Un foraster de vacances al poble dalt.1

Un vell amic i no per això vetust i major, m'ha fet un pessic en la galta i em desperta de la somnolència dels meus dolors físics i em diu que ja està bé i a posar-se les piles :

-xe, recollons! que tres mesos ja són massa temps de fer-se el malcriat i de no fer cap escrit. Engega el cervellet i escriu .... li faig cas i vos amanide amb quatre línies que continuaré més endavant .....

Tinc una sensació estranya dins de mi. He fet el mateix recorregut de tots els agosts dels darrers 40 anys per a arribar al destí estiuenc. Però després d’una setmana i mitja els sentiments d’estima no els trobe i aprofitant un símil futboler : hem trobe en fora de joc. Els meus avantpassats sempre m’han dit qui no sembra no cull i aixó m’ha passat. Tot ve en relació a l'haver perdut, pràcticament tot, el contacte amb la gent del poble la resta de l’any. Estic en fora de joc de conrear la terra erma; estic en fora de joc dels temes quotidians; estic en fora de joc de les activitats diàries; estic en fora de joc de qualsevol conversa; estic en fora de joc de la festa i els esports,...xe, collons, que s’ha passat l’arròs, però..... ...sempre anirem...obrint pas...... perquè sóc del sud i......som imprescindibles.... corrien els anys finals del 70 principi dels 80 del segle passat, en una pell de bou on no sabíem encara qui era Tejero, ni el Naranjito ni els socialistes manàven en eixa pell que tots volíem el nostre trosset històric d’independència (estatuts d’autonomia): catalans, valencians, bascs, gallecs,etc. al meu poble no teníem aigua potable i anàvem a les fonts públiques a poar aigua en cànters de fangs fets al poble d’Orba per a poder rentar-se i cuinar. El llum de casa era de 125 volts, una pereta i prou a l’escala i el cresol penjat vora la llar on féiem la vida nocturna. El frigorífic era l’aljub de les cases que s’ho podien permetre, on els menjars, a l’estiu, estaven ben fresquets.

Comentaris

  1. xe, m'agrada que tornes a estar actiu i amb noves reflexions i suggerències ocurrents.
    Amunt amb eixos bonics escrics que ens fan pensar.

    ResponElimina
  2. Josep abans que res, dir-te que el que mes fa falta desprès d'una lesió, son ànims, així que ànims,he descobert el teu bloc surfejant per la web, jo casi que estic d'aniversari, tres anys escrivint a aquest espai, en fi, no hem de perdre mai l'anim i l'esperança, espere que et recuperes be

    Marc.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog