Stefan Zweig va ser un escriptor i activista social austríac molt conegut durant la dècada dels 20 i els 30 del segle passat (s.XX). Des de la seva mort el 1942 la seva obra esdevé menys coneguda per al públic en general. Zweig va escriure novel·les, històries curtes, i diverses biografies. Zweig desenvolupà un estil literari molt particular, al qual ajuntava una curada construcció psicològica (Sigmund Freud i el psicoanàlisi) amb una brillant tècnica narrativa.
...El
sentiment d'una dona ho endevina tot sense necessitat paraules,
inconscientment. La vellesa no significa ni més menys que deixar de
patir pel passat. Una vida sense una finalitat determinada és una
equivocació. La bogeria i passió del joc que depén del vel·leïtós
capritx de la sort s'apodera de l'home i t'enverina fins a l'última
gota de sang. L'embriaguesa de la felicitat per salvar una vida es
torna en gratitud. La majoria d'homes tenim poca imaginació.
Recolze el front davant l'espill i no hi veig res. Només la primera
paraula és la difícil. No tens que mirar als ulls, si no el
moviment de les mans; les quals expressen també els sentiments. Són
frases i pensaments extrets de la primera novel·la titulada 24
hores....
...Amok,
corre l'any 1912, estem dins d'un transatlàntic a la ciutat de
Nàpols quan ocorreix un estrany accident. Un encontre casual a la
proa del vaixell durant les nits del llarg viatge (vénen de les
Índies) ens desmiga la història....fa dies que no parle amb humans,
potser, fa anys...i és doloròs guardar-s'ho tot dins
d'u...ofega.... el silenci ens fa malalts... Els personatges
principals són un metge, una dona prenyada; i els temes principals
que tracta són la solitud, la franquesa i “l'amok”. El
nom procedix de la paraula malaia meng-âmok,
que significa “atacar i matar amb ira cega”, perquè va ser allí
on va ser observat este fenomen per primera vegada. En psiquiatria,
la síndrome Amok és una síndrome cultural o síndrome lligat a la
cultura i consistix en una sobtada i espontània explosió de ràbia
salvatge, que fa que la persona afectada córrega esvalotadament o
armada i ataque, ferisca o mate indiscriminadament als sers vius que
apareguen al seu pas, fins que el subjecte siga immobilitzat o se
suïcide. La definició va ser donada a conéixer pel psiquiatre
nord-americà Joseph Westermeyer en 1972. Segons els psiquiatres,
l'atac homicida salvatge va precedit generalment d'un període de
preocupació, pesadesa i depressió moderada. Després de l'atac, la
persona queda exhausta, a vegades amb una amnèsia completa i
eventualment, acaba suïcidant-se.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada