Estareu preguntant-se de què vull parlar. ELS ARXIUS MUNICIPALS.
No apareguem en cap lloc i quasi mai som notícia, però som un servei públic necessari, per exemple, per a les 2 últimes publicacions de llibres presentats a Albaida i un altre, que a cau d'orella m'han dit, està ja en el forn i a punt de coure's.
Moltes vegades em pregunte per què passarà això de no ser notícia i em conteste, a mi mateix, amb 3 respostes:
1) pot ser perquè semblem un servei públic gris i avorrit. És a dir, no tenim èpica i emoció en el dia a dia i estem afectats d'una estranya malaltia: la modèstia;
2) el neoliberalisme "glorifica" a l'empresa privada i impregna a tota la vida social. Només l'empresa privada crea riquesa i els serveis públics (tots: sanitat, educació, ...) som deficitaris: "un lastre";
3) els governs i els seus polítics, en general, creuen ben poc amb els arxius municipals: "tot va bé i no donem vots".
Invisibles però necessaris.
Hem de valorar i reconèixer allò que ja tenim i que, a més a més, funciona correctament.
Els arxius no som cap llosa, tot el contrari, som un tresor a protegir.
Som una ferramenta de la informació i la consulta pública.
Preservem la memòria documental i col·lectiva dels nostres pobles. És a dir, desxifrem el passat i fem difusió del mateix.
Som"els rastreators" de l'administració, dels estudiants, dels investigadors, del simple veí o veïna curiòs que vol saber més.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada