pilota de fulls de paper

... del cànon per préstec i el Parlament €uropeu ... Els meus lectors (?) crec que recordaran aquest famós impost europeu que tenim que pagar les biblioteques per deixar-vos els llibres. Al llarg d’un any i mig vam arreplegar més de cent mil signatures de la “plataforma contra el préstec de pagament en les biblioteques”. Home nosaltres soles no!, tota la pell de bou, que tanta força no tenim al poble d’albaida. Bé, no demanàvem res més que l’exenció o derogació de l’aplicació de la Directiva 2006/115/CE. Sabeu que ens van respondre ? peu de foto : Montgó,Segària i Tossalet plens de boira com els llibres de les biblioteques. Foto feta el segon dia de nadal des del Collao "pour moi" ....”el efecto general de la remuneración es garantizar a los autores el pago por el tiempo, la habilidad y la creatividad que invierten en sus obras. Garantizar que los autores puedan continuar escribiendo libros a los que el público tiene libre acceso en las bibliotecas públicas contribuye ...

...Cinc-cents anys després de què J. Gutenberg (1450) va capgirar el món amb una tecnologia puntera (la impremta: maquinària que permet moltes còpies per arribar a més gent i més lluny).....ara, una nova revolució tecnològica (e-books) facilita que encara més còpies arriben a més gent i molt més lluny i potser demà les generacions digitals aprofitaran les xarxes socials per fer recomanacions i traçar camins literaris.... però, ara com abans, CAL LLEGIR. Som culturalment hereus de la paraula escrita i ens pot canviar el suport (del paper a la pantalla) però no hauríem de deixar-nos perdre el plaer de llegir. L’oferta es diversifica i multiplica amb centenars de títols i l’aparició de noves plataformes digitals amb el somni, crec jo, d’augmentar el nombre de lectors. Tot són especulacions a quina velocitat creixerà aquest nou mercat del llibre digital. Actualment hi ha llibres digitals en formats diferents (epub,kindle,pdf,mobipocket,...) subjectes a empreses diferents, les quals miren d...

Camine entre fulles de plataner bord que sonen a crec-crec per l’albereda de la fira, regolfades pel vent tramuntanat que les han col·locat com si fos una catifa. Estem acabant aquesta tardor tant càlida amb un fred que pela i gela els c... mire el termòmetre que hi ha davant d’una farmaciola i marca menys 1 grau. -Recollons pandereta! Si que fa gelor. Alce la vista i veig tota la serra de la covalta, la d’agullent i atzeneta blanca com un mantell. Un home entrat en anys i amb cara de sapiència viscuda hem diu : -la neu està gelada i saps perquè? Hi ha un refrany que diu “la neu d’advent, gela molt fàcilment i glaça les dents”. Faig una cara d’estranyesa i sorpresa: Peu de foto : venta del Collao(La Vall de Laguar). Foto feta el dia 15/12/09 per Manel i Paco -advent? - si senyor home (és veu que el monyo canós i la barba blanca em fan major), durant l’advent,el temps litúrgic que dura quatre setmanes abans de nadal i inicia l’any eclesiàstic. Bé vaig al gra, quan tenim lluna min...

Un pont més llarg del normal ha fet possible que anàrem a passar-lo al poble dels avis. Estaven esperant-mos amb els braços oberts i el foc encès. El motiu : feia massa setmanes que no havien vist els seus nets. Dels fills, bé val més no parlar. El dissabte no vam poder anar perquè teníem ja programades dues partides de pilota i un sopar organitzat i programat pel fill d’un amic que tenia ganes que ens ajuntarem a compartir la “coca de sal”. Gràcies per eixa iniciativa!, és una bona excusa per trencar la rutina diària i poder desconnectar del quefer i maldecaps durant unes hores d’esbarjo amb bona companyia. La meua modesta opinió i pensar em diu que tot no es “anar-se’n de pont” per mig d’una agència de viatges ací o a més enllà, sinó que aquests actes socials tant petits, com un sopar en casa amb els amics, uneix més l’amistat, la família i la posterior escurada (bé, diré la veritat: la va fer el rentaplats. Quin invent senyor i jo no el volia!) Les partides es van allargar més del...

Després d’una passejada vespertina pels camins de terra blanca amb el meu gos i aprofitant el bon oratge que està fent aquesta tardor , vaig notar que les cames, i sobretot, els genolls estaven cansats i començaven a queixar-se del sobreesforç que els havia demanat després de l’operació de menisc i estar quasi quatre mesos sense caminar. Tenia que canviar de plans i tornar a casa o descansar una estona. En eixe moment em quede bocabadat mirant darrere un mur de dos metres d’alçària i veure un cirer i entre les seues poques fulles que li quedaven una taronja (?)... peu de foto.helicòpter buscant senderistes al Barranc de l'Infern. Laguar-estiu 2009 - Què estrany, vaig pensar, m’acostaré a veure les meravelles de la ciència biològica i els empelts.Al acostar-me al bancal una oloreta d’olives recent espolsades m’indicà que els propietaris dels fruiters estaven prop. El meu gos lladrà, efectivament , el girar la revolta estaven una dona i un home “fent” olives. - enguany, l’alm...

.....Acabada la tasca , venia el iaio i ens déia que si no estàvem cansats al carrer curt estàven jugant a llargues i que els feia falta un punteret. Pilota de drap, a pujar i baixar, i igual que els caçadors i pescadors a veure que la tira més llarga: he mort dos perdius d’un tir, el llobarro pesava 5 quilos, ha fet una treta de dins del cabàs de llata a més de seixanta metres, amb l’esquerre vos guanye...al carrer del trinquet estan jugant els majors a perxa, una modalitat de llargues on hi ha un feridor (persona que treu), un ferro a la paret per dalt d’ell ha de passar la pilota i un dau on ha de botar. El campanar també estava ocupat jugant al frontó. De colp i repent sentíem el revolteig de les campanes: comença la festa.... El temps és innexorable i fa el seu camí...La democràcia avança en un estat autonòmic (?) com el nostre de monarquia constitucional i arriba la modernitat al poble.... aigua potable, llum a totes les cases, televisió, neveres, algún que altre telèfon, les te...

... De bon matí ,sentats en les cadires de boga, ajudàvem a fer els cartutxos cassolans (es podia caçar tot l’any) que després col·locàvem en la canana, lligàvem la sària al matxo o burra, agafàvem el cabàs de llata i tots a l’era a ajudar a la batuda. Mentrestant havíem granat amb la granera de palma aquell pis de casa lluit de porlan fi i havíem tirat amb la ruixadora dos ratgets d’aigua per no fer tanta pols en els carrers de terra. Quan arribàvem a migdia de sol, sense rellotge de mà,escoltàvem als majors: - mireu l’ombra de les coetes de migdia, és hora d’anar a dinar..el sol era el nostre rellotge i le fèiem cas....cap a casa...i posàvem la cassola de ferro colat al foc de la xemeneia amb quatre fessols i un parell de naps. Sense carn, totes les cases no podien permetre el luxe de matar un conill qualsevol dia de l’any. Mentre es covia el brou, anàvem a la tenda o taverna a fer-se una absenta amb aigua fresca de la botija.... - pareix-ho moros, quina ...