pilota de fulls de paper

com ja comente en l'altre blog "a dos i dos ratlles" (http://pilota-albaida.blogspot.com.es/ ) porté molt de temps sense escriure. Toca obrir finestres, ventilar, netejar, llavar i actualitzar aquest blog. La immediatesa del facebook fa que resulte més senzill escriure "el meus pensaments i parides" en ell, però ací continuaré. Un exemple són : 1.- juliol A) d’on eres? 'La diversió de la diversitat' estic parlant amb les dones de la neteja sobre on anem a passar les vacances i elles em diuen que van al seu poble. I tu, Josep, també aniràs al teu? jo, dubte, pense i recapacite, al meu? quin és el meu? amb mig segle de vida he contabilitzat 6 pobles de residència i habitatge. Des de ben nadó que he segut un infant viatger (crec que per aquest motiu ara no m’agrada “ni gens ni mica” viatjar).   La raó de tanta excursió? mon pare era mestre d’escola i el seu destí podia ser qualsevol. Em vaig ensenyar a caminar (el taca-tac dels anys seixanta...

Estem a principi de maig i la xafogor torna amb la nova entrada dels vents saharians i la pujada de les temperatures i el meu amic de la foto està molt amagat entre les pedres dels marges (caragol passejant en fulla de morera). Obra d’art (en fang) que vaig adquirir en la primera setmana cultural de Laguar, pels anys noranta del segle passat, a un artista internacional holandés que vivia al Poble Mig. El pobre caragol no s’atreveix a eixir, els majors diuen…fa una calor d’estiu…(recordeu que en valencià, el gènere de la paraula és el femení). El caragol, en les nostres terres, és molt a sovint el protagonista de les cançons infantils …caragol, caragol trau les banyes que ix el sol… i també de la tradició com la història del caragolet que se n’anava a escola perquè volia aprendre a llegir; però quan va arribar, l’escola ja estava tancada, havia arribat l’estiu!. El caragol quan camina segrega una bava que facilita la seua marxa, però gasta molta aigua i per aquesta raó prefereix desplaç...

EL SILENCI ssssssss, silenci, si us plau, escolteu els sorolls del vostre entorn. Per què costa tant saber que u és feliç quan ho ets? El silenci és l'absència total de so. No obstant això, que no hi haja cap so, no sempre vol dir que no hi haja comunicació. El silenci ens ajuda en pauses reflexives que servixen moltes vegades per a tindre més claredat dels nostres actes. El silenci és igual d'important que el so perquè sense so no es podrien fer silencis. Vivim en un món globalitzat i ple de sorolls. No tenim un moment per aturar el rellotge de sorra i escoltar el silenci. Ja siga de dia o de nit estem constantment connectats al telefon i el whatssap; la televisió i la ràdio ens borbadegen amb notícies i anuncis les 24 hores del dia. Em ve al cap la primera entrevista que li fan a un home que baixa de l'avió (venia d'Itàlia) i que li pregunten com pensa dirigir l'empori televisiu pel qual ha estat elegit pel seu en cap. Era a finals dels anys 90 del segle p...

El temps passa que ni m'entere i em sap greu no escriure en el blog des de setembre; però han estat uns mesos "convulsos" en el treball i no he tingut temps de sobra per teclejar l'ordinador. Ara estic en la biblioteca i he pensat: per què no pose "tots els refregits del facebook junts" ací i al menys tinc el blog actiu? d'antuvi demane disculpes als meus quatre lectors per fer aquesta barrabassada (acció contrària a la llei de la raó = fer refregits) però això passa quan u està a divendres i pensant en acabar. Anem allà : 0.- mafalda: No hi ha manera de canviar, sempre estem queixant-mos. Vaig acabar esgotat de pelar ametlles i després de rentar-me, me'n vaig anar a fer-me un colpet de vi de giró al “bar dels güelos”. Estava desllomat, però tenia ganes de conversa mirant-se als ulls i no a la pantelleta. Sóc el més jove, estic a punt de fer 50, i m'ajunte a beure amb un home de 96 anys, un de 80 i un altre de 70. Entre rodà i rodà (al...

Hui toca parlar de cinema espanyol. Després de diverses lectures, he canviat els hàbits d'esbarjo i he vist un parell de pel·lícules. A casa, que l'economia no dóna per a més. La primera d'elles és : 1.- “ Kamikaze ” (2014) que va participar en la Secció Oficial del Festival de Màlaga Cine Espanyol .Dirigida per Álex Pina, “Kamikaze” és una comèdia coral en el repartiment de la qual apareixen Álex García, acompanyat d'Eduardo Blanco, Carmen Curandero, Verónica Echegui, Leticia Doldrà, Ivan Massagué i Héctor Alterio.La sinopsi de la pel·lícula “Kamikaze” és la següent: Slatan, un home corrent de Karadjistan. Mogut pel dolor, Slatan s'enfronta a una situació extrema: la missió suïcida de fer estallar un avió. Els seus plans es torcen quan el vol en què viatja de Moscou a Madrid és cancel·lat a causa d'una tempestat de neu i tots els passatgers són reallotjats en un hotel de muntanya. En tres dies, Slatan descobrirà de nou l'amor i el valor de l'amis...

És quasi migdia i estic acabant d'ordenar els llibres que al llarg del matí els socis de la biblioteca ens han tornat després de la seua lectura i préstec. Agafe l´últim i el guarde. Al costat hi ha un llibre de color blanciverd que em crida l'atenció. L'obric i el fulletge. Pàgina 37, “divorcios y bibliotecas”. L'autor del llibre està en una fira del llibre i davant té un lector amb diversos llibres d'ell, acabats de comprar. Encara amb el plàstic. L'autor que signa li pregunta si és que l'acaba de descobrir com escriptor. Sabeu que li respon el lector? - No, fa temps que el llig, però m'he divorciat i l'ex-esposa, s'ha endut tots els llibres. L'autor pensa, tindrem que estudiar aquest tema des del punt de vista de la importància dels divorços en la MULTIPLICACIÓ DE LES BIBLIOTEQUES. Potser la idea siga algo provocativa, deixe'm-la en pau, no siga ens acusen de tindre interesos materials per damunt de l'harmonia de la parella...

Stefan Zweig va ser un escriptor i activista social austríac molt conegut durant la dècada dels 20 i els 30 del segle passat (s.XX) . Des de la seva mort el 1942 la seva obra esdevé menys coneguda per al públic en general. Zweig va escriure novel·les , històries curtes, i diverses biografies. Zweig desenvolupà un estil literari molt particular, al qual ajuntava una curada construcció psicològica ( Sigmund Freud i el psicoanàlisi) amb una brillant tècnica narrativa.  Veinticuatro horas de la vida de una mujer i Amok en Ed. Plaza & Janés, 1984. 1era. Edició. Les lectures sorgeixen, a vegades per sorpresa i espontàniament. Una amiga (va dic el nom, Almudena Francés, d'ofici narradora d'històries) parla en el seu blog d'una lectura ràpida, com el títol i em pica la curiositat. Consulte en l'opac de la xarxa de biblioteques i veig que en la biblioteca d'Albaida tenim un exemplar. Vaig a per ell i comence la seua lectura..... ...El sentiment d'una dona ...