pilota de fulls de paper

 Ixem a fosques a caminar. Fa menys frescoreta que ahir. Salude a un grup familiar de pares i fills que comencen la ruta circular dels rastells. "Bones Pasqües". Educats em contesten en la nostra llengua "igualment. anem bé per fer el Barranc de l'Infern? sí a 50 metres voran els senyals que us indica la senda". Hui tampoc hi ha cap catifa de pètals de cirer al carrer Sant Pasqual del Poble Mig....mal auguri...tampoc tindrem cireres enguany segons em conte  veus expertes... "Josep, enguany ha fet un hivern com feia anys -hores de fred, pluja, bona florida, però si el cirer no tomba la flor...malament...i van...".  Són veus expertes descendents de Llauradores i Llauradors (en majúscula) dels hereus de les terres morisques repoblades per 61 famílies de mallorquins d'Artà, Llucmajor, Manacor i Petra entre altres pobles (molls, menguals, rieres, ripolls, mas....) que estan decebuts, tristos i desil·lusionades per l'abandó d'unes terres de s...

Els amics. Disculpeu-me perquè es Dijous Sant, però hui tinc que ficar el nas en l'amistat.  Són quasi 62 anys els que tinc i encara no se d'on soc: sorià, orengo, guarer, albaidí.  Però l'amistat dels amics de la infantesa està fent-se, cada dia, més sòlida. Els valors d'amistat com diversitat, empatia, generositat, solidaritat són per a mi una màgia de donar i rebre. Com tots els dijous sants, de fa un grapat d'anys, hem anat, els amics de Laguar, de dinaeta (fideuà d'ànec amb foie) i el nostre amic enòleg (Àngel) ens ha dut 2 pitxers de vi de collita pròpia (sirac+cavernet), d'enguany, d'un paladar molt fi i que ha quedat tercer en la mostra de Jesús Pobre de vins naturals.  Frases fetes per al vi en tenim un cabasset de llata de gom a gom: "amic i vi, com més vell, més fi", "amistat i teules, més bones com més velles", "no deixes l'amic vell, perquè el nou no serà com el vell". I un conte contat.... "Era un hive...

  Què hem fet? Què estem fent malament? El dia ha eixit trist per culpa de les quatre gotes matineres, la boira abraçada a les coves i els records.  Estareu preguntant-se per les dues preguntes del principi del text i les quals venen a conte perquè el passeig de hui l'he fet amb el sentit de la vista.  El mateix és dessolador.  Els records em fan creure que puc agafar el caminet de ferradura o com em diu el Renè Berenguer " chemin muletier ".  Vaig errat perquè entre l'abandonament, la solsida i el sotabosc no el trobe. Sols veig un cau de porcs senglars i no m'atrevisc a passar.  La realitat, jo un de tants "mea culpa",  és que hem abandonat els bancals de les nostres terres i no veig pasturar ramats. Res.  Tot silenci i tristor, just hui quan d'ací unes horetes comença la primavera astronòmica . Els motius "interns" de l'abandonament, entre altres, poden ser la nul·la rendibilitat de les terres de secà, la desídia generacional i la f...

Corria l,any 1999. Estàvem a punt d'acabar un mil·lenni i començar un altre.  La pesseta es moria lentament i l'euro arribava d'Europa per a buidar-mos les butxaques amb els redondejos.  A La Vall de Laguar , per motiu d'una modificació en el traçat del camí Murla- Laguar , l' ermita de Sant Josep es va tindre que desmuntar i reedificar a prop de la vella, uns 50 metres més avall. Els obrers van poder aprofitar algunes pedres tosques que es van utilitzar com cantoneres en la nova ermita. No tenim dades documentals (o al menys jo no les conec), però segons l'humanista i metge Ramón Candelas Orgilés , el qual té un llibre publicat sobre ermites alacantines , ens dona com a data de construcció la primera meitat del segle XX. Davant l'ermita hi ha una escala de pedra que salva el desnivell del bancal on es troba. Damunt la porta d'entrada hi ha el nom de l'ermita pintat sobre taulells i un retaule ceràmic. Dalt està la campana batejada com a Sant Josep ...

Ara us contaré una història que ens va passar fa anys. El Roc pare , D.E.P., ens havia convidat a passar el dia i la nit (cap de setmana) a la seua caseta del " correnou " amb els fills. L'oratge és va fer/girar tort per a poder gaudir del paisatge però no per a contar històries a vora del foc de la ximeneia i fartar del bon menjar i beure de la muntanya. El sol va lluir pel matí, però a la vesprada, de colp i volta, quan teníem ja un manollet d'espàrrecs i un margallonet , es va omplir de boires espeses que baixaven muntanya i barranc avall fent dificultosa i perillosa la passejada/excursió amb els xicons. Tornant cap a la caseta vam tindre una visita inesperada: la " buberota o bubota " ens va eixir a saludar-mos eixe capvespre darrere els pins com podeu comprovar en la foto (solteu i feu córrer vostra imaginació d'infants).  Al crit del Roc pare: "la buberota, la buberota s'ha fugit del cementeri i ve a per nosaltres"; tots, majors i m...

  Invisibles però necessaris i fonamentals.  Estareu preguntant-se de què vull parlar. ELS ARXIUS MUNICIPALS . No apareguem en cap lloc i quasi mai som notícia, però som un servei públic necessari, per exemple, per a les 2 últimes publicacions de llibres presentats a Albaida i un altre, que a cau d'orella m'han dit, està ja en el forn i a punt de coure's. Moltes vegades em pregunte per què passarà això de no ser notícia i em conteste, a mi mateix, amb 3 respostes: 1) pot ser perquè semblem un servei públic gris i avorrit. És a dir, no tenim èpica i emoció en el dia a dia i estem afectats d'una estranya malaltia: la modèstia; 2) el neoliberalisme "glorifica" a l'empresa privada i impregna a tota la vida social. Només l'empresa privada crea riquesa i els serveis públics (tots: sanitat, educació, ...) som deficitaris: "un lastre";  3) els governs i els seus polítics, en general, creuen ben poc amb els arxius municipals : "tot va bé i no d...

Passen els dies i no actue. Li pegue voltes al nano cavil·lant el tema i no trobe de què escriure i parlar. És com si mirara el foc i les seues flames embadalit. És estèril. Res. El foc ja són cendres. Aleshores, he decidit pujar unes fotos estiuenques que vaig fer als 2+1 pobles on he estat (Albaida, Aljorf, Laguar) i vosaltres opineu. Mentre mireu les fotos, us deixe un grapat de frases fetes que he anat escoltant i apuntant a les persones amb què m’he ensopegat aquest estiu : 1.- “Arruixa i no faces fang, amb l’arruixadora” em va dir una dona major que estava fent les seues 10 mil o trenta mil passes diàries. Vol dir que   feu accions amb prudència i respecte i tindreu una major satisfacció. 2.- “M’he fet vell i estic ple d'alifacs”.   És un mal físic que sobrevé amb els anys o que es patix a conseqüència d'una malaltia. 3.- “No en sap sap mal la vellea, sino les coses que   ens porta la vellea". 4.- “Cuando el problema o la necesidad entran por la puerta, ...

De sobte, sent un soroll davant de mi. El gos planta les orelles i jo em sobresalte (quin cagarri estic fet). Una soca de figuera gran i vella es trenca, cau i es dobla, però la soca-rel resisteix. AMB EL PAS DEL TEMPS, S'ARRUGA, FA GEPA, PERÒ BROTA i torna a tindre figons i vida. Qui no té por de fer-se vell? És tan roí com diuen? Els éssers humans i els arbres amaguem la nostra edat a l’interior dels nostres troncs(anells).  Perquè tant de misteri? Alguns arbres semblen vells tota la vida, com les garroferes o les oliveres, que amb eixes corfes arrugadíssimes ens inspiren confiança i familiaritat. La gent major deia "fas gepa" o també "cap geperut no es veu la gepa" (del llatí "gibbus"). Jo porte camí, si la vida m'ho permet, de ser un geperut físic que no mental perquè me'n adone i reconec els meus defectes que són un grapat i no caben dins de la meua mà. Sempre s'ha dit que les persones veiem la brossa als ulls dels altres i no veiem la...

  Anem al tall... El divendres passat l’havien tornat i em van dir “Josep, si pots, llig el llibre, és dur, però t’agradarà”, però el cap de setmana no vam estar per a moltes lectures.  D.E.P. ti Dora. sempre en el nostre record: eixes visites a la Fe per vore’t a tu i estar una estoneta amb “la novia”, el teu francés parisenc dels anys 60 que mai vas oblidar, “els arreglos” a la tele de casa, les teues paelles a Garga com a pinxe, els teus “apéritifs avec glaces et olives”, eixa rialla enganxosa, la mestressa en la tria i neteja de d’herbes mengívoles del bancal, les dançaes i els balls amb el meu sogre, i un llarg etecé.  Aleshores, va ser el dilluns quan vaig començar eixa nova lectura recomanada. Portava unes 100 pàgines llegides i estava ja enganxat a les històries dels personatges del poble de Jándula (ciutat imaginada) i la família Ardolendo, quan entra un lector i em diu: - “ Josep, quan l’acabes m’avises i jo el llegiré, m’han parlat molt bé del llibre ”. El ...

Claudine “la Clodin de R. Berenguer”. D.E.P.  V.O. en valencià. V.S. en francés. * he usat el traductor neuronal de Softcatalà. és un traductor automàtic entre el valencia i diverses llengües. Tingueu present que els resultats d’una traducció automàtica no són mai completament fiables i requereixen sempre una revisió experta que per suposat no és la meua. Ho sent.     El temps passa inexorablement. Pareix l’altre dia quan el meu pare ens deia que saber un tercer idioma era molt important. Sí, el meu pare era un home avançat al seu temps. Veníem de Sòria (finals anys 60) i parlàvem castellà. Ens quedàrem a viure a Ador (i Palma) i allí ens ensenyàrem el valencià parlat del carrer i l’escrit de l’escola (finals dels anys 70). Sí, a l’escola unida de Palma i Ador, dos pobles i una escola, la futura “La Murtera” amb eixa escultura de pedra partida pel barranc. Estareu preguntant-se: i quin era el terce...

L'embassament d’Isbert se situa en el riu Girona més concretament en la part final del barranc de l'Infern. Ja es venia albergant la possibilitat de controlar i emmagatzemar les aigües del riu Girona fa molt de temps. Prova d'això, la tenim en les notes preses pel Botànic Cavanilles en el seu viatge realitzat a la nostra comarca l'any 1792 on descriu la possibilitat d'una hipotètica construcció d'un pantà en el seu llit, així com les condicions geològiques del terreny. La seua presa va ser projectada a la fi del s.XIX (1875) i va ser construïda entre 1928 i 1944. La història de la presa d'Isbert, situada en l'estret del barranc, va suposar un desastre anunciat. Es va construir la presa sobre un terreny càrstic permeable que filtra tot l'aigua que acumulava la presa, evitant la seua acumulació. La CHJ reprén el projecte per a augmentar l'alçària del pantà de 21 a 60 metres i impermeabilitzar l'actual got de l'embassament. La proposta q...

Bufa vent de ponent i no fred. Vaig camí de l'ambulatori (coses de metges i receptes) i pel carrer veig una mare i el seu fill menut (no més de 5 anys) i els salude "bon dia". La mare en torna la salutació i el menut comença a fer preguntes... qui és, de què el coneixes, on va...quan es dona conte que en la butxaca del pantaló del xandal penja una pilota. Això què és? Em trec el que penja i li dic que és un clauer de pilota de badana per jugar a raspall prop del carrer del seu iaio. Pilota? Badana? Jo no he jugat mai em diu. El nano obri els ulls com a brúfols i comença a pegar-li manotades a la piloteta. De manró, de volea, de palma...El farem un guantet i podràs raspar sense fer-te mal als ditets.  Isc de l'ambulatori i salude a un home de 87 anys. Xe quina calor, 17 graus i ell em diu: Josep "La luna de octubre siete lunas cubre" i enguany va fer de tot (vent, pluja, neu, calor).   Aprenentatges diaris. Lliçons de vida

Tornem a fer senda matinera per les terres morisques. Diumenge 22,  prou abans del trenc d'@lba (un poc després de l,hora prima) , sense gelades ni el fred d,ahir, un urbanita com soc jo ha agafat el camí  de Fleix Poble Mig diem per ací) amb la foscor de la nit i el silenci sols interromput pel lladruc d,algun gos, l,escotxegar d,un parell de perdius (el cantar diem per ací), dos xics corrent fent el camí del barranc de l,infern i jubees (la volta diuen per ací)  per intentar entendre perquè li diem Font Grossa, perquè quan parlem de Laguar no existeix un poble físic si no que som 3 + Fontilles(=4), pujar per la Llacuna (la cuna diem per ací), parar-te a fer un parell de fotos i gaudir de la vista per continuar pel camí del Forn de Calç (fordecals diem per ací), vore l,abandonament de les terres, la quantitat de cases (casetes diuen per ací) de camp, fer més fotos,  whatsapear amb un amic caçador que està en el segon punt més alt del nostre terme (Penya Hedrerets, m...

Un home bo. Un humil llaurador que no tenia casa perquè com ell em deia "la del poble és de la Fernanda i la de l'Era és de la Marisa i la Rosana. Vorem quan plou on m'amague". Una broma més de le teues. Incís * broma* segons el dicionari de la RAE:"cosa dicha o hecha a alguien para reirse sin mala intención".  2+4 lletres, total sis lletres per saber a Laguar i pobles de la contornà de qui vaig a parlar.  EL MOLL, perquè malgrat tindre 10 nebots Moll Moll, l'unic, l'autèntic, el genuí MOLL de Laguar eres tu. Ningú més.  Quina passà ens has fet!! La broma del cotxe mercedes l'acabes de viure en primera persona sense avisar en temps ni tu saber-ho que eixe viatge és el teu últim.  Hui has sigut tu el que has pujat al Mercedes blanc dels Oltra de Pego cara al cementeri. El teu darrer viatge. Una altra broma del MOLL.  Malgrat no estar seré, amb cor, ànima i amb tot el respecte i admiració a ma tia i les meues cosines vaig a intentar fer un exercici...