Els majors diuen que tota pedra fa paret, i aquest llibre publicat per M. Roser Cabrera deu i do quina paret més gran fa. Sí, estic parlant d’ “Escolta, Laia....: la vida rural a la Marina” publicat aquesta hivern del 2009 per l’IECMA. Com la mateixa autora ens diu en la solapa del llibre ... Laia és la meua neta, una criatura que, com totes les de la seua generació, ha observat des del bressol paraules com: ordinador, plasma, mòbil, càmera digital, dvd, pda, centre comercial.... “ i com dic jo , els xiquets/es del segle XXI no naixen amb un pa baix del braç sinó amb internet i el mp2,3,4,etc. Per aquesta raó, pense que els nens d’aquest mil•leni els sonarà a “xinès” o com un conte molt llunyà en l’espai i el temps la vida que apareix en el llibre. S’intenta en el llibre donar-li una funció divulgadora d’uns costums i del seu vocabulari per a què la història oral quede plasmada en el temps. Amb forma de diàleg entre neta i iaia, tenim un fil narrador de 17 relats (llavador, emblanquinar, emigrant, plegada d’ametles, galliner, escaldar la pansa,...) amb dibuixos i fotografies que recreen un temps no massa llunyà ( jo , personalment , encara he viscut moltes d’eixes narracions en el meu poble amb els meus pares) de la vida rural d’una comarca coma La Marina Alta. Són relats on la Natura i la gent estaven molt pròxims (ecologia), els veïns s’estimaven i ajudaven mútuament (solidaritat), valoraven el que tenien (reciclatge), els animals domèstics eren necessaris. Són valors i conceptes que formaven parts de la seua existència i que modestament, crec, s’han de recuperar al llarg del segle XXI