132 préstecs en dotze anys. Llevat de les vacances, una vegada al mes. 15 dies a casa. No està mal? Estem parlant del llibre “Tierra : la definitiva e impactante guía visual de nuestro planeta” de James F. Luhr i publicat per Pearson Alhambra l’any 2004. El llibre és gran (27 x 31 cm.) i pesat (520 pàgines).

Fins ací, tot seria normal, però i si vos dic que sempre se’l emporta el mateix usuari? Sí, 132 vegades. Segurament estareu fent com jo, els ulls oberts com un brúfol (el més gran dels mussols).

Hui m’he atrevit a preguntar-li :

 - J.A. te’l sabràs de memòria? No vols agafar un altre?

– No, gràcies  Josep. Quan el tinc, entre les mans, les hores del rellotge passen diferents i les seues fotografies deixen volar la meua imaginació. A més a més, com pesa lo seu, també em serveix per fer exercici de braços i cames subjectant-lo.

Torna el silenci, li pose la data de tornada al préstec i l’usuari ix per la porta.

Diuen i conten que s’anomena “biblioteràpia”, entre altres coses serveix per deixar de fumar,  superar malalties i obsessions. En aquest cas una depressió. Aquesta disciplina és una ferramenta terapèutica, però no penseu en els tradicionals llibres d’autoajuda, no és això.

Diuen i conten que està demostrat científicament que els lectors dormen millor, tenen més autoestima. Amb aquesta teràpia (LLEGIR), persones amb problemes de confusió existencial, sentiments perduts, dols per morts, ruptures, depressions, etc. no troben la solució completa, però sí, de segur, un recolzament i entreteniment, és a dir, un pal·liatiu per a seguir fent passets per millorar.

Què us sembla?

Els darrers anys hem vist com la psicosi de l'ordre ha envaït les nostres cases. Marie Kondo, autora de “ La màgia de l'ordre” i “La felicitat després de l'ordre” s'ha convertit en un guru incontestable de la netedat. Podeu estar o no d’acord amb els seus mètodes respecte a reduir els llibres guardats a uns trenta.

Crec que tots i totes em de ser tolerants i comprendre que el teu ordre no té per què ser l’ordre dels altres. I a la inversa, altres persones tenen espais desordenats on troben la seua lògica. El seu caos té sentit.

La clau? Buscar i trobar l’equilibri entre tots i totes perquè al capdavall tot és subjectiu.

Què és correcte i què no és correcte? La resposta ens la dóna un poeta francés (Paul Claudel) “l’ordre és el plaer de la raó, però el desordre és la delícia de la imaginació”