pilota de fulls de paper

moltes gràcies, lectors/es!! sí, perquè aprenem amb vosaltres,   perquè ens fa il·lusió saber que ens llegiu, quan ens feu arribar les vostres idees, quan ens feliciteu (al carrer, a la plaça, per correu, al mig de l’era,etc.).  març-abril Enguany, ha passat de llarg la setmana “de passió i els dos dies de pasqua ” on poc estranya i diferent; però, no ve al cas explicar-vos els motius, més bé voldria, parlar de dos animalets i una herba que he fotografiat. el mort : L’ aladroc és un peix d’uns 15 cms. de llargària i es pescat a l’encesa. Té un cos llarguet amb escates grosses i és de color blau per damunt i blanc pel ventre. Eixe color blavenc fa més que probable que l’etimologia del seu nom vinga de l’àrab “al-azrák” (el blau) el viu : si mireu la foto voreu la imatge d’un barret blanc feta pel sol i dalt d’ell una teranyina . És el teixit que un aràcnid fa amb el fil tenuíssim que segrega, i que li serveix per a caçar els insectes (si es fixeu bé,crec que hi...

La fauna d’una passejada dominical.     6 de març S’asoma el sol per darrere el campanar i isc al balcó a veure si fa frescoreta. El vent és fluix i el cabet em diu de fer una passejada, però les cames i els turmells li responen : -josep, no!, que després el queixes dels peus. Però, mira per on, el cervell guanya la lluita i comencem a caminar. A les primeres, sent “parrupar” i em trobe amb una tòrtora que vola al meu costat, d’arbre en arbre fins que el soroll d’un cotxe fa que la perda de vista. Continue el meu camí i el vent augmenta de força i es fa “pudent” (no per l’olor) i els dits de la mà es gelen. Els arbres estan sense fulles i els nius dels arbres són fàcils de distingir (em veig un parell). Passe pel costat d’un bancal de bresquilleres, ja en plena florida, on un parell de conills, silenciosos sense “esgüellar” es queden mirant-me i continuen fent el seu camí. De colp i volta, sent “belar”(beee!!), “escatainar” (coc-coc) i “grunyir”   (nyic-nyic). D...

Nit fosca               Plovineja sobre els nostres cossos mig nuets. Agafats de la mà caminem sobre el fang apegalós. Davant de nosaltres hi ha ombres una, dues,....no pots acabar de contar-les, no saps qui són, i pense : també volen fer el mateix viatge que nosaltres!. *llig escoltant música* punxa en:   cercles en el gel              Tot és un silenci, sols sents el sospir i bategar de cors de les ombres capdavanteres. Tenim esgarrifor, però volem seguir endavant. Hem pres la decisió ! ho necessitem!                         El murmuri de les ombres i una petita claror que es visiona darrere d’un escarpat rocallós ens dóna a entendre que hem arribat a la sortida del nostre viatge. Sentim l’olor marí de l’aigua salada i d’una mar arris...

Les cançons traspassen fronteres i uneixen a les persones. De boca en boca en els vostres avantpassats, ara d’internet en internet en els vostres ipads i ipods. Travessen dures cuirasses i ens donen l’oportunitat de conèixer altres vides i món, és a dir, altres cultures.   Si en lloc de barallar-se per ser més ric, per colonitzar i ser més civilitzat les persones ens comunicàrem amb música i cançons, ens entendríem molt millor i les diferències es farien xicotetes.   Sabeu per què u dic? perquè el que cantem de menuts i aprenem cantant mai s’oblida. La música i les cançons uneixen aspectes emocionals, del coneixement i si voleu, també, espirituals. Un poble que canta es manté jove i és un lloc on val la pena viure.       Anem a tancar els ulls, tots menys els músics per si les mosques, i imagineu-se a tots els xiquets i xiquetes del món mundial, fent un rogle, mans amb mans, sobre la Terra. Com si li estiguérem pegant la volta al món i esco...

  en les observacions de Cavanilles, publicades a finals del segle XVIII (1795), el llibre quart parla de la Vall d’Albaida i diu de la vila d’Albaida (800 veïns)... situada en lo alto del valle: sus calles son derechas, y en particular dos de ellas bien largas y espaciosas. Las copiosas fuentes, lo sano y despejado de la atmósfera, y la abundancia de frutos hacen recomendable al pueblo. Aljórf (115 veïns) está tan cerca, que puede reputarse arrabal de Albayda;... a meitat segle XX(1950-57), Emili Beüt, impulsor del moviment escoltista valencià (“scouts”), publica cinc llibres sobre els rius valencians “Camins d’Argent”, a banda de ser articulista i col·laborador de la premsa valenciana. El llibre quart és el riu Xúquer . L’any 55   es troba remuntant el curs del riu Albaida ... arribem a la ciutat d’Albaida, no sense abans tocar les cases del seu anexe Aljorf i passem per sota d’uns ponts ben junts: ... pontarró de pedra (carretera d’Aielo )..., metàl·lic (ferrocarril...

 mes de novembre, un poc més prolífic : ofici carter, llunes, masovera, escreix, reixiu, anorèxia, oficis perduts, divendres ofici carter : estic escoltant la ràdio i estan parlant dels carters i un ofici que potser tinga els dies contats. Per a bé o per a mal, que una persona vinga i et duga la carta a temps o que s’enganye i tarde en arribar   no depen de “clouds” ni de la cobertura o senyal.   El tracte amb les persones ens fa humans i no màquines automàtiques sense sentiment. Tot és vàlid, el tacte i la lectura del paper com a record i els e-mails, whatsApps amb la seua immediatesa. I mirant-ho bé, tampoc hi ha tanta diferència, no? Puge i baixe cada dia, sempre faig igual camí, portant noves de mil maneres, sense cap interés per a mi, qui sóc? llunes : aquest matí esmorzant al bar un fregit de llom amb esclata-sangs , el tema de conversa era la pluja intensa que queia, la falta que teníem en aquesta zona interior valldalbaidina on ha plogut molt poc i...