-

 

Què hem fet?

Què estem fent malament?

El dia ha eixit trist per culpa de les quatre gotes matineres, la boira abraçada a les coves i els records. 
Estareu preguntant-se per les dues preguntes del principi del text i les quals venen a conte perquè el passeig de hui l'he fet amb el sentit de la vista. 
El mateix és dessolador. 
Els records em fan creure que puc agafar el caminet de ferradura o com em diu el Renè Berenguer "chemin muletier". 

Vaig errat perquè entre l'abandonament, la solsida i el sotabosc no el trobe. Sols veig un cau de porcs senglars i no m'atrevisc a passar. 
La realitat, jo un de tants "mea culpa",  és que hem abandonat els bancals de les nostres terres i no veig pasturar ramats. Res. 
Tot silenci i tristor, just hui quan d'ací unes horetes comença la primavera astronòmica.
Els motius "interns" de l'abandonament, entre altres, poden ser la nul·la rendibilitat de les terres de secà, la desídia generacional i la falta de futur. 
Els "externs" també influixen: sector serveis (principalment el turisme) i les malalties dels fruits (cirers, ametlers). 

L'últim reducte de resisténcia són 4 llauradors i 2 pastors "valents" que resisteixen la invasió del sector serveis (el turisme) amb la seua poció màgica: estima per la terra. 






PLOU SOBRE MULLAT
































Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

-
Imatge
Passen els dies i no actue. Li pegue voltes al nano cavil·lant el tema i no trobe de què escriure i parlar. És com si mirara el foc i les seues flames embadalit. És estèril. Res. El foc ja són cendres. Aleshores, he decidit pujar unes fotos estiuenques que vaig fer als 2+1 pobles on he estat (Albaida, Aljorf, Laguar) i vosaltres opineu. Mentre mireu les fotos, us deixe un grapat de frases fetes que he anat escoltant i apuntant a les persones amb què m’he ensopegat aquest estiu : 1.- “Arruixa i no faces fang, amb l’arruixadora” em va dir una dona major que estava fent les seues 10 mil o trenta mil passes diàries. Vol dir que   feu accions amb prudència i respecte i tindreu una major satisfacció. 2.- “M’he fet vell i estic ple d'alifacs”.   És un mal físic que sobrevé amb els anys o que es patix a conseqüència d'una malaltia. 3.- “No en sap sap mal la vellea, sino les coses que   ens porta la vellea". 4.- “Cuando el problema o la necesidad entran por la puerta, ...
Més informació
-
Imatge
De sobte, sent un soroll davant de mi. El gos planta les orelles i jo em sobresalte (quin cagarri estic fet). Una soca de figuera gran i vella es trenca, cau i es dobla, però la soca-rel resisteix. AMB EL PAS DEL TEMPS, S'ARRUGA, FA GEPA, PERÒ BROTA i torna a tindre figons i vida. Qui no té por de fer-se vell? És tan roí com diuen? Els éssers humans i els arbres amaguem la nostra edat a l’interior dels nostres troncs(anells).  Perquè tant de misteri? Alguns arbres semblen vells tota la vida, com les garroferes o les oliveres, que amb eixes corfes arrugadíssimes ens inspiren confiança i familiaritat. La gent major deia "fas gepa" o també "cap geperut no es veu la gepa" (del llatí "gibbus"). Jo porte camí, si la vida m'ho permet, de ser un geperut físic que no mental perquè me'n adone i reconec els meus defectes que són un grapat i no caben dins de la meua mà. Sempre s'ha dit que les persones veiem la brossa als ulls dels altres i no veiem la...
Més informació
-
Imatge
Ara us contaré una història que ens va passar fa anys. El Roc pare , D.E.P., ens havia convidat a passar el dia i la nit (cap de setmana) a la seua caseta del " correnou " amb els fills. L'oratge és va fer/girar tort per a poder gaudir del paisatge però no per a contar històries a vora del foc de la ximeneia i fartar del bon menjar i beure de la muntanya. El sol va lluir pel matí, però a la vesprada, de colp i volta, quan teníem ja un manollet d'espàrrecs i un margallonet , es va omplir de boires espeses que baixaven muntanya i barranc avall fent dificultosa i perillosa la passejada/excursió amb els xicons. Tornant cap a la caseta vam tindre una visita inesperada: la " buberota o bubota " ens va eixir a saludar-mos eixe capvespre darrere els pins com podeu comprovar en la foto (solteu i feu córrer vostra imaginació d'infants).  Al crit del Roc pare: "la buberota, la buberota s'ha fugit del cementeri i ve a per nosaltres"; tots, majors i m...
Més informació