De sobte, sent un soroll davant de mi. El gos planta les orelles i jo em sobresalte (quin cagarri estic fet). Una soca de figuera gran i vella es trenca, cau i es dobla, però la soca-rel resisteix. AMB EL PAS DEL TEMPS, S'ARRUGA, FA GEPA, PERÒ BROTA i torna a tindre figons i vida. Qui no té por de fer-se vell? És tan roí com diuen? Els éssers humans i els arbres amaguem la nostra edat a l’interior dels nostres troncs(anells). 

Perquè tant de misteri? Alguns arbres semblen vells tota la vida, com les garroferes o les oliveres, que amb eixes corfes arrugadíssimes ens inspiren confiança i familiaritat. La gent major deia "fas gepa" o també "cap geperut no es veu la gepa" (del llatí "gibbus"). Jo porte camí, si la vida m'ho permet, de ser un geperut físic que no mental perquè me'n adone i reconec els meus defectes que són un grapat i no caben dins de la meua mà. Sempre s'ha dit que les persones veiem la brossa als ulls dels altres i no veiem la biga al nostre ull. 

Salut, Pilota i Lectura! 

Llegint "la península de las casas vacías" de David Uclés.