El llit : el meu companyer d'estiu

La meua dona està malcriant-me i a la vegada malacostumant-me perquè m'ha dut el berenar al llit on estic gitat i postrat des del dimarts. No tinc, per ara, problemes mentals i depressius per a estar en aquesta situació, sinó tot el contrari, m'han operat d'una trencadura del menisc extern del genoll esquerre i per això em trobe en aquest estat inactiu i passiu : tinc tota la cama embenada i no em puc menejar. De sobte, senc un tro sec i un cruixit fort, no és el meu genoll, és al carrer on acaba de produir-se una descàrrega elèctrica (llamp) acompanyada del seu fenòmen acústic (tro). Alce la vista i mire per la finestra que tinc ben a prop del meu companyer de viatge. Cauen les primeres gotes d'aigua en forma de graníssol, les quals colpejen amb un soroll inconfusible al cristall de la finestra. La granissolada dura ben poquet i es converteix en pluja intensa i forta, l'aigua s'esgola per la teulada que tinc enfront i ompli de colp i repent el carrer convertint-lo en un riu d'aigua. Segueix tronant i llampant, la tronada d'estiu, dura al voltant de 15 minuts. Eixa melodia especial de les tronades es trencada per les alarmes d'un cotxe, d'un bar i els crits de la gent que transita per carrer.

Estem a 10 de juliol.

He tingut un parell de setmanes embogides de metges, proves, hospitals i al final una operació quirúrgica. Com deia Rambo "....no noto las piernas..." m'han punxat amb l'epidural a meitat esquena i estic mirant el sostre d'un quiròfan : llums, metges, infermeres, paraules soltes, dorm, despert, llançol...han passat tres hores i torne a estar al llit. Operat. És una sensació extranya i que el sorpren. No puc menejar les cames,per supost que tampoc el penis, no tens cap sensació fins unes hores després que notes com unes formiguetes pels dits dels peus fan que comences a menejar-los. M'han posat una botella per a la micció. Pixe i no hem done compte. Hem costa expulsar l'anestesia i passe una nit molt endolorida....però bé això ja és un altra història.