pilota de fulls de paper

Diuen i conten que tant en les xarxes socials, com en les tert ú lies de les televisions privades, com en els programes de “ reality show ” que miren 4 milions de persones, com amb eixos pol í tics als quals vam votar 24 milions de persones fa 3 mesos, el 28 d ’ abril, i a dia de hui encara no s ’ han aclarit;   que tots parlen alhora, a crits, que acaba tot en disputes, esc à ndols i guirigalls “ montando unos pollos ” . La forma original (i m é s correcta) d ’ aquesta expressi ó en castell à é s “ montar un poyo ” . S í , amb “ y grega ” perqu è la locuci ó no parla de la cria de la gallina. El “ poyo ” era un podi o xicoteta tribuna port à til sobre la qual pujaven els oradors en les places p ú bliques des d ’ on parlaven. Quasi sempre eren temes pol í tics que acabaven amb altercats entre els assistents i l ’ orador. La paraula prov é del llat í “ p ò dium ” ... ...i que en la nostra llengua, ni el “ poyo ” ni el pollastre, no munten ni armen res. Que nosaltr...

No se parlar, per ò si escriure i vaig a contar-vos el meu primer any de vida, per ò no li ho conteu al meu amo perqu è vull que siga un secret entre vosaltres i jo. Ell m ’ ha dit que no volia tindre m é s animals de companyia (mascotte en franc é s) perqu è encara estava traumatitzat despr é s de la mort de l ’ú ltima mascota (un gosset). Ofegada. Diuen i conten que la mort é s un trauma en els humans (sapiens) i que els costa de superar perqu è ens agafen estima i voler. A m é s a m é s, tamb é m ’ ha contat que des qu è t é fills, sa casa ha estat una “ maison ” d ’ animals : 3 periquitos, 2 cagarneres, 3 peixos, 2 h à msters, 2 tortugues i un conill. Per cert, jo, convisc amb un de color atzabeja (azabache, negre brillant). Juguem i dormim junts. Com el meu amo no em pot llegir, vos puc contar un altre secret, que quan li posa el menjar (herbafals) li el furte i passe una estona xuplant i rossegant-lo. A hores d ’ ara, estareu preguntant-se: si no volia tindre m é...

Anys huitanta del segle passat. S ó n les huit del mat í i els tres amics estan plantats davant la via del tren. Estaci ó de rodalies de la capital de la comarca envoltada de tarongers que els dur à a la capital de la prov í ncia. Amb cinc minuts de retard ix. É s el mes de juliol i el vag ó est à mig buit i es poden seure sense problemes. El curs toca a ex à mens finals i molta gent ja est à de vacances. La conversa entre els 3 amics es davant un pl à nol de ciutat de 50x60 cm. i un peri ò dic “ el ba ü l ” ple de cercles en retolador roig. Diari en paper quinzenal i diferent: anuncis de comprar, vendre, llogar, ofertes treball, etc . Tots tres amics estudien en la Universitat P ú blica d ’ Estudi General de la capital. Un amic, J.F. V. i M., es fa preguntes sobre la vida i l ’ exist è ncia; l ’ altre t é vocaci ó per ensenyar,   J. C. i T.; i el tercer, J. M. i M., t é curiositat per saber les coses. Qu è cregueu que estudien? (vinga, penseu, opineu,...) Dos am...

Portes tancades. Poble despoblat. Agricultura morta. No, em negue.  Ací es pot quedar el poble de Laguar si s'aplica, al peu de la lletra (quinze dies) la carta que hem rebut els veïns sobre la xylella (malaltia contagiosa dels vegetals). Ens diuen que hui no hi ha medicina per curar i que la normativa europea és d'obligatori compliment i execució o estarem fent una infracció greu (multes de 120 mil a 3 milions d€). Però, no troben vostès, sr.Conseller d'agricultura, sr. Director general i tècnics que arrancar i destruir un arbre viu i sa és com matar un fill al qual has dedicat anys i diners per a què siga un bon fill de major (produir renda)?  En el poble, la gent major ens ha ensenyat a què la llei està per  respectar-la i complir-la, però vegem que en altres llocs es fan polítiques de prevenció i control i no de trituració "in situ" de tot (malalts i sans). Tenim clar, perquè fa temps que ho fem, d'arrancar l'arbre mort per sequera, mal blanc, c...

Ara em veus, ara no em veus. Ens havia enganyat al quedar-se quiet entre les pedres del jard í on estava passejant el gos. Jo el buscava amb la vista com aquell que busca una pilota de vaqueta entre les teules. El gos es queda quiet olorant. Ja t ’ he trobat. Fotografia feta. Reconec que m ’ ha costat, deu ser l ’ edat que no perdona. A ning ú . El gos no para d ’ olorar. Els gossos tenen milions de receptors olfactius, per aix ò tenen una capacitat olfactiva de 200 cm2 de superf í cie (els humans tenim 3 cm2). Veritables entesos en la mat è ria. Davant dels nostres ulls tenim un cos allargat i comprimit. El nostre amic de sis cames, com un reflex instantani de fugida, s ’ impulsa amb les dues cames llargues i potents de darrere i pega un bot a gran dist à ncia. Sense anar al gimn à s t é un f è mur ben engruixit. La natura que resabuda. El nostre amic é s conegut pel seu cant un poc estrident. En realitat, eixe cant s ’ anomena estridular perqu è no canten. No tenen veu. El ...

M ’ han convidat a dinar, en el poble del costat “ beniss ò” (Benissoda), arr ò s a banda. Mentre esperem que s ’ acabe de coure l ’ arr ò s, m ’ arrime a la barra del bar i em demane una cervesa sense alcohol. Hi ha un home al meu costat i comencem la conversa parlant de les tronades que v é nen per “ l ’ estret d ’ Aielo ” (OE = oest-est), entre la Serratella i la Serra Grossa, els n ú vols volen passar tots a l ’ hora, s ’ apreten tant que no tenen m é s remei que “ petejar i amollar ” 😉   i solen fer molt de mal a l ’ arbre i la fruita de temporada perqu è van acompanyades de granissol. L ’ home diu que ha agafat la mula mec à nica (tractor menut) i s ’ ha amagat baix del pont. Venia de llaurar. Ara ja no es llaura com abans. Es llaura poc i amb rotovator. Jo tinc 59 anys i he llaurat amb mon pare amb “ el matxo ” (bestiar que servia per a tot: c à rrega, transport i treball) i el forcat i recorde que em deia.... ” xic ó , recorda, la punta de la rella é s una font ”...

Altres temps, altres costums. Records de la meua joventut. Coses que hem gaudit i algunes han desaparegut. La ra ó , no tinc ni idea. Bo, idea si que tinc, per ò val m é s deixar-ho aix í . Diumenge de vesprada, els amics han agafat “ lesamotos ” i se n ’ han anat, uns (els que no festegen) a la discoteca, i els altres al cinema (els que tenen n ú via). Ells treballen (m é s dinerets), jo estudie (butxaca foradada i sempre buida), per ò eixe no é s el motiu de no eixir “ de festa ” . A mi, em costa quedar-me a casa, perqu è el dissabte m ’ he gastat part de la pagueta (500 pts.) en el sopar (120 pts.) i en els 2 vicis. No, no s ó c fumador,   “ 1 duro ” (5 pessetes) per comprar regal í ssia (arrel de la planta que es xupla i rossega amb sabor ú nic i dol ç ). Regaliz, r é glisse, regolizia, regalice (castellans, francesos, italians, portuguesos) é s el nom vulgar m é s com ú amb el qual es coneix la “ glycyrriza glabra ” . É s una planta de riba (ribera) o terres de cep...