4, rojos - 10, blaus.
Per cert, els mosquits no ens han tingut cap por i ens han inflat a picades: al nas, a l’orella, al culet, al dit i al turmell…ai, ai, ai, si els veieu, vigileu!!
Despengem les pilotes encalades als balcons i teulades i després ens hem anat al bar dels jubilats a fer colla. Tant guanyadors, perdedors com els dos veterans marxadors. En eixos moments la sang encara bull per les venes, tots juguen per guanyar i el que perd està de @mala solfa”.
Un campionat d’estiu al poble on estem veient els bons resultats del “nostre mestre” de l’escola de pilota: el debut d’un xicó de només 13 anys que pinta bones maneres, dos jóvens de present que ja despunten en primeres partides d’escala i corda pels trinquets de la C.V. i Trobe que arribaran a ser professionals, veterans jugadors tornant a gaudir de la pilota al carrer i d’altres que busquen retrobar la il·lusió de jugar a pilota.
Parlem de màgia i eclipsis.
1.- Un dels jugadors blaus ens conta que el dia anterior havia anat a vore un mag dianer. Un mag il·lusionista mentalista que aconsegueix que el públic assistent recupere el xiquet que tenim dins. Ens conta que és un viatge emotiu, ple de somnis i records on el públic participa en el seu espectacle.
2.- un jugador li pregunta al marxador més vell: per què els eclipsis són repetitius? L’home més major es rasca el bascoll i el nas i comença a contar les següents històries….
“La veritat que no ho tinc clar, no soc astrofísic i no sabria explicar-ho correctament; però si que se que abans que la ciència comprenguera els eclipsis, les civilitzacions antigues van lograr calcular quan serien. Com en aquells temps antics no hi havia Internet ni IA ni xatgpt, el poder dels faraons, emperadors, reis i la mateixa religió junt a la incultura del poble pla va crear tot tipus de rituals, supersticions, senyals de Déu i pànic.
Per exemple: estaven en guerra, cinc anys portaven barallant-se “dos ciutats gregues” quan de colp i volta es va fer de nit fosc. La por va fer que pactaren la pau (contat per Tales de Mileto); era la destrucció de la humanitat perquè un monstre es menjava el sol i havia que fer soroll sense parar (dones plorant, homes collant, gossos lladrant, cremant cases per a què el fum i el foc fera fugir al monstre “menjasols”)….”
Recordeu que la por en lloc de ser una emoció que ens paralitza, és una emoció que demana acció.
Entre unes coses i altres, ja s’ha acabat l’espectacle de l’any. Paguem, donem les gràcies i ens anem a casa a sopar.
Arribe a casa amb la mosca darrere l’orella i li pregunte a un amic astrofísic aficionat tots els meus dubtes sobre eclipsis.
Em conta que l’any que ve (2 agost ) hi haurà un altre total i al 2028 també (Trio o cicle Saros. E.Halley). L’amic diu que els eclipsis són repetitius en la mateixa posició (Sol-Terra-Lluna) cada 18 anys, 11 dies, 7 hores i 42 minuts.
Diuen i conten els que saben que el del 2027 va a molar molt mès, serà a migdia i durarà sis minuts. A més a més, el del 2027 serà el mateix que el produït l’any 1919, el qual va ajudar als científics a confirmar la Teoria de la Relativitat d’Einstein”.
Una pregunta per als lectors/es que heu arribat fins al final del tastet:
- tindrà la mateixa expectativa i eufòria que el del 2026? Esperem les vostres respostes…
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada