L’altre dia (28-03) publicava un tastet en el blog de pilota sobre els aficionats i les llengües de comunicació (per si vos apeteix tornar a llegir-lo) :

http://pilota-albaida.blogspot.com/2023/03/el-diumenge-pel-mati-hi-havia-partida.html

allí escrivia “... en el món hi ha més de 7 mil idiomes i d’ells, uns 3 mil idiomes aborígens estan abonats a la seua desaparició....”. Mira per on, l’altre dia em van regalar un llibre de poesia escrit en llengua “mbyã guaraní”. El llibre de poesia es titula “Mbya ñw’ery = Espíritu guaraní” de Brígido Bogado publicat per l’editorial Arandurã. Aquesta “a” amb vírgula -tilde- la teniu que escriure en l’ordinador fent ús del codi ASCII, pressiona la tecla “alt” i sense soltar-la pressiona el teclat numèric “198”.

Tornem al que anem, les llengües indígenes estan morint al ritme d’una cada dues setmanes; malgrat el principi de la lliure determinació i el dret a l’ús i a la transmissió, oral i escrita, a les generacions futures estipulat en la Declaració de les Nacions Unides sobre els Drets dels Pobles Indígenes. El guaraní és una llengua indígena oficial al Paraguai des de 1992 i des de 1994 el guaraní va ser inclòs en el sistema educatiu, però sols els 3 primers anys d’ensenyament primari. La Constitució de la República del Paraguai, a l'article 140, estableix el guaraní com a llengua oficial de l'Estat al costat de l'espanyol. És l'única llengua ameríndia que gaudeix d'aquest estatus i es tracta d'una situació absolutament excepcional a tot el continent americà. Malgrat tot, el guaraní resta confinat a les relacions informals i personals, mentre que l'espanyol és usat en totes les comunicacions de caràcter oficial. El guaraní té força presència radiofònica al Paraguai des de fa anys i també en alguns programes a la televisió. Després de més d'un segle d'absència de periòdics en guaraní, l'abril de 2006 va començar a aparèixer Ára. Els ministres de cultura del Mercosur van aprovar eixe mateix any, a petició del Paraguai, la inclusió del guaraní com a llengua oficial, al costat de l'espanyol i el portuguès. És una de les llengües ameríndies amb més parlants (més de 5 milions de parlants), distribuïts en quatre estats diferents: Paraguai, Argentina, Bolívia i Brasil, però amb una gran diversitat dialectal (mbyà, paï-tavyterã, xiriguano, xetà, guayaki o el guaraní paraguià). Però el mbyã guaraní, sols el parlen unes 16 mil persones arreu del món (al Brasil, 5.000; al Paraguai, 8.000 persones, i a l'Argentina 2.500).

El poble Mbyã guaraní, com qualsevol altra cultura indígena, viu, des de sempre, depenent de la natura i el seu entorn. Lo essencial és viure en harmonia amb ella i l’univers, però els mbyã foren expulsats de la seua illa Jasy retã situada en la regió d’Itapúa bordejada pel riu Paranà, primer pel dictador Stroessner i després per la construcció de la represa hidroelèctrica. Els van robar el seu paradís (l’illa), però no l’esperit de lluita i de reafirmació de la seu identitat com a poble indígena. Potser, aquest llibre siga com una bandera poètica de resistència i esperança. 

diumenge 23 d'abril de 2023. Sant Jordi. Dia del Llibre.