On tirem? Moltes vegades les històries humanes estan marcades per fets gandiloqüents que eclipsen els relats senzills de la vida d'una persona. Hui, el matí començava tort perquè un amic que li agrada caçar i pescar està patint problemes greus de salut inesperats que està intentant superar. Força!!

Més tard el dia s'apanya quan després de molts anys (pandèmia inclosa), altres amics d'Albaida han tornat al poble dels meus familiars a dinar i gaudir de la bonança guarera. Bon temps, temperatura suau i ganes de festa en un poble com un puny de menut on el jugador del "subhastat" canta les quaranta i el company li diu que no tè "triunfo". 

Un fet sense més importància perquè després cadascú ha de pagar la "seua ronda". Guanye o perda.

La senda recuperada de l'amistat ha entrellaçat uns lligams de germanor i estima que no tenen preu. 

Al final del dia, dues coses les tinc damunt del llit: 1) em dol la perduda d'uns pantalons vaquers que havien superat la caiguda d'una porta de vidre d'un tanatori, però no ballar música de la Fúmiga o Zoo amb el duet Pacífic Blue a la plaça; i 2), que els fills, la dona, els amics d'Albaida i del poble dels meus familiars em diuen..."josepunacassalletai monanem...que les cames ens fan figa...i som els més majors de la plaça.." Bones Pasqües.