Segons el presocràtics (Grècia Antiga), els quatre elements clàssics de la naturalesa són : aigua, terra, foc i aire. La ciència ha demostrat que la matèria està formada per molts més elements que els quatre clàssics. La taula periòdica dels elements seria la successora daquest model.
Però mira per on, aquest cap de setmana, eixos 4 elements han format part de la meua quotidianitat diumengera.
Vam eixir de lacte religiós (missa per ma mare, ahir feia un any de la seua mort) buscant el solet. Després de fer la fotografia que vos adjunte, mha vingut al cap que tenim una memòria que no supera els tres telediaris.
Som allò que recordem. Recordar per no oblidar. La vida no és allò que hem viscut, sinó allò que podem recordar i contar.
Puix anem a contar i recordar per a què no oblideu.
No ha plogut molt, però la terra estava assaonada per plantar el dos manolls de cebollí. Una xaeta (aixadeta o aixada menuda), una llença i les mans expertes del llaurador vellet van fer la resta. En un vist i no res, 300 futures cebes sembrades. El sol calfava, es va llevar la boina per torcar-se la suor.
-Josep, ves a la font a per aigua.
La font continua xorrant grossa. La font està a lombria i feia un ventet que gelava els pensaments. No ens va costar res omplir la botija. Bo, les dues botiges, perquè la cassola darròs al forn fa que begues molta aigua i que la bóta de cuir (recordeu, accentuada, perquè no vull que es penseu que bevem duna sabata) plena de vi casolà no pare de rodar. Beure a galet fa que la bóta rode i rode per la taula i el vi no sacabe mai.
Estava roig com un perdigot de lescalfor de la llar (lloc on es fa el foc duna casa per escalfar-se o cuinar) i no de la bóta de vi (sereu malpensats) perquè la gent major sap encendre la llar.
-Velleta i vellesa. vellet/a és una espècie dafegitó en la part alta de les palmeres format per unes dotze palmes seques o velles. Les palmes lligades i tapades amb una velleta es conserven blanques perquè no entra la llum del sol.  Vellet/a també és una manera afectuosa de  de dir que tens una edat avançada (vellesa).
Les velletes del segle XX portaven mocador negre al cap, les del segle XXI tenen un ebook entre les mans.
-Boina i boïna. boina és una gorra de llana, duna sola peça, sense orelleres o ventalls. Mentre que boïna (amb dièresi) o bòina (accentuada) és lexcrement (la caca, la merda) de bou.
Els vellets del segle XX, feien la becada al racó del foc amb la boina al cap i la arràdio posada. Els del segle XXI no solten el comandament de la smart tv encara que estiguen roncant.
Acabe amb una lliçó futbolera : qui no marca el gol quan pot, no sempre té una segona oportunitat.
Gaudiu del racó del foc . Recordeu, estar al racó del foc amb la família, amics i estimats és dallò gratificant. El temps passa diferent. LEra del Moll.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog