Després d’una passejada vespertina pels camins de terra blanca amb el meu gos i aprofitant el bon oratge que està fent aquesta tardor , vaig notar que les cames, i sobretot, els genolls estaven cansats i començaven a queixar-se del sobreesforç que els havia demanat després de l’operació de menisc i estar quasi quatre mesos sense caminar. Tenia que canviar de plans i tornar a casa o descansar una estona. En eixe moment em quede bocabadat mirant darrere un mur de dos metres d’alçària i veure un cirer i entre les seues poques fulles que li quedaven una taronja (?)...

peu de foto.helicòpter buscant senderistes al Barranc de l'Infern. Laguar-estiu 2009

- Què estrany, vaig pensar, m’acostaré a veure les meravelles de la ciència biològica i els empelts.Al acostar-me al bancal una oloreta d’olives recent espolsades m’indicà que els propietaris dels fruiters estaven prop. El meu gos lladrà, efectivament , el girar la revolta estaven una dona i un home “fent” olives.

- enguany, l’almàssera s’ha obert més prompte perquè les olives ja estan madures. Tanta calor ha avançat la seua recol·lecció.

- Bon home, voldria fer-li una pregunta : des del camí es veu un cirer amb una taronja, quina classe d’empelt és eixe : de planxa, agulla ?

- Jejeje, la vista la confós i té una explicació lògica, resulta que baix del cirer tinc un taronger i des de fóra no es veu. Però vinga i veurà.

Al cap de quatre passes, van sorgir unes abelles i l’home em va dir.Parem, ni una passa més, no podem continuar, trobe que en la soca de l’arbre s’ha format un eixam i és perillós

- Un què? li vaig preguntar a l'intrèpid llaurador

- Sí home, un grup d’abelles compost per una reina, obreres i abellots que van junts per a construir una nova colònia. Mire quina bresca més gran hi ha.

- on? Li vaig preguntar tot desorientat i atemorit

- Tranquil, si no ens apropem més, no ens faran res. Fa anys, havien prou d’apicultors i molts bucs (ruscs), però, ara, com quasi tota l’agricultura de la contornada no interessa ni a nosaltres ni als joves perquè no té preus i conservar-la costa més , s’han abandonat aquests oficis i com diuen els homes majors ....lo que no deixa , deixar-ho.... serà veritat?