Fa un grapat d'anys, alguns amics, em coneixien com "barbut" perquè en aquells temps era l'únic que portava barba. Ara no toca parlar de barbuts, sinò de "barbats", però no dels qui tenen barba, tot el contrari, anem a escriure de la planta que ja tè arrels quan la transplantes i en aquest cas són "sarments". 

Passejant entre bancals passava per costat d'uns que em semblaven perduts i pensava "quina llàstima, quant de cep a goteig i sense profit. Pobres llauradors". Ahir, li faig la fotografia al bancal i després en quede quiet i pensatiu. Faig com "viki el víking". Se'n recordeu de la sèrie de tv. i dels seus llibres? Agafe el dit índex, sí, eixe que és la mare en la cançoneta...aquest ès el pare, aquest és la mare, aquest el... "Ja ho tinc". No tinc res, sols la moqueta (caramell, penjoll, estalactita del moc) del nas que em cau pel dit perquè cau una rosada forta. Ja està! davant de la meua "ignorància" o absència de coneixement sobre l'assumpte, no tire mà de l'internet; tot el contrari, li ho pregunte al meu amic Javi Pérez "el negre".

 Josep, són ceps per a fer barbats. Si mireu l'altra fotografia, voreu un tractor, un feix gran i una nau/caseta.

 "Allí tallen els sarments a la mesura, cremen el que no serveix i calfen la cera que tapa la punta de damunt l'empelt".

Ja ho deia ma mare: "josep no els deixes barba llarga perquè diuen i conten que guardat d'home mal barbat i de l'oratge de forat".