ofici carter: estic
escoltant la ràdio i estan parlant dels carters i un ofici que potser tinga els
dies contats. Per a bé o per a mal, que una persona vinga i et duga la carta a
temps o que s’enganye i tarde en arribar
no depen de “clouds” ni de la cobertura o senyal. El tracte amb les persones ens fa humans i no
màquines automàtiques sense sentiment. Tot és vàlid, el tacte i la lectura del
paper com a record i els e-mails, whatsApps amb la seua immediatesa. I
mirant-ho bé, tampoc hi ha tanta diferència, no?
Puge i baixe
cada dia, sempre faig igual camí, portant noves de mil maneres, sense cap interés
per a mi, qui sóc?
llunes : aquest matí esmorzant al bar un fregit de llom
amb esclata-sangs , el tema de conversa era la pluja intensa que queia, la
falta que teníem en aquesta zona interior valldalbaidina on ha plogut molt poc i
l’eixida de pebrassos que es farà si continua sense fer fred. Quan tots callen,
l’home del costat em diu...mai plou a gust de tots, ara el diré un refrany que
no has sentit mai : “carrer banyat, caixó eixut”. Te’l dic perquè enguany està
siguent un any estrany : ahir(dia de totsants) vaig fer espàrrecs, he podat les
moreres amb totes les fulles verdes, els albercoquers encara estan verds. La
culpa la té “les set llunes”. Algú pot explicar-m’ho que vol dir? és algun
cicle lunar? les fases de la Lluna (plena, minvant, nova i
creixent) duren set dies, però set llunes?
Els bocairentins s’especialitzaren en la producció de flassades i mantes d’ací el malnom de “cardadors” i els albaidins en la morca de l’oli. El solatge (residu líquid) de l'oli de l’almàssera, “la morca”, era arreplegat pels habitants d'Albaida per elaborar un sabó per a les indústries tèxtils d'Alcoi–Bocairent.
L'antroponímia és la part de l'onomàstica que estudia els noms propis de persona. Els noms que s’apliquen a les persones poden tindre la consideració de nom oficial i la de no oficial. Dins del primer grup hi ha el el nom i el cognom. Dins del segon grup hi tenim un nom de casa, un malnom o pseudònim.
A la vora d’un riu no faces niu per què quan a Albaida pixen, a Alzira esguiten (riu Albaida, afluent del Xúquer) i Rode per on rode, a parar a Albaida, o roda i volta tot el que vulgues que no eixiràs d’Albaida per més que fuges (centre de comunicacions)
escreix : ens visita una mestra jubilada i que dedica el
seu temps a investigar en els arxius. Necessita fer una fotocòpia d’un document
per als seus treballs i, de colp i volta, els ulls es centren en una paraula
que no havia sentit ni escoltat mai : escreix.
Agafe el diccionari i busque la seua definició... donació que fa en les esposalles el marit a la muller, damunt la dot o
a part de la dot, i sobre la qual té el dret d’usufruit el sobrevivent si
l’altre contractant mor sense fills...
en castellà “arras”.
La mestra em diu que, generalment, l’escreix
era com una “gratificació” a la dona per la seua “virginitat” i que en certes
legislacions s’impedia la seua concessió a les dones vídues quan es tornaven a
casar.
A Albaida (mireu el document) escriuen“creix”
Acabem amb un proverbi xinés : Si fas plans
per un any, sembra arròs. Si els fas per dos, planta arbres. Si els fas per
tota la vida, educa persones
PERÒ JO EM QUEDE AMB u d’anar per casa : FEm
CRÉIXER LES COSES Contant-LES
reixiu : Aquest matí un home m’ha dit .... m’he tingut
que tornar del bancal quan anava a fer olives perquè hi ha fet un REIXIU molt
fort ....
paraula que em porta al diccionari : “rosada,
humitat nocturna de l’atmosfera...”
La rosada no és un tipus de precipitació des
d’un núvol. La rosada va associada a humitats relatives altes, habitualment
superiors al 80% i s’observa de
matinada, amb nits serenes i encalmades.
A la majoria dels climes del món la quantitat
de rosada és massa petita però actualment l'Organització Internacional per l'Ús
de la Rosada fa proves de recollida artificial amb condensadors i aquests
condensadors poden recollir més de 200 litres (de mitjana) d'aigua de rosada
durant 90 nits
en francoprovençal d’Itàlia diuen el següent
refrany fàcil d’entendre:
“Quan la rosà reste gran ten su l'erba, l'est
segno de bë ten” = quan la rosà està molt de temps sobre l’herba, és signe de
bon temps
anorèxia : passe pel seu costat. Li dic bon dia i li
pregunte si té ganes de parlar amb mi. Amb el cap i la mirada em diu que sap de
què vull parlar i que no té ganes. Sols li puc dir : després d’una gran
caiguda, pots i deus voler tornar a alçar-te. Se’n gira cap a les bosses i se’n
va.
Me’n vaig amb el cap catxo i rumiant al no
poder ajudar-lo. Aquest tipus de malalties imagine que són com viure en coma, i
veure la llum és el seu renàixer. Cadascú té les seues guerres, però la bèstia
que vesteix aquestes malalties afecta als que rodeja i escrivint vull clavar
una punyalada a la malaltia solidaritzant-me amb tots els que lluiten per
guanyar la batalla. És una malaltia que talla els arrels, et sotmet amb les
seues cadenes i et deixa sense veu ni vot que t’angoixa. Sembla un parany,
perquè al principi camines i t’imagines històries idíl·liques que després es
transformen en barrancs i congosts infranquejables.
oficis perduts i d’altres en extinció.
Defense i legitime la nostàlgia sempre
que no siga malaltissa, és a dir, no estic d’acord amb aquells que sempre
troben millor un temps passat. Ara mateix, estic escrivint davant d’un
ordinador i vosaltres (espere que algú) ho llegireu, la majoria, via telèfon
mòbil. Com diu el poeta, enamora allò que és vell i estimula allò que és nou.
La meua modesta opinió pensa i diu que malgrat
que hi ha molts oficis desapareguts, la memòria col·lectiva encara és viva,
jejeje, sobretot els que tenim més de 40.
En un poble amb moltes “remeis” no podia
faltar la persona que coneix remeis i es dedica a donar-los sense ser metge ni
fisioterapeuta : “el ferreret era un
remeier que tenia fama d'haver fet curacions extraordinàries”.
Nota : estos
párrafos se han concebido como solo de lectura. Si usted sospecha que padece un
problema, busques atención competente. La información que le brindamos le puede
ayudar a tomar decisiones. Esta lectura no debe considerarse un sustituto de
nada.
és divendres d'una setmana complicada en tots
els sentits. Agafes la premsa, mires la tele, escodrinyes internet i al final
el vénen records meus d'un dia com hui de fa:
- 50 anys : ensenyant-me a caminar en un poble
saforenc(l'alqueria) camí de terres sorianes;
- 40 anys : entrem a classe i Don Juan (el
director) ens trau a tots al pati de l'escola que era nova per als
"orengos" puix començàvem la "unió escolar" . 7 dies de
dols i 3 de festa;
- 30 anys : no vaig endevinar els estudis
universitaris i em vaig a dedicar a descobrir les valències : monitor de
pilota, llibres a la llibreria d'enfront i cursets d'una llengua "nova per
a mi";
- 20 anys : naix el nostre fill major, molt
desitjat i volgut, després de un parell d'avortaments i veure patir a la meua dona;
- 10 anys : la filla menuda comença en
l'escola dels majors i jo, després d'aprovar-se les normes per a la creació de
biblioteques, faig el primer informe i recomanacions sobre la nova biblioteca
que s'ha de crear;
- hui, whatsappege amb la filla per a veure
com està del genoll, el fill com van els estudis i amb l'amic per
a..."fotre" la regidora em crida...bon cap de setmana
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada