Entrades

Imatge
Un dels records que tinc de la meua infantesa é s la d ’ acompanyar al pare a l ’ hort i al bancal a “ fer tracte ” , a intentar vendre la taronja, les ametles, la fruita o el ra ï m. En el bancal, el “ corredor ” i l ’ amo arribaven   als   acords   pertinents   que   permetrien   la   recollida   de   la   preuada fruita. Depenent dels anys, de les circumst à ncies del mercat o de les condicions de la mercaderia, unes vegades la collita es contractava “ a ull ” ; d ’ altres, “ a pes ” ; hi havia voltes que s ’ acordava nom é s una “ primera passada ” , mentre que d ’ altres es collia, per exemple la taronja, deixant “ l ’ arbre net ” . Aquest pacte verbal entre comprador i venedor era com una escriptura feta davant el notari. Era un tracte i ja no calia res m é s.   “ qu è em dones? ” , “ quant vols? ” , “ home, te n ’ has passat ” , “ afegeix-ne un poc i é s teu ” , “ tracte fet ” . I el tracte quedava tancat. Un inc í s...
Imatge
132 pr é stecs en dotze anys. Llevat de les vacances, una vegada al mes. 15 dies a casa. No est à mal? Estem parlant del llibre “ Tierra : la definitiva e impactante gu í a visual de nuestro planeta ” de James F. Luhr i publicat per Pearson Alhambra l ’ any 2004. El llibre é s gran (27 x 31 cm.) i pesat (520 p à gines). Fins ac í , tot seria normal, per ò i si vos dic que sempre se ’ l emporta el mateix usuari? S í , 132 vegades. Segurament estareu fent com jo, els ulls oberts com un br ú fol (el m é s gran dels mussols). Hui m ’ he atrevit a preguntar-li :   - J.A. te ’ l sabr à s de mem ò ria? No vols agafar un altre? – No, gr à cies   Josep. Quan el tinc, entre les mans, les hores del rellotge passen diferents i les seues fotografies deixen volar la meua imaginaci ó . A m é s a m é s, com pesa lo seu, tamb é em serveix per fer exercici de bra ç os i cames subjectant-lo. Torna el silenci, li pose la data de tornada al pr é stec i l ’ usuari ix per la porta...
Imatge
Segons el presocr à tics (Gr è cia Antiga), els quatre elements cl à ssics de la naturalesa s ó n : aigua, terra, foc i aire. La ci è ncia ha demostrat que la mat è ria est à formada per molts m é s elements que els quatre cl à ssics. La taula peri ò dica dels elements seria la successora d ’ aquest model. Per ò mira per on, aquest cap de setmana, eixos 4 elements han format part de la meua quotidianitat diumengera. Vam eixir de l ’ acte religi ó s (missa per ma mare, ahir feia un any de la seua mort) buscant el solet. Despr é s de fer la fotografia que vos adjunte, m ’ ha vingut al cap que tenim una mem ò ria que no supera els tres telediaris. Som all ò que recordem. R ecordar per no oblidar. L a vida no é s all ò que hem viscut, sin ó all ò que podem recordar i contar. Puix anem a contar i recordar per a qu è no oblideu. No ha plogut molt, per ò la terra estava assaonada per plantar el dos manolls de ceboll í . Una “ xaeta ” (aixadeta o aixada menuda), una lle...
Imatge
Fa 27 anys i 8 dies vaig entrar per la porta de la pla ç a. Estava oberta com hui. Anava amb closes i mon pare em va tindre que acompanyar perqu è no podia conduir. Tenia la cama esquerra enguixada (escaiolada). S í , vaig entrar en mal peu!. Malgrat el dolor, traspassava la porta amb un somriure intern i unes pessigolles a l ’ est ó mac. Despr é s de un parell d ’ anys d ’ oposicions, venia a incorporar-me al meu nou lloc de treball. Ell estava en la porta esperant-me: -Bon dia, tu ser à s el nou arxiver-bibliotecari? S ó c Luis “ l ’ agutzil ” . Estic per al qu è el fa ç a falta. Puix, s í , ha estat per a tot. Jo el coneixia com “ el manetes ” i “ enciclop è dia viva ” , com la s è rie de dibuixos animats “ Bob Manetes ” (se ’ n recordeu?) i l ’ Espasa (la conegueu?). Els principals ideals de la s è rie eren la resoluci ó de conflictes, el treball en grup, la socialitzaci ó i l'aprenentatge. L ’ Espasa é s una enciclop è dia universal il · lustrada, é s una gran ...
Imatge
Mirant documentaci ó antiga, l ’ amiga M ª Luisa es troba un document de 1712 on hi ha un ju í perqu è el “ queixer ” de la s è quia no estava ben conservat. Queixer? Els dos ens quedem mirant-mos amb els ulls oberts com p à mpols. No hav í em sentit ni escoltat mai eixa paraula. Agafe el diccionari Alcover-Moll i ens diu : - Queixer : canal o llit artificial per a una s é quia o conducci ó d ’ aigua. Per a alguns de vosaltres (lectors) tant queixer com s é quia s ó n paraules desconegudes. La “ s é quia ” é s una excavaci ó llarga revestida de rajola o pedra que serveix per a conduir l ’ aigua d ’ una font, d ’ un riu ja siga per a regar per a abastir d ’ aigua al poble o per moure els molins. La s è quia mare é s la m é s ampla i pren l ’ aigua directament del riu o font i la reparteix per mig de “ sequioles ” o “ sequions ” . A la comarca de La Safor, els sequions s ó n els conductes derivats dels “ bra ç als ” , i dels sequions parteixen altres conductes m é s ...
Imatge
Fa un grapat d'anys, alguns amics, em coneixien com "barbut" perquè en aquells temps era l'únic que portava barba. Ara no toca parlar de barbuts, sinò de "barbats", però no dels qui tenen barba, tot el contrari, anem a escriure de la planta que ja tè arrels quan la transplantes i en aquest cas són "sarments".  Passejant entre bancals passava per costat d'uns que em semblaven perduts i pensava "quina llàstima, quant de cep a goteig i sense profit. Pobres llauradors". Ahir, li faig la fotografia al bancal i després en quede quiet i pensatiu. Faig com "viki el víking". Se'n recordeu de la sèrie de tv. i dels seus llibres? Agafe el dit índex, sí, eixe que és la mare en la cançoneta...aquest ès el pare, aquest és la mare, aquest el... "Ja ho tinc". No tinc res, sols la moqueta (caramell, penjoll, estalactita del moc) del nas que em cau pel dit perquè cau una rosada forta. Ja està! davant de la meua "igno...
Imatge
Mirant una fotografia de l ’ admirat i estimat Joan Olivares, veig que diu “ la lluna i sa baldufa ” . Aleshores els records m ’ han vingut al cap. Temps passat. Qui no ha jugat amb el joguet de la fotografia que vos adjunte (les pilotes no, els altres)! La podeu dir de moltes maneres en la nostra llengua (baldufa, trompa, trompellot, trompitxo ) i peonza ( en castell à ).    Era una pe ç a de fusta en forma de pera, que pel cap m é s prim tenia una punta de ferro i que, enrotllada en un cordell i tirant amb for ç a a terra, prenia un r à pid moviment de rotaci ó damunt la punta i servia per jugar. Eixe moviment de rotaci ó es deia “ ballar ” . Era un joc on tots i totes jug à vem. Se ’ n recordeu? Si te la posaves a ballar damunt la m à feia pessigolles. En alguns pobles aix ò s ’ anomenava “ fer rei ” . Si ballava sense finor era “ que tenia carros o carretells ” . Si no l ’ agafaves en for ç a, quan la tiraves es posava a ballar malament i d è iem “ fa bos...