Aleshores els records m’han
vingut al cap. Temps passat.
Qui no ha jugat amb el joguet de la fotografia que vos
adjunte (les pilotes no, els altres)!
La podeu dir de moltes maneres en la nostra llengua
(baldufa, trompa, trompellot, trompitxo ) i peonza ( en castellà).
Era una peça de
fusta en forma de pera, que pel cap més prim
tenia una punta de ferro i que, enrotllada en un cordell i tirant amb força a terra, prenia un ràpid moviment de rotació damunt la punta i servia per jugar.
Eixe moviment de rotació es
deia “ballar”.
Era un joc on tots i totes jugàvem. Se’n recordeu? Si te la posaves a ballar
damunt la mà feia pessigolles. En alguns
pobles això s’anomenava “fer rei”. Si ballava sense finor era “que tenia carros o carretells”. Si no l’agafaves en força, quan
la tiraves es posava a ballar malament i dèiem “fa bossa”. Hi havia baldufes/trompes de punta fina “la paia”, de
punta grossa i de fusta “la de música” perquè feia més
soroll. Es podia jugar de mil maneres, una d’elles,
era tirar la baldufa/trompa dins d’un
rotgle marcat a terra, de manera que ballara fins que altre jugador la traguera
d’un colp de baldufa/trompa.
Pareix que la paraula “baldufa” prové de l’àrab “xodrüfa”
(joguet que volta veloçment
fent soroll) amb contaminació
(impuresa) de “ball”. I “trompa” pot derivar de l’arrel “tromp-“ que és l’onomatopeia del soroll de la baldufa.
Aquest que escriu quan s’ajunta
amb els vells amics en l’esmorzada de les vacances estiuenques
“acaba ben trompa” 😉
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada