pilota de fulls de paper

Com ha anat hui el passeig? No ha estat malament, saps que el iaio està bastant cec i l’artrosi dels genolls fa que em canse de caminar molt prompte i sols hem pogut arribar fins el cantó del dau. El cantó del dau? li pregunte. Sí home, no te’n recordes?,però si sols fa un parell d’anys que l’han tapat junt al ferro i la paret lluïda de fi que hi havia a la paret de la casa del ti Antonio el Blanco. Com sou els joves, no se’n recordeu de res. Quina modalitat de pilota era ? Nosaltres li dèiem perxa . La perxa és una modalitat de la pilota valenciana a ratlles, açò és, sense una meitat del camp preestablerta, sinó que aquesta s'ha de marcar primer i guanyar després. La "perxa" és una evolució del joc a ratlles que com crec que saps anomenem Llargues i en la "perxa", la treta no la fa el jugador anomenat "banca" des de la seua "ratlla de quinze", sinó que un jugador que rep el nom de feridor , el qual, per a començar el "quinze"...

M’he convertit en una persona furona i poc divertida. Sense adonar-me’n passe hores en silenci sense parlar amb ningú davant d’una pantalla-quadre de 30 x 35 cm. (ho sent l’anglès meu és d’anar per casa i no puc expressar-ho en pulgades) que no em parla  i que soles em mira i no diu ni fu. Sempre està encesa i parpadejant i jo tinc els llavis amb la cremallera posada. Trague saliva i prou : les paraules no brollen per la gola. Menge a soles i moltes vegades, inclús, dorm a soles. Passa, no em pregunteu com, però passa. Ha estat una hibernació complicada perquè s’ha fet més llarga del previst i amb el pas del temps vegem que ha afectat a la meua sociabilitat diària. Aquesta solitud no obligada ni imposada per ningú sinó que per decisió pròpia voluntària està tenint uns efectes negatius. Sempre veig la botella mig buida. Estic sentit un soroll al fons del meu cervell, algú que em dirigeix la paraula però no puc contestar, vull ser amable però estic irascible i amb dolor continu; la q...

Si una cosa crida la meua atenció del món dels còmics, a més de les seues històries, vinyetes o dibuixos son les expressions que solten els distints personatges. Llegir exclamacions com a caragols, caram, recaram, rajos, rebrots, trons i llamps o simbomba( en castellà seria caracoles, cáspita, recórcholis, rayos, repámpanos, truenos y centellas o zambomba) és cosa de tots els dies. Ve a col·lació perquè el rellotge del poble s'ha parat a les 3 i mitja del matí a causa d'un rellamp caigut la nit del diumenge en el campanar ( mireu la fotografia i el podeu comprovar). Les tempestats són un dels fenòmens naturals més extraordinaris que té lloc sobre la faç de la Terra : alé, por, impotència, atracció, soroll, olor,etc. El tro és el so de l'ona de xoc causada quan un rellamp calfa instantàniament l'aire pel qual es mou entre núvols, d'elles fins a la superfície terrestre, a més de 28.000 °C. Este aire molt calent augmenta de volum i s'expandix a gran velocitat, però...

són fàcils de dir però males de contar: des del dilluns segons l’ONU som 7mil milions de persones habitant el planeta Terra. Diverses curiositats fan que parle del tema com : fa 211 anys (1800) érem mil milions; segons aquest organisme naixen 180 neonats cada segon (i uns 7,6 milions de nens menors de cinc anys moren cada any en tot el món degut, sobretot, a malalties com la pneumònia, la diarrea, la malària o per haver sofert problemes de salut en el primer mes de vida); si em permeteu utilitzar aquesta paraula dir que tenen un “guanyador”: una nena filipina amb cognom espanyol (Danica Camacho).  Recordar-vos què en 1999 es superà la barrera dels 6mil milions també fou un 1 filipí (quina casualitat, no trobeu?) i que milers de persones a la capital Manila habiten els camps sants o cementeris d’on obtenen ingressos com a cuidadors de tombes. Més curiositats : que d’eixos 7mil milions, quasi mil milions viuen en la pobresa perquè tenen un sou d’unes 150 pts. mensuals (més clar i con...

Com ben bé ens explica el seu autor Joan Elies el llibre fent camí : rutes al voltant del riu Xaló/Gorgos publicat per l’editorial Edicions 96 i el qual compta amb la col·laboració del IECMA és una guia molt completa amb la descripció detallada de 19 passejades que tenen com a eix el curs d’aquest riu curt de llargària i ample de noms. Jo ressalte  lo de molt completa perquè cada ruta incorpora un mapa, el seu perfil, la distància i durada estimada, punts marcats amb coordenades per al GPS, i d’altres secrets com llegendes, toponímia, tradicions, botànica, història d’una terra plena de roders, moriscos, collidors de neu i de pirates, llauradors i pastors, muntanyes verges i tossalets plens de formigó. En resum, que caminar per la muntanya és un autèntic goig i si coneixem la natura, la respectarem i la cuidarem. És un espai de llibertat, inspiració i perquè no de reivindicacions. Però, per damunt de tot, permeteu-me la frase, la lectura d’aquest llibre és una declaració d’estima a...

aquesta no era la manera que durant el cap de setmana havia cavil·lat per acomiadar-me d’un càrrec del qual vaig ser elegit fa huit anys (després de dues eleccions pel mig); però raons laborals insalvables (com quasi sempre) m’impedeixen assistir a la darrera reunió convocada i he pensat : per escrit i en el blog (per si de cas algú m’ho llig). Sóc membre del consell escolar del col·legi dels meus fills i membre de l’ampa. Pareix l’altre dia, i fa quasi deu anys quan assistia a una assemblea extraordinària per elegir una directiva i president. Els amics i coneguts no s’ho creuen però sols estava jo com a pare més els quatre membres dimissionaris perquè el president ja no tenia els seus fills, puix havien passat a l’institut. Em van oferir estar en la junta però vaig denegar l’oferiment i un dels pares s’oferí com a president. Amb el temps, perquè al ser “foraster” desconec a les persones/famílies vaig comprovar que estaven allí per raons més polítiques que d’interés per l’educació i...

Sempre havia sentit dir a les persones majors que el petit pot amb el gran i ho he comprovat aquest cap de setmana amb la palmera que tenim davant la caseta dels meus pares. Un arbre plantat per nosaltres farà uns trenta anys que pesa més de 2 tones i mesura més de 4 metres d’alçada ha dit adéu a la vida davant una minúscula eruga de 2 cm. El becut/morrut roig o més conegut pel món agrícola en la seua denominació castellana de “picudo rojo” és un insecte d’origen asiàtic; el qual s’ha convertit en una plaga devastadora durant aquest estiu;  malgrat que la seua arribada a l'arc Mediterrani se suposa per la importació de palmeres prèviament infestades a mitjans de la dècada de 1990 aparegueren a  Egipte i a l'estat espanyol les primeres observacions constatades daten de 1995, a la zona a cavall entre les províncies de Granada i  Màlaga. Se sospita per proves indirectes que la introducció del morrut a la península ibèrica és deguda a la importació massiva de palmeres de païs...