.....Acabada la tasca , venia el iaio i ens déia que si no estàvem cansats al carrer curt estàven jugant a llargues i que els feia falta un punteret. Pilota de drap, a pujar i baixar, i igual que els caçadors i pescadors a veure que la tira més llarga: he mort dos perdius d’un tir, el llobarro pesava 5 quilos, ha fet una treta de dins del cabàs de llata a més de seixanta metres, amb l’esquerre vos guanye...al carrer del trinquet estan jugant els majors a perxa, una modalitat de llargues on hi ha un feridor (persona que treu), un ferro a la paret per dalt d’ell ha de passar la pilota i un dau on ha de botar. El campanar també estava ocupat jugant al frontó.
De colp i repent sentíem el revolteig de les campanes: comença la festa....
El temps és innexorable i fa el seu camí...La democràcia avança en un estat autonòmic (?) com el nostre de monarquia constitucional i arriba la modernitat al poble.... aigua potable, llum a totes les cases, televisió, neveres, algún que altre telèfon, les tendes es converteixen en bars, s’obrin ultramarins, la pilota també es fa més grossa i tots juguen al futbol i els carros s’han transformat en vehicles de 4 rodes anomenats cotxes i els carrers estan empolats o asfaltats. Les derbis i les vespes omplin de soroll moter els carrers i les cases de sons musicals amb els discs de vinil de 33 ½ rpm. en l’aparell Philips 549 que tenia l’amplificador integrat. Visca la globalització!
Posdata : de botar marges i jugar amb la “rullana” feta amb els anells o aros de les botes(tonells) de vi hem passat a la ciberliteratura, la qual possibilita la implicació del lector (BDM , biblioteca digital mundial : http://www.wdl.org ) i la fusió del text amb l’imatge (en anglès “vook”).
- El món al revés!. Li vaig dir a un home major del poble.
Sabeu que em va contestar?
- El món al revés és el que jo vaig veure a València l’any 1946 quan feia la mili. Baixe’m del tren i al costat de la plaça de bous s’anunciava a bombo i plat i amb un gran cartell eixa frase. L’entrada valia, crec recordar 10 cèntims. Hi vaig entrar.
- Què és va trobar?. Li vaig preguntar, intrigat de l’anècdota
- Una burra lligada de la cua.
.....Acabada la tasca , venia el iaio i ens déia que si no estàvem cansats al carrer curt estàven jugant a llargues i que els feia falta un punteret. Pilota de drap, a pujar i baixar, i igual que els caçadors i pescadors a veure que la tira més llarga: he mort dos perdius d’un tir, el llobarro pesava 5 quilos, ha fet una treta de dins del cabàs de llata a més de seixanta metres, amb l’esquerre vos guanye...al carrer del trinquet estan jugant els majors a perxa, una modalitat de llargues on hi ha un feridor (persona que treu), un ferro a la paret per dalt d’ell ha de passar la pilota i un dau on ha de botar. El campanar també estava ocupat jugant al frontó.
De colp i repent sentíem el revolteig de les campanes: comença la festa....
El temps és innexorable i fa el seu camí...La democràcia avança en un estat autonòmic (?) com el nostre de monarquia constitucional i arriba la modernitat al poble.... aigua potable, llum a totes les cases, televisió, neveres, algún que altre telèfon, les tendes es converteixen en bars, s’obrin ultramarins, la pilota també es fa més grossa i tots juguen al futbol i els carros s’han transformat en vehicles de 4 rodes anomenats cotxes i els carrers estan empolats o asfaltats. Les derbis i les vespes omplin de soroll moter els carrers i les cases de sons musicals amb els discs de vinil de 33 ½ rpm. en l’aparell Philips 549 que tenia l’amplificador integrat. Visca la globalització!
Posdata : de botar marges i jugar amb la “rullana” feta amb els anells o aros de les botes(tonells) de vi hem passat a la ciberliteratura, la qual possibilita la implicació del lector (BDM , biblioteca digital mundial : http://www.wdl.org ) i la fusió del text amb l’imatge (en anglès “vook”).
- El món al revés!. Li vaig dir a un home major del poble.
Sabeu que em va contestar?
- El món al revés és el que jo vaig veure a València l’any 1946 quan feia la mili. Baixe’m del tren i al costat de la plaça de bous s’anunciava a bombo i plat i amb un gran cartell eixa frase. L’entrada valia, crec recordar 10 cèntims. Hi vaig entrar.
- Què és va trobar?. Li vaig preguntar, intrigat de l’anècdota
- Una burra lligada de la cua.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada