1.- juliol
A) d’on eres? 'La diversió de la diversitat'
estic parlant amb les dones de la neteja sobre
on anem a passar les vacances i elles em diuen que van al seu poble. I tu,
Josep, també aniràs al teu?
jo, dubte, pense i recapacite, al meu? quin és
el meu? amb mig segle de vida he contabilitzat 6 pobles de residència i
habitatge. Des de ben nadó que he segut un infant viatger (crec que per aquest
motiu ara no m’agrada “ni gens ni mica” viatjar).
La raó
de tanta excursió? mon pare era mestre d’escola i el seu destí podia ser
qualsevol. Em vaig ensenyar a caminar (el taca-tac dels anys seixanta) dins
d’un caixó de taronges habilitat pel ferrer del poble amb les seues rodetes i
tot. Un poble totalment pla i que té nom
àrab al-qaria. Quan encara anava a redolons, vam agafar el sis-cents
(l’utilitari de les famílies: dins erem 4 persones i les maletes) cap les
terres d’Antonio Machado. Terres fredes i àrides, però gent càlida, agradable i
amable. Allí descobrírem les vaques, la nata de la llet, els esclata-sangs i la
pilota (frontó). Vist i no vist, fem el viatge de tornada cap el balcó de La
Safor (... i els collons del senyor retor...amb tot el respecte). Ací vam
descobrir la llengua i l’idioma d’un país on era “el fill del mestre”. La
infantesa i l’adolescència entre bancals de tarongers. Els estudis em porten a
la capi on descobrim els jardins, les reivindicacions estudiantils, les eixides
del dijous i l’estima per una persona especial.
Eieiei!! ja està bé d’estudiar !!! tindràs que
buscar-te i treure’t les faves de l’olla!! una època molt, però molt,
complicada : les oposicions...... al final es veu la llum del túnel i ací estem
establerts en terres blanques.
d’on sóc?
B) paradoxes de la vida : rescatem-les de l’oblit
!
acabe de rebre la invitació a unes noces
murlera-guarera (l’excusa de l’escrit ;-)) i les actes del 5é congrés d’estudis
de La Marina Alta
(el congrés és va realitzar l’any 2009, però no s’han pogut publicar fins fa
quatre dies) i el tema (mudèjars, moriscos i cristians:400 anys) està
d’actualitat pel decret on els sefardites (jueus de la península ibèrica) poden
demanar la nacionalitat espanyola després de ser expulsats (1492) del Regne
d’Espanya pels Reis Catòlics. Drama humà= mesura inhumana que també va afectar
als mudèjars: musulmans en territori cristià fins 1502(decret de conversió).
Després anomenats moriscos fins el decret d’expulsió (1581,regne d’espanya) i
1609(territori valencià).
Però no vaig a parlar-vos més de dates, sols
rescatar curiositats per a què no s’obliden : 1.- dels 35 metges censats (1537),
sols 1 era morisc. Els alfaquís o metges moriscos feien ús de la medicina
empírica (creences, màgia, curanderos, plantes medicinals,etc) : - Pinterete,
cura a l’infant Carles (futur Carles V) i temps després és processat pel
Tribunal de la Inquisició per curandisme (1580); - Jerònim Paxet, sana al
xiquet i futur rei Felip III que després l’expulsarà del Regne (1609)
2.- el 1533, els comissaris apostòlics creen
una xarxa de parròquies noves (23
a la comarca) per ampliar les velles i continuar amb la
conversió morisca(cristians nous). La reforma és lenta i costosa (1573). A
Murla, poble amb 42 cases (anomenats ”focs”. Segons el mestre Reglà multipliqueu
per 5 cada “foc” per saber els veïns),el retor de la parròquia vella i mixta de
“Sant Miquel” (convivència de cristians vells i nous) no pot amb tot i
aconsegueixen crear una parròquia nova “Santa Anna” a Campell (20 cases), la
casa del retor i 2 annexos : Fleix i Benimaurell. Es demana construir una
església al Poble Dalt (on faran dues misses) amb 20 cases de moriscos. El
Poble Mig, mentrestant, devien baixar al Poble Baix a missa. Tenia 10 cases de
moriscos.
C) EIXIU AL CARRER, GAUDIU DEL CARRER!!. Sabeu
que les meues cròniques són de les partides de pilota, però aquesta vegada vull
fer extensiu l’escrit al valor de disfrutar del carrer. Sí, sobretot, després
d’escoltar la conversa de dues dones (mirant la partida de pilota) del poble
del costat... no ho entenc, els meus
netets prefereixen estar tancants en l’habitació jugant a la nintendo (play,
wii,etc.) que eixir al carrer a jugar...
La partida del poble del costat no va tindre color perquè els blaus
guanyaren 2 a
10. Tenia dos aficionats al meu costat, un “despotricant” i criticant-ho tot
(tipus de pilota, les passes, els rests, fitxar
jugadors,etc.) i un altre que no coneixia de res, del qual vaig gaudir
el seu “savoir faire”. Un aficionat (pare del treure blau) que aplaudeix a
l’equip perdedor perquè diu que l’actual societat no valora el mèrit del
perdedor...hemos creado sólo a vencedores... ni tampoc el nostre
esport... en Bélgica o Holanda son
profesionales tan bién pagados como los jugadores de futbol de segunda división
o de baloncesto.... ni la crisi ... estuve haciendo la mili en Sidi Ifni(província
espanyola en el Marroc) en el ‘58, en plena guerra... ni la sapiència de la
natura .... les raboses es mengen primer
les entranyes del conill i després la resta ho enterra per a que no es podrisca
i així poder aprofitar quan no tenen res per a menjar... o estimar-la.... mira quina polsera feta d’espart....
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada