Anys huitanta del segle passat. Són les huit del matí i els tres amics estan plantats davant la via del tren. Estació de rodalies de la capital de la comarca envoltada de tarongers que els durà a la capital de la província. Amb cinc minuts de retard ix. És el mes de juliol i el vagó està mig buit i es poden seure sense problemes. El curs toca a exàmens finals i molta gent ja està de vacances. La conversa entre els 3 amics es davant un plànol de ciutat de 50x60 cm. i un periòdic “el baül” ple de cercles en retolador roig. Diari en paper quinzenal i diferent: anuncis de comprar, vendre, llogar, ofertes treball, etc . Tots tres amics estudien en la Universitat Pública d’Estudi General de la capital.

Un amic, J.F. V. i M., es fa preguntes sobre la vida i l’existència; l’altre té vocació per ensenyar,  J. C. i T.; i el tercer, J. M. i M., té curiositat per saber les coses. Què cregueu que estudien? (vinga, penseu, opineu,...)

Dos amics tenen la seua facultat situada en l’avinguda que porta el nom d’un escriptor, periodista i polític valencià de finals del segle XIX i principi del XX. Ara no recorde el seu nom. Em podeu ajudar? La seua obra literària és costumista i naturalista i moltes de les seues novel·les han estat adaptades al cinema i la televisió (vinga, penseu, opineu,...).

El tercer amic té que anar fora de l’àrea universitària, vora el vell llit del riu que travessa la ciutat i en una zona de futura especulació urbanística.  L’inconvenient de la distància física es soluciona portant la bicicleta (una BH) que tenen a la mar. Està un poc rovellada, però una beguda de cola i un fregall d’alumini faran el miracle de deixar-la nova de trinca. Solucionat.

En menys d’una hora arriben al seu destí. La ciutat està mig buida i l’autobús municipal els porta, en un plis-plas, al lloc marcat. Abans de separar-se queden a migdia al bar de la universitat. Flexions de coll i cames i comença la matinal de preguntar preus i apuntar en una llibreta números de telèfons. Carrer amunt, carrer avall. Descans en un banc del carrer i a continuar.

Es fa migdia, les cerveses fresques alleugeren la xafogor i es produeix el conclau (conclave). Preselecció feta. Buscar cabina de telèfon i trauen tota les monedes que tenen (pessetes) i comencen a cridar. Un pis és car, l’altre té poques cambres, aquell para massa lluny, aquest altre és massa vell. Total 0.

No tenen altra que quedar-se a dinar i a la vesprada continuar la búsqueda.  Troben un bar amb un menú be de preu. Entren i seuen. El cambrer escodrinya la conversa dels 3 clients. Li crida l’atenció que parlen una llengua que feia temps que no escolta a la capital. Entra en la conversa. Els diu que ell també és de poble, que ara viu a la “citi” (treball, emigrar) i que feia molt de temps que no sentia parlar en la llengua dels seus pares. Es pensava que s’havia perdut i estava “morta”. Ell coneix un amic que lloga un pis d’estudiants. Bon preu i prop de la universitat. 30 mil pessetes/mes (180 €) i fiança d’un mes. Li criden per telèfon. Tracte fet (Joan, Ximo, Josep). Bon estiu!

Parlem-se. El que vaig a demanar té un xicotet cost econòmic i molts s’ho pensareu, però quan deixeu de llegir el text, agafeu el telèfon que teniu entre les mans i marqueu un número de telèfon de la vostra agenda o el primer que el vinga a la memòria i parleu una estona amb la persona que estarà a l’altre costat del telèfon, segurament, també amb el telèfon entre les mans.

Se’n recordeu d’eixa sensació?

Alò?

Vos avise, tindreu que improvisar, però vos resultarà molt emocional. Quan parles per telèfon tot va ràpid. No imagines el rostre de l’altre, tens que escoltar i respondre en temps real. Un consell, abans de marcar el número de telèfon, tingueu davant un petit guió per saber que dir. Les aplicacions (apps) d’internet s’han convertit en el mètode hegemònic de comunicació entre els joves i no tan joves. Si us sembla bé, l’anomenarem la “generació muda enregistradora/gravadora d’àudios".

Què té de roí parlar? 

Et puc cridar ara?

Sí, ja se que t'ho pregunte per les xarxes socials (WhatsApp,facebook), però recordeu : parlar és una xarrada amb temps, amb paciència, amb tons i matisos sense exigències d'immediatesa en la resposta. 

Hi ha un parell de teories sobre l’aparició del llenguatge (noves maneres de pensar i comunicar-se) en els “sapiens” (homo). Una primera, deguda a mutacions genètiques accidentals i una segona teoria que planteja que el nostre llenguatge únic va evolucionar com un mitjà de compartir informació sobre el món. És a dir, el nostre llenguatge evolucionà  com una variant del xafardeig (chismorreo). Els sapiens som un animal social. La cooperació social és la nostra clau per a la supervivència i la reproducció. No és cap broma. Mireu al vostre voltant, hui, la comunicació humana és xafardeig. Xafardeig, sobretot, de malifetes (fechorías).

Una vegada posats, vos demane un parell d’esforços més malgrat la canícula que fa aquests dies (es pot fer a l’ombra). Aquests no tenen cap cost econòmic. Quan aneu pel carrer, saludeu, parleu a la gent i feu-se una abraçada d’amistat.

Si em permeteu l’expressió: això és la rehòstia!! Tal com sona. Impossible de descriure.