Un dels records que tinc de la meua infantesa és la d’acompanyar al pare a l’hort i al bancal a “fer tracte”, a intentar vendre la taronja, les ametles, la fruita o el raïm.

En el bancal, el “corredor” i l’amo arribaven  als  acords  pertinents  que  permetrien  la  recollida  de  la  preuada fruita. Depenent dels anys, de les circumstàncies del mercat o de les condicions de la mercaderia, unes vegades la collita es contractava “a ull”; d’altres, “a pes”; hi havia voltes que s’acordava només una “primera passada”, mentre que d’altres es collia, per exemple la taronja, deixant “l’arbre net”.

Aquest pacte verbal entre comprador i venedor era com una escriptura feta davant el notari. Era un tracte i ja no calia res més.  “què em dones?”, “quant vols?”, “home, te n’has passat”, “afegeix-ne un poc i és teu”, “tracte fet”. I el tracte quedava tancat. Un incís abans de continuar, en totes les cases, sempre hi havia algú que amollava “tu et conformes amb quatre pessetes”, “de mi no se ‘n aprofita qualsevol”, “si pensen que s’han d’enriquir estafant al pobre”.

Eixe “tracte” s’anomena “alfarrassar”: avaluar (calcular) a ull, sense pes ni mesura, la quantitat o vàlua (preu) d’alguna cosa. En la pilota valenciana, “alfarrassar” és pronosticar el resultat d’una partida abans de començar a jugar. L’etimologia de la paraula ve de l’àrab “ẖárrṣ” (estimar ,justiprear ,avaluar).

En la nostra toponímia trobareu :

- Alfarrasí, poble de raïms, bresquilles i indústria de la cistella i el vímet de la comarca de la Vall d’Albaida (gentilici: alfarrasiner/era)

- Alfarràs, poble d’aigua, fil i préssecs de la comarca del Segrà (Lleida) (gentilici alfarrasí/ina). El seu topònim ve de l'àrab “al-kharràz” (el molí)