pilota de fulls de paper

Com a soci de l’Institut d’Estudis Comarcals de la Marina Alta acabe de rebre el darrer llibre publicat per aquesta institució i que encara està calentet perquè acaba d’eixir del forn (juny de 2011). El llibre parla d’una subcomarca rica en patrimoni, història i cultura; d’una terra acollidora i d’un paradís per descobrir. Aquesta Vall (que no és la meua, quina llàstima, però espere i desitge que no tarden molt de temps en fer una guia com aquesta) la podeu descobrir, conéixer i si voleu estimar-la mitjançant el present llibre el qual no sols divulga la Vall, sinó que, a més a més, pot funcionar com a llibre de consulta. Es tracta d’una guia amb 12 rutes que recorren la seua zona muntanyenca, la qual ens porta per camins moriscos i mallorquins. Els primers foren injustament foragitats de les seues terres. Els segons, saberen conservar la Vall amb els seus paisatges, camins i llogarets. Hi ha, no obstant això, el problema general de la degradació d’aquest paisatge. Aquest problema és re...

final d’un trajecte : després de 183 nº i amb més de 23 anys en el món bibliotecari, deixa de publicar-se la revista “Educació y Biblioteca” : una illa de paper en una mar digital. Una revista, primer, mensual i després bimestral, publicada per Tilde, a la qual, la Biblioteca d’Albaida es va subscriure l’any 1993 quan la revista valia 550 pts. (3,30 €) i anava pel nº 38. Aquest darrer número costa 11,30 €. La raó : en el context de la crisi econòmica actual és un projecte insostenible. Em ve a la memòria a Miguel Hernàndez (li hem fet una exposició a la biblio fins gener) quan diu “!cuanto penar para morirse uno!”. Ha estat una història de moltes lectures i estudis que han ajudat molt a la petites biblioteques, com la nostra, alhora de buscar novetats, dossiers, il·lustracions, convocatòries, iniciatives i activitats. Amb la seua marxa ens deixa un poc orfes de projectes, solucions i idees. L’edició digital i els nous dispositius de lectura, junt l’amanida crisi, han provocat que mode...

Preparant les oposicions (la part pràctica dels èxamens) veia que la lletra menuda dels dvds i cds que catalogava si no era amb una lupa no podia llegir-la; que quan consultava documents de l’arxiu per a l’article del llibre de festes d’enguany (tinc una amic fester i m’ho va demanar com un favor) acabava marejat i amb els ulls plorosos; i quan acabava el dia laboral sempre estava amb la vista cansada i hem costava molt llegir per les nits; però jo, en un principi, ho vaig relacionar amb l’estudi de les oposicions, l’estar tot el dia davant la pantalla de l’ordinador, i la lectura diària. Però la revisió que m’han fet en el treball durant el mes de maig m’ho acaba de confirmar: em faig major i estic perdent visió de prop. Per tant crec passaré un temps relaxant-me de la lectura fins que mire (mai millor dit) quina solució done als maldecaps i fregons d’ulls que faig diàriament (segurament ulleres amb cristalls progressius) i per això ací voldria parlar de les dos cosetes que he estat l...

  aquesta vesprada plujosa i un poc trista del mes de juny, on les tronades no paren d’acompanyar-mos, voldria fer-vos un joc d’endevinalla per a què descobriu en quin poble vaig estar de comunió ahir diumenge.  Un 5 de juny que segons la tradició fou el dia que la nostra mare EVA va temptar el seu company ADAM. Aquesta data té connotacions carnals perquè, la mateixa tradició, diu que durant 3 mesos aquests plaers carnals porten males conseqüències morals i com s’escriu en els paquets de tabac... perjudiquen sensiblement la salut ....  i com diu el refranyer.... juny, juliol i agost, ni dones, ni carn, ni most. Com podeu comprovar i voreu, crec que és fàcil d’endevinar per les pistes que vos done. I, a més a més, al costat del text vos adjunte una sèrie de fotos que també vos poden ajudar a identificar el poble. Anem allà : - estàvem rodejats d’arbres, amb un destí decoratiu, de la família de les oleàcies originari de l'Àsia Menor que es conrea des de l'antig...

vull escriure i no puc, el cap està com un "bombo" i no em sorgeixen idees ni temes que tractar. Han passat les mini-vacances de pasqua i el pont de sant vicent i com si res, bé la veritat que ben mullades d'aigua si que han estat. Sols tinc imatges efímeres que oferir-vos perquè no he sabut desconnectar ni del treball ni dels continus comentaris i temes de conversa sobre la gestió política tant al poble on actualment tinc la residència com el meu d'origen. Al menys les imatges diuen que són més que mil paraules i en elles veureu un poquet de tot des de la preparació d'un estofat de porc senglar al costat d'una revista d'humor amb el   "clàssic" d'abril (futbol) i els seus xupitetes blau i grana amb herberet de la Mariola. Un parell de porquets de Guadessèquies criant-se a les Gargues de Laguar. Unes mones de pasqua fetes amb tota l'estima i punyades incloses (preparant la pasta de la mona malpensats)

28 paraules desconegudes o millor dit, 28 paraules que en la lectura del llibre que acabe de llegir desconeixia el seu significat i que he tingut que apuntar i després buscar en el diccionari per saber-lo. Quasi els mateixos anys té l’IECMA (1985). L’Institut d’Estudis Comarcals de la Marina Alta (A dia de hui som més de cinc-cents socis/es) va nàixer un 10 de maig al poble de Pedreguer amb els objectius de defensar el nostre patrimoni cultural, històric i artístic, fomentar-los i divulgar-los. No sols de la nostra comarca, sinó més enllà d’ella, constituint la Xarxa d’Institucions d’Estudis Comarcals (XIEC)  També es volia promoure la investigació i la interrelació de tots els camps del saber, tot mitjançant congressos (el 5é: un monogràfic per a commemorar els 400anys de l’expulsió morisca, celebrat l’any 2009), xarrades, exposicions, cursos, audicions, recitals, excursions i publicacions, entre altres activitats. Butlletins, monografies, calendaris i revistes com Aiguadolç ...

El vaixell de la Pelitrúmpeli va arribar el dimarts denou d’abril a la biblioteca d’Albaida de la mà de Dídac Botella i Joan Olivares. Aquesta nova revista infantil té un eix vertebrador que és el còmic d’una tripulació formada per Nelo, Pepa, Mariola, Oceà i Julivert. Viatgen amb una embarcació voladora en búsqueda d’aventures i recorrent la geografia valenciana per a conéixer la cultura i tradicions nostres. Aquesta vegada com feia un poquet de vent de llebeig el vaixell, realment, va soltar l’àncora al campanar d’Otos. D’allí Josep “el bibliotecari/pilotari” va agafar a Joan, el qual estava acabant un nou rellotge de sol, i a Dídac,que estava fent-se un cafenet amb les mestres d’infantil del col·legi Covalta i els va dur a la sala de la biblioteca d’Albaida per a què presentaren el número 1 d’aquesta nova revista. És una revista que promou la lectura en valencià i on dibuixants/il·lustradors (Jesús Huguet, Cristina de Cos-Estrada, Víctor Santos entre altres), músics com Dani (Miquel...