Un foraster de vacances al poble dalt.2

... De bon matí ,sentats en les cadires de boga, ajudàvem a fer els cartutxos cassolans (es podia caçar tot l’any) que després col·locàvem en la canana, lligàvem la sària al matxo o burra, agafàvem el cabàs de llata i tots a l’era a ajudar a la batuda. Mentrestant havíem granat amb la granera de palma aquell pis de casa lluit de porlan fi i havíem tirat amb la ruixadora dos ratgets d’aigua per no fer tanta pols en els carrers de terra.

Quan arribàvem a migdia de sol, sense rellotge de mà,escoltàvem als majors:

- mireu l’ombra de les coetes de migdia, és hora d’anar a dinar..el sol era el nostre rellotge i le fèiem cas....cap a casa...i

posàvem la cassola de ferro colat al foc de la xemeneia amb quatre fessols i un parell de naps. Sense carn, totes les cases no podien permetre el luxe de matar un conill qualsevol dia de l’any. Mentre es covia el brou, anàvem a la tenda o taverna a fer-se una absenta amb aigua fresca de la botija....

- pareix-ho moros, quina negror porteu ! ens diu el que ara anomenem cambrer

- ei, que trobes, ací diuen els majors que van expulsar el darrers del castell de pop ahí al cavall verd del penyó. Encara tindrem arrels...però crec que la culpa la té el ponent que fa dies que bufa i que els ametlers no fan ombra.Per cert, iaio, trobes que hui plourà?

- A la nit t’ho diré, fill. Mira també tenim una manera de saber quin temps farà l’any que ve: és ensenyant-se a mirar les cabanyoles d’agost (matí i nit)

...al cap de poquet bocàvem l’arròs comprat a la botiga que valia 1 xavo el quilo, es a dir, 10 cèntims de pesseta. escampàvem les brasses

Fent camí, ens diuen :

- xé, xicó, si vols guanyar-te un jornalet demà, el tombasetmanes; així és deia al dijous (malgrat que el dissabte també es treballava de sol a sol), a les sis i mitja del matí acosta’t a la bassa del llavador que anem a la netejar-la: canyes, gripaus, llèpol i aigua ben gelada eren un condiments imprescindibles tots els estius. A més a més arreplegarem les canyes tallades a lluna de gener i les durem al riurau per a fer els canyissos.