Anem al tall...
El divendres passat l’havien tornat i em van dir “Josep, si pots, llig el llibre, és dur, però t’agradarà”, però el cap de setmana no vam estar per a moltes lectures.
D.E.P. ti Dora. sempre en el nostre record: eixes visites a la Fe per vore’t a tu i estar una estoneta amb “la novia”, el teu francés parisenc dels anys 60 que mai vas oblidar, “els arreglos” a la tele de casa, les teues paelles a Garga com a pinxe, els teus “apéritifs avec glaces et olives”, eixa rialla enganxosa, la mestressa en la tria i neteja de d’herbes mengívoles del bancal, les dançaes i els balls amb el meu sogre, i un llarg etecé.
Aleshores, va ser el dilluns quan vaig començar eixa nova lectura recomanada. Portava unes 100 pàgines llegides i estava ja enganxat a les històries dels personatges del poble de Jándula (ciutat imaginada) i la família Ardolendo, quan entra un lector i em diu:
- “Josep, quan l’acabes m’avises i jo el llegiré, m’han parlat molt bé del llibre”. El lector em va mirar en cara de llàstima i no em vaig poder resistir:
- “pren, llig-lo tu”.
Estic parlant del llibre publicat per l’editorial Siruela “La península de las casas vacías “ de David Uclés. Etiquetat ràpidament com novel·la històrica i/o realisme màgic? Encara no ho se, quan tornen el llibre i puga seguir llegint us ho diré. Per ara em quede “amb un estil nou i una proposta arriscada”. L’autor ha tardat 15 anys en escriure-lo.
Ale!! Vinga, ja ho sabeu, vos el recomane sense acabar de llegir-lo.
Però, les bones noves no s’acaben, i al dia següent de quedar-me sense lectura, entra l’amic i professor universitari Víctor A. C. (sí, el de la pilota). Tenim una conversa distreta parlant de pilota, presentació de llibre (pilota grossa, dones i pilota) i “els raconets” de la biblioteca Albaida : En Femení (racó Lila i lgtbi), el d’Estellés, el de Fuster, el de la pilota valenciana i el MEM- mdv (memòria democràtica).
En aquest últim raconet, Víctor alça la vista, mira i escodrinya els fons bibliogràfic, quan de colp i volta, estira el braç dret i agafa de la prestatgeria un llibre de tapa dura color negre/gris:
- “Pren Josep, llig el diari escrit clandestinament en la presó abans de ser executat d’Enrique Barberà de malnom “Carrasca”, professor d’educació física i pilotari aficionat”.
Un diari que va eixir de la presó camuflat en un “petate” i amagat per la seua família per por a les represàlies durant molts, molts anys. És un llibre contra l’oblit”. La seua viuda, després de llegir-ho, ho va ficar embolicat en una botella hermèticament tancada i ho va enterrar, preocupada per la repressió del règim. Anys més tard en desenterrar-ho, la humitat havia fet estralls i algunes pàgines i paraules estaven borroses i sols es podien llegir amb una lupa.
Ale!! Vinga, ja ho sabeu, també vos el recomane sense acabar de llegir-lo.
Hi ha una base de dades que recopila la informació relativa a les persones que van patir la repressió franquista a la província d'Alacant i és el resultat de la investigació realitzada per Francisco Moreno i un ampli equip de col·laboradors en els principals arxius de la província, especialment en l'Arxiu Històric Provincial d'Alacant i en múltiples arxius municipals. Al gener de 2020 la base de dades aconseguix prop de 30.000 fitxes corresponents als 139 municipis de la província. La base de dades es continua actualitzant setmanalment.
En el cas de La Vall de Laguar, 43 represaliats:
https://archivodemocracia.ua.es/es/represion-franquista-alicante/archivo-represaliados/
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada