels fenòmens naturals més extraordinaris que té lloc sobre la faç de la Terra : alé, por, impotència, atracció, soroll, olor,etc. El tro és el so de l'ona de xoc causada quan un rellamp calfa instantàniament l'aire pel qual es mou entre núvols, d'elles fins a la superfície terrestre, a més de 28.000 °C. Este aire molt calent augmenta de volum i s'expandix a gran velocitat, però...

són fàcils de dir però males de contar: des del dilluns segons l’ONU som 7mil milions de persones habitant el planeta Terra. Diverses curiositats fan que parle del tema com : fa 211 anys (1800) érem mil milions; segons aquest organisme naixen 180 neonats cada segon (i uns 7,6 milions de nens menors de cinc anys moren cada any en tot el món degut, sobretot, a malalties com la pneumònia, la diarrea, la malària o per haver sofert problemes de salut en el primer mes de vida); si em permeteu utilitzar aquesta paraula dir que tenen un “guanyador”: una nena filipina amb cognom espanyol (Danica Camacho).  Recordar-vos què en 1999 es superà la barrera dels 6mil milions també fou un 1 filipí (quina casualitat, no trobeu?) i que milers de persones a la capital Manila habiten els camps sants o cementeris d’on obtenen ingressos com a cuidadors de tombes. Més curiositats : que d’eixos 7mil milions, quasi mil milions viuen en la pobresa perquè tenen un sou d’unes 150 pts. mensuals (més clar i con...

Com ben bé ens explica el seu autor Joan Elies el llibre fent camí : rutes al voltant del riu Xaló/Gorgos publicat per l’editorial Edicions 96 i el qual compta amb la col·laboració del IECMA és una guia molt completa amb la descripció detallada de 19 passejades que tenen com a eix el curs d’aquest riu curt de llargària i ample de noms. Jo ressalte  lo de molt completa perquè cada ruta incorpora un mapa, el seu perfil, la distància i durada estimada, punts marcats amb coordenades per al GPS, i d’altres secrets com llegendes, toponímia, tradicions, botànica, història d’una terra plena de roders, moriscos, collidors de neu i de pirates, llauradors i pastors, muntanyes verges i tossalets plens de formigó. En resum, que caminar per la muntanya és un autèntic goig i si coneixem la natura, la respectarem i la cuidarem. És un espai de llibertat, inspiració i perquè no de reivindicacions. Però, per damunt de tot, permeteu-me la frase, la lectura d’aquest llibre és una declaració d’estima a...