pilota de fulls de paper

Arran dels tallers d’animació lectora fets a l’Escola d’Adults d’Albaida en la biblioteca m’ha arribar a les meues mans un llibre de rebot. La meua funció sols era tornar-lo a la seua propietària, però el seu títol i el seu format de novel·la gràfica(còmic) van cridar la meua atenció i abans de tornar-lo l’he llegit com si me’l furtaren de les mans. Laia Giner naix en gener de 2003 i és especial (PCI). A Laia li agrada reconéixer a la gent en les fotos, la música, la mar i ballar. Jugar a la “boccia” i pintar. A Laia li agrada fer com que llig els contes seguint les línies amb els dits. Posar els seus ninos a veure la tele i fer enquetiar als iaios. Somriu a la gent que li agrada i diu adéu als que no. Laia té una memòria prodigiosa ; recorda el lloc de tots els elements de la casa i tot ha d’estar ordenat. No para un segon fins esgotar als que l’envolten. Laia no parla però es comunica de meravella amb imatges i gestos. El sistema de rehabilitació és contundent : Vác...

Novembre ve marcat en els vells calendaris com un mes de trànsit entre la tardor i el hivern amb escenes relatives a afemar/adobar i llaurar les terres. Per la muntanya comencen les boires. Sabeu que és la boira? són uns dimoniets peluts i negres com el sutge que boten, ballen i escampen la boira per tal de no ser vistos i així, en eixa espessor, poder fer mil malifetes. Però, quan es desdueix/aclareix puja cap el cel perquè té por que el llop se la menge. A vegades, també neva perquè al cel fan una gran festa on plomen les oques que són els borrallons de neu que cauen i aleshores cantem la cançoneta : pastoret, d’on véns? –De la muntanya, de la muntanya. –Pastoret, d’on véns? –De la muntanya a veure el temps. –I quin temps hi fa? –Plou i neva, plou i neva. –I quin temps hi fa? –Plou i neva i nevarà.  Més informació en :   http://www.bibliotecaspublicas.es/albaida/index.jsp

moments abans que s’inicie la celebració del seu natalici, el senyor Karlsson (Allan per als amics i són bastant) es vesteix i es posa unes sabates sense orelles ni taló usades per a estar per casa. Ix per la finestra   i s’escapa de la residència d’ancians on ara està vivint. No té massa clar on anar, aleshores va l’estació d’autobusos perquè troba que allí pot passar desapercebut. - Un incís, perdó, m’havia oblidat i crec que és important per a la trama : el senyor Allan celebra hui 100 anys!! sí no m’he equivocat posant els zeros. Continuem : Esperant l’autobús, arriba un jove que li demana que li vigile la maleta mentre va als lavabos; però, abans que torne el jove, arriba el seu autobús, i sense pensar-ho dues vegades, se’n puja amb la maleta. D’aquesta manera tan imprevista comença una experiència molt especial per al senyor Allan : en l’interior de la mateixa s’apilen , marededéu!, 50 milions de corones (unitat monetària de Suècia) de dubtosa procedència. Allan (ara ...

segurament no sabré explicar tots els sentiments i emocions que anit (dilluns 17 de setembre) van brollar en un instant : estimar la vida, plorar, somriure, lluita i per tant risc, ser optimista, records passats i presents, reflexions, màgia i també ràbia. Vos explique : al principi de l’estiu quan em feia el pesat i insistia al meu fill major que estudiara i repassara perquè havia suspés a juny, estàvem fent zàping en la televisió i en una cadena nacional anunciaven l’inici d’una sèrie nova. Ell em diu que de nova res, que ell l’havia vista l’any passat (2011) en la Tv3 i es titulava polseres vermelles és una sèrie de televisió de 13 capítols de 45 minuts de duració i ahir es va acabar la seua 1era temporada. La vida de 5 nois a un hospital, com creixen com viuen l'experiència i com se  senten especials gràcies al valor de l'amistat i la superació. Basada en la novel·la el món groc d’Albert Espinosa. Els seus personatges principals són : Lleó. El líder. Té 15 anys i en f...

La informació ha esdevingut un bé essencial en la nostra societat, i és un factor indispensable per al desenvolupament social, cultural i professionalde les persones i les organitzacions. En aquest context, els bibliotecaris/documentalistes desenvolupem un paper fonamental en el procés de facilitar l’accés a la informació i a la cultura. Per acomplir aquest objectiu, els bibliotecaris-documentalistes recollim, conservem i difonem aquelles informacions que resulten d’interès per als nostres usuaris presents i futurs. La importància d’aquesta responsabilitat unida a un sistema públic de lectura són la ferramenta fonamental per a impulsar el dret a la lectura en la nostra societat. Les biblioteques públiques pretenim difondre l’existència d’un servei públic de proximitat al ciutadà que contribueix de manera eficaç a facilitar l’accés al coneixement a tots els ciutadans. Des de la seua obertura (1992) la Biblioteca d’Albaida (BPMA) o com ben bé em deia un usuari perquè la veritat que la...

sense nom, no som ningú. Un petit homenatge al meu poble. Fa vint anys que treballe a Albaida, ací me'n vaig vindre amb Rosa i hem tingut als nostres fills : Josep Miquel i Laura. Després d'un semestre 2012 bastant complicat vull retre al meu poble matern/patern (Benimaurell o Poble Dalt. La Vall de Laguar) un record etern per l'estima que li tinc i que, malgrat la llunyania cada vegada més forçada i obligada, sempre tindrà un lloc en el batec del meu cor. Si vos abelleix podeu entrar en aquest enllaç : http://issuu.com/bibliotecari-pilotari/docs/estiu_2012 el fotomontatge és Maria Segrelles Valero

la dita diu qui no tinga, que espere . Porte quasi dos mesos sense fer res en internet : blogs, facebook, webs, issu. Motiu: per raons familiars i perquè no dir-ho també, laborals. No tinc el cap ni el cos per a escriure i pensar, ni llegir. Estic bloquejat mentalment. Però per respecte al lector/seguidor dels distintes xarxes socials, imagine que tindré algú, crec que tinc l’obligació moral de fer públic aquest ajornament temporal d’aquests xarxes socials. Fins la propera... 15 de maig de 2012 essent patró Sant Isidre llaurador