pilota de fulls de paper

cultura, filosofia i humanitats en general, cada vegada "pinten" menys en aquesta societat. Per a què perdre el temps EN PENSAR? Em sorprén la poca resistència en defensar els plaers de la ment front a la concreció del pragmatisme i el benefici d'un món que prioritza "el segon" (temps). Modestament, crec que uns i altres no estan barallats. Pragmatisme, eficàcia, rendibilitat són valors que tenen les humanitats perquè forgen persones que valoren les opcions, les analitzen i es raona la informació que tenim. LO VERITABLEMENT ÚTIL                                                 5 de juliol Arxivant expedients he trobat la primera fulla de sol·licitud de torns per a connectar-se a Internet en la biblioteca d'Albaida : finals de maig de 1996. Fa 20 anys !...

la fotografia de l’amic Salva Malonda Vidal (un palmissó fent fotos, un diumenge pel matí, per Albaida) ens mostra la instantània de la solitud del caminant (dins d’un món tan global) en busca del seu destí. La vida és una anarquia en la qual res no s’acompleix del tot i res no arriba mai a la fi. És la tragèdia o la comèdia de la vida? La tragèdia és un gènere dramàtic en el qual el protagonista de l’obra s’enfronta al seu propi destí i rep un aprenentatge a través del seu sofriment; La comèdia té un argument d’embolics i confusions i sempre acaba amb un final feliç. La paraula anarquia   deriva del prefixe grec ἀ ν- (an), que vol dir «no» o «sense», i de l’arrel arkhê (en grec ἀ ρχή, «origen», «principi», «poder» o «mandat»). L’etimologia del terme la podem entendre, d’una manera general, com allò desproveït de principi director i d’origen (= absència d’apriorisme).  10 de maig tot es veia borrós i anàvem palpant les parets cada vegada que fèiem un pa...

moltes gràcies, lectors/es!! sí, perquè aprenem amb vosaltres,   perquè ens fa il·lusió saber que ens llegiu, quan ens feu arribar les vostres idees, quan ens feliciteu (al carrer, a la plaça, per correu, al mig de l’era,etc.).  març-abril Enguany, ha passat de llarg la setmana “de passió i els dos dies de pasqua ” on poc estranya i diferent; però, no ve al cas explicar-vos els motius, més bé voldria, parlar de dos animalets i una herba que he fotografiat. el mort : L’ aladroc és un peix d’uns 15 cms. de llargària i es pescat a l’encesa. Té un cos llarguet amb escates grosses i és de color blau per damunt i blanc pel ventre. Eixe color blavenc fa més que probable que l’etimologia del seu nom vinga de l’àrab “al-azrák” (el blau) el viu : si mireu la foto voreu la imatge d’un barret blanc feta pel sol i dalt d’ell una teranyina . És el teixit que un aràcnid fa amb el fil tenuíssim que segrega, i que li serveix per a caçar els insectes (si es fixeu bé,crec que hi...

La fauna d’una passejada dominical.     6 de març S’asoma el sol per darrere el campanar i isc al balcó a veure si fa frescoreta. El vent és fluix i el cabet em diu de fer una passejada, però les cames i els turmells li responen : -josep, no!, que després el queixes dels peus. Però, mira per on, el cervell guanya la lluita i comencem a caminar. A les primeres, sent “parrupar” i em trobe amb una tòrtora que vola al meu costat, d’arbre en arbre fins que el soroll d’un cotxe fa que la perda de vista. Continue el meu camí i el vent augmenta de força i es fa “pudent” (no per l’olor) i els dits de la mà es gelen. Els arbres estan sense fulles i els nius dels arbres són fàcils de distingir (em veig un parell). Passe pel costat d’un bancal de bresquilleres, ja en plena florida, on un parell de conills, silenciosos sense “esgüellar” es queden mirant-me i continuen fent el seu camí. De colp i volta, sent “belar”(beee!!), “escatainar” (coc-coc) i “grunyir”   (nyic-nyic). D...

Nit fosca               Plovineja sobre els nostres cossos mig nuets. Agafats de la mà caminem sobre el fang apegalós. Davant de nosaltres hi ha ombres una, dues,....no pots acabar de contar-les, no saps qui són, i pense : també volen fer el mateix viatge que nosaltres!. *llig escoltant música* punxa en:   cercles en el gel              Tot és un silenci, sols sents el sospir i bategar de cors de les ombres capdavanteres. Tenim esgarrifor, però volem seguir endavant. Hem pres la decisió ! ho necessitem!                         El murmuri de les ombres i una petita claror que es visiona darrere d’un escarpat rocallós ens dóna a entendre que hem arribat a la sortida del nostre viatge. Sentim l’olor marí de l’aigua salada i d’una mar arris...

Les cançons traspassen fronteres i uneixen a les persones. De boca en boca en els vostres avantpassats, ara d’internet en internet en els vostres ipads i ipods. Travessen dures cuirasses i ens donen l’oportunitat de conèixer altres vides i món, és a dir, altres cultures.   Si en lloc de barallar-se per ser més ric, per colonitzar i ser més civilitzat les persones ens comunicàrem amb música i cançons, ens entendríem molt millor i les diferències es farien xicotetes.   Sabeu per què u dic? perquè el que cantem de menuts i aprenem cantant mai s’oblida. La música i les cançons uneixen aspectes emocionals, del coneixement i si voleu, també, espirituals. Un poble que canta es manté jove i és un lloc on val la pena viure.       Anem a tancar els ulls, tots menys els músics per si les mosques, i imagineu-se a tots els xiquets i xiquetes del món mundial, fent un rogle, mans amb mans, sobre la Terra. Com si li estiguérem pegant la volta al món i esco...