...del cànon per préstec i el Parlament €uropeu...Els meus lectors (?) crec que recordaran aquest famós impost europeu que tenim que pagar les biblioteques per deixar-vos els llibres. Al llarg d’un any i mig vam arreplegar més de cent mil signatures de la “plataforma contra el préstec de pagament en les biblioteques”. Home nosaltres soles no!, tota la pell de bou, que tanta força no tenim al poble d’albaida. Bé, no demanàvem res més que l’exenció o derogació de l’aplicació de la Directiva 2006/115/CE. Sabeu que ens van respondre ?
peu de foto: Montgó,Segària i Tossalet plens de boira com els llibres de les biblioteques. Foto feta el segon dia de nadal des del Collao "pour moi"
....”el efecto general de la remuneración es garantizar a los autores el pago por el tiempo, la habilidad y la creatividad que invierten en sus obras. Garantizar que los autores puedan continuar escribiendo libros a los que el público tiene libre acceso en las bibliotecas públicas contribuye a fomentar la vida económica y cultural de la Unión €uropea...” vinga ja! , pense en veu alta: Però que no està clar que qualsevol document comprat per les biblioteques paga la seua part corresponent dels drets d’autor?. Fem com el futbol : un poc de moviola (càmera arrere en el temps):
L’any 2007 vam iniciar la campanya nacional d’arreplegada de signatures contra el pagament per prestar llibres. Vull dir nacional, perquè l’any anterior a nivell autonòmic ja havíem iniciat un altra campanya de cartes, escrits en premsa,etc. L’any 2008 lliurem al defensor del poble les signatures arreplegades. El 13 de febrer del present any, Enrique Múgica, defensor del poble, ens remet un escrit amb les actuacions fetes per la seua institució: traslladar la queixa al defensor del poble europeu, al ministre de Cultura i al Parlament €uropeu. A mitjans juny, rebem el comunicat del President de la Comissió de Peticions del Parlament €uropeu, el polac M. Libicki, on ens diu que admet a tràmit la nostra petició. I així l’1 d’octubre, després d’aquesta cavalcada de paperassa, es dona per conclòs l’examen de la petició a Brussel·les amb una il·luminació per contestació(agafeu-se que ve corba)....”...1.-la modificación de la Directiva resulta improbable, ya que no constan solicitudes de los €stados miembros ni del Parlamento €uropeo en este sentido, y todos los €stados miembros han traspuesto la Directiva...”sí, clar que sí!, perquè la majoria d’estats han estat sentats en la banqueta d’acusats per no cobrar l’impost. Vos recorde, 2003 es condena a Bèlgica i en el 2004 a Espanya, França, Itàlia, Luxemburg, Portugal, Dinamarca, Suècia i Finlàndia ( la directiva es va aprovar l’any 1992); “.....2.- degut a què els drets de lloguer estaven essent harmonitzats, es jutja necessari harmonitzar també els drets de préstec, degut a l’estreta relació que ambdós guarden entre sí....” recollons! “estrecha relación” entre un lloguer on hi ha una transacció econòmica i un préstec? Què? No serà que és un “c€rcl€ d’int€r€ssats” eixa majoria d’assistents on s’aproven aquestes directives?; “....3.-el principal motivo de que se hayan armonizado los derechos de préstamo es ofrecer a los autores y artistas unos ingresos adecuados que les faciliten continuar su labor creativa y además garantizar a los autores el pago por el tiempo, la habilidad y la creatividad que invierten en sus obras para contribuir a fomentar la vida económica y cultural de la Unión €uropea...”. M’ixen les llàgrimes, què trist estic! Pobrets! MIREU I LLEGIU: hi ha un informe del 2002 on aquesta Comissió del Parlament €uropeu reconeixia que el fet que la majoria de països europeus no aplicaven aquesta legislació no afectava en res als interessos dels drets d’autors. L’únic cas que conec, si no m’equivoque, on es pagava el cànon és en les biblioteques públiques britàniques. Allí, eixe any 2002, es van prestar 406 milions de documents (nou vegades el que prestem a Espanya) i dos terceres parts dels quasi vint mil autors van rebre menys de 12 €/mes com remuneració del préstec de les seues obres. Darrera pregunta : - Cregueu que eixes quantitats poden garantir als autors uns ingressos per prestar les biblioteques els llibres al seus lectors? O al millor si els descomptaren dels més de 15mil€/mes (salari brut,dietes,bons,etc.) que cobren els més de 700 eurodiputats farien més caixa?
L’any 2007 vam iniciar la campanya nacional d’arreplegada de signatures contra el pagament per prestar llibres. Vull dir nacional, perquè l’any anterior a nivell autonòmic ja havíem iniciat un altra campanya de cartes, escrits en premsa,etc. L’any 2008 lliurem al defensor del poble les signatures arreplegades. El 13 de febrer del present any, Enrique Múgica, defensor del poble, ens remet un escrit amb les actuacions fetes per la seua institució: traslladar la queixa al defensor del poble europeu, al ministre de Cultura i al Parlament €uropeu. A mitjans juny, rebem el comunicat del President de la Comissió de Peticions del Parlament €uropeu, el polac M. Libicki, on ens diu que admet a tràmit la nostra petició. I així l’1 d’octubre, després d’aquesta cavalcada de paperassa, es dona per conclòs l’examen de la petició a Brussel·les amb una il·luminació per contestació(agafeu-se que ve corba)....”...1.-la modificación de la Directiva resulta improbable, ya que no constan solicitudes de los €stados miembros ni del Parlamento €uropeo en este sentido, y todos los €stados miembros han traspuesto la Directiva...”sí, clar que sí!, perquè la majoria d’estats han estat sentats en la banqueta d’acusats per no cobrar l’impost. Vos recorde, 2003 es condena a Bèlgica i en el 2004 a Espanya, França, Itàlia, Luxemburg, Portugal, Dinamarca, Suècia i Finlàndia ( la directiva es va aprovar l’any 1992); “.....2.- degut a què els drets de lloguer estaven essent harmonitzats, es jutja necessari harmonitzar també els drets de préstec, degut a l’estreta relació que ambdós guarden entre sí....” recollons! “estrecha relación” entre un lloguer on hi ha una transacció econòmica i un préstec? Què? No serà que és un “c€rcl€ d’int€r€ssats” eixa majoria d’assistents on s’aproven aquestes directives?; “....3.-el principal motivo de que se hayan armonizado los derechos de préstamo es ofrecer a los autores y artistas unos ingresos adecuados que les faciliten continuar su labor creativa y además garantizar a los autores el pago por el tiempo, la habilidad y la creatividad que invierten en sus obras para contribuir a fomentar la vida económica y cultural de la Unión €uropea...”. M’ixen les llàgrimes, què trist estic! Pobrets! MIREU I LLEGIU: hi ha un informe del 2002 on aquesta Comissió del Parlament €uropeu reconeixia que el fet que la majoria de països europeus no aplicaven aquesta legislació no afectava en res als interessos dels drets d’autors. L’únic cas que conec, si no m’equivoque, on es pagava el cànon és en les biblioteques públiques britàniques. Allí, eixe any 2002, es van prestar 406 milions de documents (nou vegades el que prestem a Espanya) i dos terceres parts dels quasi vint mil autors van rebre menys de 12 €/mes com remuneració del préstec de les seues obres. Darrera pregunta : - Cregueu que eixes quantitats poden garantir als autors uns ingressos per prestar les biblioteques els llibres al seus lectors? O al millor si els descomptaren dels més de 15mil€/mes (salari brut,dietes,bons,etc.) que cobren els més de 700 eurodiputats farien més caixa?
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada