De vegades prenim decisions que no sabem si són les correctes. El fill em diu de bon matí, si vull anar a un poble de la Marina Baixa situat en un tossalet, airejat,  solejat  i exposat als vents a vore'l jugar. Partida de primera de palma perquè un dels rests guarers no pot anar. Amb dolor al cor, li dic que no aniré per la xafogor de hui dissabte (33 graus al poble). Perdona'm fill. Després, un vell amic ex-pilotari, em crida per telèfon que ja ha vingut de Xàbia, on han perdut les finals de raspall dels jocs escolars. Partides sabateres, però recordeu que tot el món no pot jugar una final i sols les poden perdre quo les juga.  L'amic ex-pilotari em diu que té el taxi per anar a Orba a vore la partida de llargues...i també li done carabasses. Amb tot l'embolic al cap i al cor, dos amics, en comboien amb sa mare a dinar arròs caldòs amb penques, cigrons i peuet de porc amanit d'un giró jove. A ells, els dic que sí. No tot seràn carabasses. Però no acaben ací les històries d'un dissabte d'abril perquè rep un missatge d'una cosina que fa temps no ems vegem.  M'envia uns missatges lloant els fills que Rosa ha parit (i on jo vaig posar el meu granet). Plore. I plore. Plore d'alegria perqué les emocions em superen i estic sense saber on tirar. La partida es farà llarga. Llarga. Rojos o blaus. La pilota botarà més que les d'abans i tindrem que buscar-la al rebot perquè les cames no responen i els ulls no veuen la pilota, però gràcies a tots. Us deixe perquè comença la final d'escala i corda en la tele. I com diuen al meu poble d'adopció: anar a missa i revoltejar sols ho saben fer els morquers. Salut i pilota!!

http://josepmoll.blogspot.com/2023/04/de-vegades-prenim-decisions-que-no.html?m=1

Per als qui vullguen saber el resultat de les partides. La de la tele, 60-45 per als rojos. 1-10, per als blaus en el poble terrisser. I el fill (blau) ha perdut 10-6 en el poble vessant de la Serra d'Aitana.