pilota de fulls de paper

.....Acabada la tasca , venia el iaio i ens déia que si no estàvem cansats al carrer curt estàven jugant a llargues i que els feia falta un punteret. Pilota de drap, a pujar i baixar, i igual que els caçadors i pescadors a veure que la tira més llarga: he mort dos perdius d’un tir, el llobarro pesava 5 quilos, ha fet una treta de dins del cabàs de llata a més de seixanta metres, amb l’esquerre vos guanye...al carrer del trinquet estan jugant els majors a perxa, una modalitat de llargues on hi ha un feridor (persona que treu), un ferro a la paret per dalt d’ell ha de passar la pilota i un dau on ha de botar. El campanar també estava ocupat jugant al frontó. De colp i repent sentíem el revolteig de les campanes: comença la festa.... El temps és innexorable i fa el seu camí...La democràcia avança en un estat autonòmic (?) com el nostre de monarquia constitucional i arriba la modernitat al poble.... aigua potable, llum a totes les cases, televisió, neveres, algún que altre telèfon, les te...

... De bon matí ,sentats en les cadires de boga, ajudàvem a fer els cartutxos cassolans (es podia caçar tot l’any) que després col·locàvem en la canana, lligàvem la sària al matxo o burra, agafàvem el cabàs de llata i tots a l’era a ajudar a la batuda. Mentrestant havíem granat amb la granera de palma aquell pis de casa lluit de porlan fi i havíem tirat amb la ruixadora dos ratgets d’aigua per no fer tanta pols en els carrers de terra. Quan arribàvem a migdia de sol, sense rellotge de mà,escoltàvem als majors: - mireu l’ombra de les coetes de migdia, és hora d’anar a dinar..el sol era el nostre rellotge i le fèiem cas....cap a casa...i posàvem la cassola de ferro colat al foc de la xemeneia amb quatre fessols i un parell de naps. Sense carn, totes les cases no podien permetre el luxe de matar un conill qualsevol dia de l’any. Mentre es covia el brou, anàvem a la tenda o taverna a fer-se una absenta amb aigua fresca de la botija.... - pareix-ho moros, quina ...

Un vell amic i no per això vetust i major, m'ha fet un pessic en la galta i em desperta de la somnolència dels meus dolors físics i em diu que ja està bé i a posar-se les piles : -xe, recollons! que tres mesos ja són massa temps de fer-se el malcriat i de no fer cap escrit. Engega el cervellet i escriu .... li faig cas i vos amanide amb quatre línies que continuaré més endavant ..... Tinc una sensació estranya dins de mi. He fet el mateix recorregut de tots els agosts dels darrers 40 anys per a arribar al destí estiuenc. Però després d’una setmana i mitja els sentiments d’estima no els trobe i aprofitant un símil futboler : hem trobe en fora de joc. Els meus avantpassats sempre m’han dit qui no sembra no cull i aixó m’ha passat. Tot ve en relació a l'haver perdut, pràcticament tot, el contacte amb la gent del poble la resta de l’any. Estic en fora de joc de conrear la terra erma; estic en fora de joc dels temes quotidians; estic en fora de joc de les activitats diàries; estic e...

La meua dona està malcriant-me i a la vegada malacostumant-me perquè m'ha dut el berenar al llit on estic gitat i postrat des del dimarts. No tinc, per ara, problemes mentals i depressius per a estar en aquesta situació, sinó tot el contrari, m'han operat d'una trencadura del menisc extern del genoll esquerre i per això em trobe en aquest estat inactiu i passiu : tinc tota la cama embenada i no em puc menejar. De sobte, senc un tro sec i un cruixit fort, no és el meu genoll, és al carrer on acaba de produir-se una descàrrega elèctrica (llamp) acompanyada del seu fenòmen acústic (tro). Alce la vista i mire per la finestra que tinc ben a prop del meu companyer de viatge. Cauen les primeres gotes d'aigua en forma de graníssol, les quals colpejen amb un soroll inconfusible al cristall de la finestra. La granissolada dura ben poquet i es converteix en pluja intensa i forta, l'aigua s'esgola per la teulada que tinc enfront i ompli de colp i repent el carrer convertin...

No tinc son, he tingut un dia molt llarg : pel tennis amb la filla, pilota amb els dos fills per la vesprada, metges i urgències a mitjanit, maldecaps i dolors al genoll i tinc una orquestra de fons que no em deixa dormir : l'oreja, sakira, luz, estopa, ...estem celebrant Sant Joan a Albaida. Estic ja a casa, tots dormen...és un dir perquè el ball i la marxa entra per la finestra....agafe un llibre que acabe de començar de Murakami l'autor de "Tòquio Blues" titulat "Kafka a la platja" de l'editorial Empúries...llig tres pàgines i perc el fil. Torne a iniciar el pàrraf, ara el meu cap se'n va a recordar tot el viscut al llarg del dia amb la família. Sí , n'estic orgullós...de la meua família : de la dona i els fills ; malgrat que la salut no ens acompanya i estem en urgències . Com tots, tenim moments crítics, però això ens fa unir-mos més en moments difícils i fer més gran l'estima i amor que ens tenim. La vida sense la família propet es fa ...

Els majors diuen que tota pedra fa paret, i aquest llibre publicat per M. Roser Cabrera deu i do quina paret més gran fa. Sí, estic parlant d’ “Escolta, Laia....: la vida rural a la Marina” publicat aquesta hivern del 2009 per l’IECMA. Com la mateixa autora ens diu en la solapa del llibre ... Laia és la meua neta, una criatura que, com totes les de la seua generació, ha observat des del bressol paraules com: ordinador, plasma, mòbil, càmera digital, dvd, pda, centre comercial.... “ i com dic jo , els xiquets/es del segle XXI no naixen amb un pa baix del braç sinó amb internet i el mp2,3,4,etc. Per aquesta raó, pense que els nens d’aquest mil•leni els sonarà a “xinès” o com un conte molt llunyà en l’espai i el temps la vida que apareix en el llibre. S’intenta en el llibre donar-li una funció divulgadora d’uns costums i del seu vocabulari per a què la història oral quede plasmada en el temps. Amb forma de diàleg entre neta i iaia, tenim un fil narrador de 17 relats (llavador, emblanqui...

Hui vull parlar de pilota valenciana, el nostre esport autòcton, i la fama, es a dir, el ser conegut o famós per la tele, revistes de cor, premsa esportiva,etc. Només parlaré de la modalitat del raspall. Tot naix per l’anècdota que m’ha passat en aquest cap de setmana “d’actes oficials” : una boda civil i una comunió units al darrer capítol, fet per la tele, de la “famosa” sèrie de Canal9 l’alqueria blanca . En aquests dos actes , sense menjar-se-ho ni beure-se-ho, he tingut el plaer, el gust i l’alegria de poder parlar, tocar, fotografiar a dos esportistes “famosos” (?) del raspall i campions: Waldo i Leandro. Waldo , és un pilotari, rest de la modalitat de raspall de pilota valenciana. Ha sigut membre de la Selecció Valenciana de Pilota i és una de les figures a batre actualment puix ha estat campió individual sis vegades : 2000, 2002, 2004, 2005, 2007, 2008 i per equips tres : 1999, 2003, 2004. Leandro ha estat campió per clubs per Aielo de Malferit. ...