en les observacions de Cavanilles, publicades a finals del segle XVIII (1795), el llibre quart parla de la Vall d’Albaida i diu de la vila d’Albaida (800 veïns)... situada en lo alto del valle: sus calles son derechas, y en particular dos de ellas bien largas y espaciosas. Las copiosas fuentes, lo sano y despejado de la atmósfera, y la abundancia de frutos hacen recomendable al pueblo. Aljórf (115 veïns) está tan cerca, que puede reputarse arrabal de Albayda;...
a meitat segle XX(1950-57), Emili Beüt,
impulsor del moviment escoltista valencià (“scouts”), publica cinc llibres
sobre els rius valencians “Camins d’Argent”, a banda de ser articulista i
col·laborador de la premsa valenciana. El llibre quart és el riu Xúquer . L’any
55 es troba remuntant el curs del riu
Albaida ... arribem a la ciutat
d’Albaida, no sense abans tocar les cases del seu anexe Aljorf i passem per
sota d’uns ponts ben junts:...pontarró
de pedra (carretera d’Aielo)...,
metàl·lic (ferrocarril Xàtiva-Alcoi), ..de
pedra, de 19 metres
d’altura, d’un sol arc d’11 metres de llum (carretera Villena-Alcudia),...Albaida, que està a la ribera esquerra,...és
ara una ciutat atractiva, amb carrers ben cuidats.
eixe any la ciutat d’Albaida era notícia en la
premsa per l’accident ocorregut en el pont que creua el barranc de Fontanars
(dalt del port) on un autobús es despenya causant la mort de 13 persones i 24
ferits. També podem destacar dos fets més (entre molts altres) : primer,
l’ajuntament havia comprat les hortes que es trobaven al final del carrer
d’Alacant (pla de Beniati) per a convertir-les en patis (solars); i, segon, es
designa com a cronista d’Albaida a Vicente Gil Mascarell.
aquest segon fet és la meua excusa per contar-vos
el següent...
1.portal d'atzeneta |
toca fer el passeig o “la volta al poble”
malgrat la gelor i el reixiu matiner. La temperatura és de 2ºC, res a veure amb les
d’aquell any (recordeu 1956) : -11ºC.
el cronista inicia la passejada pel Portal
d’Atzeneta (1), imagine que ell viuria per la “Barrera”. Continua anomenant-se
així malgrat que la porta fou tombada en el primer terç del segle XIX (1825).,
baixa cap el riu Albaida i passa per
l’escorxador(2) i el pont(3) sobre el riu. Ens diu que el pont està fet amb 2
xassís de camió i pòrtland (ciment) perquè el pont vell de finals del segle
XVIII (1788) i finançat pel bisbe Tormo se l’havia endut una riuada a finals
del XIX (1884),
2.escorxador |
3. pont riu camí atzeneta |
4.sèquia |
arriba a la sèquia(4) de les Fanecades on
havien fet un sifó nou perquè el camí l’havien ampliat,
a la carretera es troba a l’esquerre l’antiga
fàbrica “dels Campaners” destinada a rectificar alcohols i convertida en
fàbrica de teixits; a la dreta hi ha un edifici nou (5) dedicat a plantes vives
: les vinyes americanes,
5.carretera El Palomar |
6.L'Aljorf |
7. antic camí Benissoda |
pel camí de les Eres del Romeral, deixant a la
seua dreta el cementeri fins arribar a la “Caseta d’Abat”(7). L’antic camí d’Albaida a
Benissoda on s’havien construït noves fàbriques i sense baixar cap a la Font de la Vila perquè està el Barranc
del Bouet, ens diu que passant la sèquia de reg del Pla i l’Aljorf està
l’antiga fàbrica coneguda com “l’Alemania”,
8. el Blanqueig |
9 i 10. creu |
fins arribar al creuament de carreteres (9) on
es troben les escoles (ara són “ les velles”), el camí d’Agres o de Rafalet i “la Torre”, l’edifici de la seua
família : un magatzem de llavors, el qual tenien en projecte convertir-lo en
hotel-bar, segons ens indica el cronista,
enfront està la fàbrica vella de Sempere
(d’abans de la guerra civil) i la nova amb una ximeneia de rajola (10),...
el Sr. cronista continua la seua passejada per
la carretera d’Alcoi camp a les “casetes de Botero o Guerrero” i torna a entrar
al poble per l’antic camí d’Alacant. La gent del poble que puga estar llegint
es preguntarà: i no parla de la gasolinera que està a 50 metres del creuament
de camins? i jo vos conteste : l’estació de servei s’inaugura 3 anys després
(1959). El sortidor de la
Glorieta (1920) continuava al mateix lloc.
.....segona etapa de les passejades. Aquesta
vegada les fa amb sis anys de diferència : 1971 i 1977....
...corria l’any 1971 quan el Sr. cronista
torna a fer una passejada, aquesta vegada, pels carrers del poble perquè ens
diu que s’havien construït molts d’edificis nous. Eixe any, entre altres coses,
els valencianistes el recordem per la lliga guanyada amb Di Stéfano com
entrenador de l’equip; i, la resta de no valencianistes o no aficionats al
futbol, com l’any d’inauguració de l’hospital matern i infantil de La Fe de València,
la primera curiositat que em ve al cap,com a
foraster, és el fet que anomena els carrers com eren (o són) coneguts
popularment. Quan torna a fer el recorregut, sis anys més tard , 1977, l’any de
les primeres eleccions democràtiques des del ’36, on guanyà Adolfo Suárez i la
U.C.D., ja no fa referència a la denominació popular, sols a l’oficial (noms
imposats per la dictadura de Franco),...
comença la seua passejada des de la Barrera (Eduardo Torres)
cap el Carrer Major (José Antonio) on ens diu que hi ha una farmàcia i un
estanc la façana feta pel pintor Messa del “Círculo Segrelles”(11)(any 1977),
passant pel Carrer del Tint (J.Fornas) on està la central de telefònica. No
s’oblida del Carrer del Rebot on han fet una finca nova i arriba a la Plaça Major (Caudillo). D’allí
baixa al Cardavall (Nicolás Factor) passant pel Carrer Trinitat i Carrer de la Poma on han fet una nova
finca,
12.pont tren i Aljorf |
13. torre guaita |
14.font |
carrer graner |
15.ex-convent |
font glorieta |
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada