com ja comente en l'altre blog "a dos i dos ratlles" (http://pilota-albaida.blogspot.com.es/ ) porté molt de temps sense escriure. Toca obrir finestres, ventilar, netejar, llavar i actualitzar aquest blog. La immediatesa del facebook fa que resulte més senzill escriure "el meus pensaments i parides" en ell, però ací continuaré. Un exemple són :
1.- juliol


A) d’on eres? 'La diversió de la diversitat'
estic parlant amb les dones de la neteja sobre on anem a passar les vacances i elles em diuen que van al seu poble. I tu, Josep, també aniràs al teu?
jo, dubte, pense i recapacite, al meu? quin és el meu? amb mig segle de vida he contabilitzat 6 pobles de residència i habitatge. Des de ben nadó que he segut un infant viatger (crec que per aquest motiu ara no m’agrada “ni gens ni mica” viatjar).
 La raó de tanta excursió? mon pare era mestre d’escola i el seu destí podia ser qualsevol. Em vaig ensenyar a caminar (el taca-tac dels anys seixanta) dins d’un caixó de taronges habilitat pel ferrer del poble amb les seues rodetes i tot. Un poble  totalment pla i que té nom àrab al-qaria. Quan encara anava a redolons, vam agafar el sis-cents (l’utilitari de les famílies: dins erem 4 persones i les maletes) cap les terres d’Antonio Machado. Terres fredes i àrides, però gent càlida, agradable i amable. Allí descobrírem les vaques, la nata de la llet, els esclata-sangs i la pilota (frontó). Vist i no vist, fem el viatge de tornada cap el balcó de La Safor (... i els collons del senyor retor...amb tot el respecte). Ací vam descobrir la llengua i l’idioma d’un país on era “el fill del mestre”. La infantesa i l’adolescència entre bancals de tarongers. Els estudis em porten a la capi on descobrim els jardins, les reivindicacions estudiantils, les eixides del dijous i l’estima per una persona especial.
Eieiei!! ja està bé d’estudiar !!! tindràs que buscar-te i treure’t les faves de l’olla!! una època molt, però molt, complicada : les oposicions...... al final es veu la llum del túnel i ací estem establerts en terres blanques.
d’on sóc?

B) paradoxes de la vida : rescatem-les de l’oblit !
acabe de rebre la invitació a unes noces murlera-guarera (l’excusa de l’escrit ;-)) i les actes del 5é congrés d’estudis de La Marina Alta (el congrés és va realitzar l’any 2009, però no s’han pogut publicar fins fa quatre dies) i el tema (mudèjars, moriscos i cristians:400 anys) està d’actualitat pel decret on els sefardites (jueus de la península ibèrica) poden demanar la nacionalitat espanyola després de ser expulsats (1492) del Regne d’Espanya pels Reis Catòlics. Drama humà= mesura inhumana que també va afectar als mudèjars: musulmans en territori cristià fins 1502(decret de conversió). Després anomenats moriscos fins el decret d’expulsió (1581,regne d’espanya) i 1609(territori valencià).
Però no vaig a parlar-vos més de dates, sols rescatar curiositats per a què no s’obliden : 1.- dels 35 metges censats (1537), sols 1 era morisc. Els alfaquís o metges moriscos feien ús de la medicina empírica (creences, màgia, curanderos, plantes medicinals,etc) : - Pinterete, cura a l’infant Carles (futur Carles V) i temps després és processat pel Tribunal de la Inquisició per curandisme (1580); - Jerònim Paxet, sana al xiquet i futur rei Felip III que després l’expulsarà del Regne (1609)
2.- el 1533, els comissaris apostòlics creen una xarxa de parròquies noves (23 a la comarca) per ampliar les velles i continuar amb la conversió morisca(cristians nous). La reforma és lenta i costosa (1573). A Murla, poble amb 42 cases (anomenats ”focs”. Segons el mestre Reglà multipliqueu per 5 cada “foc” per saber els veïns),el retor de la parròquia vella i mixta de “Sant Miquel” (convivència de cristians vells i nous) no pot amb tot i aconsegueixen crear una parròquia nova “Santa Anna” a Campell (20 cases), la casa del retor i 2 annexos : Fleix i Benimaurell. Es demana construir una església al Poble Dalt (on faran dues misses) amb 20 cases de moriscos. El Poble Mig, mentrestant, devien baixar al Poble Baix a missa. Tenia 10 cases de moriscos. 

C) EIXIU AL CARRER, GAUDIU DEL CARRER!!. Sabeu que les meues cròniques són de les partides de pilota, però aquesta vegada vull fer extensiu l’escrit al valor de disfrutar del carrer. Sí, sobretot, després d’escoltar la conversa de dues dones (mirant la partida de pilota) del poble del costat... no ho entenc, els meus netets prefereixen estar tancants en l’habitació jugant a la nintendo (play, wii,etc.) que eixir al carrer a jugar...  La partida del poble del costat no va tindre color perquè els blaus guanyaren 2 a 10. Tenia dos aficionats al meu costat, un “despotricant” i criticant-ho tot (tipus de pilota, les passes, els rests, fitxar  jugadors,etc.) i un altre que no coneixia de res, del qual vaig gaudir el seu “savoir faire”. Un aficionat (pare del treure blau) que aplaudeix a l’equip perdedor perquè diu que l’actual societat no valora el mèrit del perdedor...hemos creado sólo a  vencedores... ni tampoc el nostre esport... en Bélgica o Holanda son profesionales tan bién pagados como los jugadores de futbol de segunda división o de baloncesto.... ni la crisi ... estuve  haciendo la mili en Sidi Ifni(província espanyola en el Marroc) en el ‘58, en plena guerra... ni la sapiència de la natura .... les raboses es mengen primer les entranyes del conill i després la resta ho enterra per a que no es podrisca i així poder aprofitar quan no tenen res per a menjar... o estimar-la.... mira quina polsera feta d’espart....

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog