Ara em veus, ara no em veus. Ens havia enganyat al quedar-se quiet entre les pedres del jardí on estava passejant el gos. Jo el buscava amb la vista com aquell que busca una pilota de vaqueta entre les teules. El gos es queda quiet olorant. Ja t’he trobat. Fotografia feta. Reconec que m’ha costat, deu ser l’edat que no perdona. A ningú. El gos no para d’olorar. Els gossos tenen milions de receptors olfactius, per això tenen una capacitat olfactiva de 200 cm2 de superfície (els humans tenim 3 cm2). Veritables entesos en la matèria.

Davant dels nostres ulls tenim un cos allargat i comprimit. El nostre amic de sis cames, com un reflex instantani de fugida, s’impulsa amb les dues cames llargues i potents de darrere i pega un bot a gran distància. Sense anar al gimnàs té un fèmur ben engruixit. La natura que resabuda. El nostre amic és conegut pel seu cant un poc estrident. En realitat, eixe cant s’anomena estridular perquè no canten. No tenen veu. El que fan es grinyolar (chirriar) fregant (frotar) les ales i eixe so, un poc metàl·lic, és el que estic escoltant.  Per cert, el seus germans tampoc són mancos cantant. Els experts em diuen que estridulen per delimitar el territori o fer el reclam sexual. El gos i jo ens quedem amb el primer cant. No siga que...

El nostre amic i el seu germà solen viure aïllats i són migradors. Els agrada anar d’excursió. Però “cuidadín” quan formen un gran eixam, perquè causen unes temibles plagues de devastació. Són uns farteres. No deixen res, ni vegetació ni collites. Com la de l’estiu de l’altre dia. Any 1756. Una ponentada va baixar per Villena una nuvolada que es fa fer de nit. Vinyes, moreres, hortes, tot arrabassat a la Vall d’Albaida. Un càstig diví. La solució, encomanar-se al clergat que faça un conjur amb aigua beneïda i invocar als santets de la Pedra. Patrons dels agricultors valencians. “Reseu als Sants de la Pedra, teniu-los contents en tot; que està la collita en l’aire, i si pedrega, ens fot”.

Hui, 5 de juny, estimats lectors, si m’ho permeteu, li dedique l’escrit a una persona que estima moltíssim la natura des de ben menut. Pere Moll.