L'altre dia, el Sr. Esporgador que és l'home que talla i lleva les branques mortes, malaltes o supèrflues de l'arbre, em va dir molt seriòs "Josep, soc esporgador i no serrador de bort, si no talles el bort dels fruitals, no se que faig de tu". Jo, com un xic ben educat que escolta i fa cas als majors, a trenc d'alba, m'he posat primer a birbar les soques i després a tallar el bort. Per falta de ferramentes del segle passat o anterior al passat i heretades, no serà. M'ha faltat l'estraleta que no he trobat. 

El llegó per arrancar les males herbes (això és birbar). El fes, pesa dos quintals i mig, i jo no tinc braços per a ell i l'he gastat sols en el magraner. La piotxa m'ha anat de categoria per tallar el brot i el relum de pomeres i pereres. El serrutx i la serra de mà, alguna branqueta baixeta. L'aixadeta de l'horta perquè sempre està dins del cabàs de llata i he netejat les dos parretes (raïm) del iaio i la iaia. I les tisores de podar o "sicatons" (en el parlar patuet) per tallar el bort de l'únic cirer sa i viu que ens queda. 

Però sentint-ho molt família materna i paterna,els meus braços i esquena no estan fets per aquesta feina. Continuarem un altre dia. Ara parem, farem un mosset amb embotit de la carnisseria Rabosa i llegirem un llibre de poesia que m'han regalat. El proper tastet anirà de llengües i pobles indígenes."Mbya ñe'ery" de Brígido Bogado. 

Salut i Pilota! Encara que ara salut, salut de braços em tinc poca.... 

Posdata: a qui li pique la curiositat de la paraula sicató i el parlar patuet, pot anar al blog "a dos i dos ratlles", dia 20 de juny de 2022, i sabrà un poquet més de patuet i pilota a Laguar.

http://pilota-albaida.blogspot.com/2022/06/el-moixu-esta-al-poble-de-vacances-i.html