Fa 27 anys i 8 dies vaig entrar per la porta de la plaça. Estava oberta com hui. Anava amb closes i mon pare em va tindre que acompanyar perquè no podia conduir. Tenia la cama esquerra enguixada (escaiolada). Sí, vaig entrar en mal peu!. Malgrat el dolor, traspassava la porta amb un somriure intern i unes pessigolles a l’estómac. Després de un parell d’anys d’oposicions, venia a incorporar-me al meu nou lloc de treball.

Ell estava en la porta esperant-me:

-Bon dia, tu seràs el nou arxiver-bibliotecari? Sóc Luis “l’agutzil”. Estic per al què el faça falta.

Puix, sí, ha estat per a tot. Jo el coneixia com “el manetes” i “enciclopèdia viva”, com la sèrie de dibuixos animats “Bob Manetes” (se’n recordeu?) i l’Espasa (la conegueu?). Els principals ideals de la sèrie eren la resolució de conflictes, el treball en grup, la socialització i l'aprenentatge. L’Espasa és una enciclopèdia universal il·lustrada, és una gran enciclopèdia.

Luis ho tenia tot això. Luis, era molt gran, únic. Era Luis “l’ordenança”. Igual em entapissava les cadires de la biblioteca, que buscàvem la fitxa del cadastre vell, que m’explicava com tenia que fer els caquis madurs (poal i copa de conyac), que sabia on vivia tal soci, que m’arreglava la taula de treball, que treia el paper enganxat de la fotocopiadora, que m’acompanyava al “sanador/fisio” per veure el dolor del turmell, que anàvem a la caseta del sogre de dinar. Tenia bona mà per a la cuina. I També tenia bona mà per “amagar-se” i “remugar”. Tenia el geni un poc curt.

Hui passe per la porta de fusta molt desconhortat i trist, continua oberta de bat a bat, ha envellit, com tots nosaltres, però resisteix el pas del temps i acaba de “ser tractada” (raspallada, polida i pintada) i fa “aulor a vernís”. Luis, ahir pel matí encara em va deixar un tornavís de la "seua" caixa de ferramentes" (que després li vaig tornar) i hui ja no vorà ni sentirà “l’auolor de vernís” de la porta. D.E.P.