Com podeu comprovar en la fotografia hui he eixit a passejar quan el sol despuntava per la mar. Tenia la mania de caminar pels carrers del Poble Mig, la meua padrina (F.M. randera o puntaira -dona que fa boixet*- cuinera, llauradora i iaia comboiant) s'alegrarà que anomene el seu poble just hui que celebren la festa al seu patró Sant Pasqual Bailón. Però abans he fet fotos a les cireres clavillades de les tronades de l'altre dia. Pobre llaurador. Enguany que pareixia un bon any després de quasi 6 sense fer-ne i la climatologia ho ha enviat tot a pastar fang. 

 

Abans d'arribar al Poble Mig, m'he passat per les hortetes del Poble Dalt i m'he quedat un poc trist de vore el seu quasi total abandonament. De totes les maneres no puc negar que encara hi ha 8/10 hortetes (contant les de Font Figuera) que els seus propietaris i/o arrendadors les cuiden i porten endavant meticulosament. Creuant-les he vist al meu amic J.B. i li he preguntat per què encara no estaven en ple funcionament les hortetes. "Pep d'Albaida (el tema dels malnoms el parlarem un altre dia) ací com pots comprovar ara encara fa gelor i sembrem l'hortalissa un poc més tard que on tu vius". Tenia tota la raó l'amic J.B. (caçador, obrer, hortolà, pebrasser), jo tenia les mans enravenades del ventet fresquet que feia a eixes hores del matí (crec que no arribàvem a 9 graus). 

Quan m'he quedat a sols amb el gos, el cant dels pardalets, el soroll de l'aigua he recordat el magnífic treball sobre assentaments, agricultura de terrasses i regadius de l'any 2007 fet per l'investigador (historiador i arqueòleg) Josep Torró i Abad. Les hortetes de Laguar tenen més de 500 anys d'història. El seu article es troba publicat en la revista acadèmica "Recerques del Museu d'Alcoi" nº 16, pàgines 151-182, per si algú dels meus lectors li obric i li pica la curiositat.  

La Vall de Laguar té un origen andalusí. Les comunitats musulmanes van dissenyar un complex sistema de terrasses de cultiu (bancals) i reg en zones d'alta muntanya per a maximitzar l'ús de l'aigua.L'ús de "hisn" (castell) La Vall de Laguar comptava amb un territori articulat entorn del castell (hisn) al-Agwār(les coves) que vinculava físicament les alqueries i els seus espais hortolans.

Mitjançant prospeccions arqueològiques, el treball de Torró va permetre reconstruir com vivien estes comunitats rurals fins a la seua expulsió en 1609 i com van estructurar el regadiu.

El cronista i capellà Gaspar Escolano escrivia poques setmanes després del traumàtic any 1609 (expulsió morisca del regne de València per ordre i edicte anunciat el 22 de setembre d'eixe any pel rei Felip III) que els llauradors musulmans que habitaven la Vall de Laguar “Eren en si mateix salvatges i fers de condició i fins i tot en l'escorça eren moros”. 

*boixet : també conegut com a punta al coixí (en castellà "bolillo") i el teixit que elaboren rep el nom de randa o puntes.  

Posdata : Pasqual Bailón va ser un frare franciscà descalç nascut a la Corona d'Aragó. És venerat com a sant per l'Església catòlica. Va nàixer el dia de Pasqua de Pentecosta (16 de maig i morí un 17 de maig, dia que es celebra la seua festivitat) per la qual cosa fou batejat amb el nom de Pasqual. Fins als vint anys va viure a la casa dels pares, on portava les ovelles a pasturar, mentre aprenia a llegir i a escriure amb devocionaris.